Pietro Zaglio

Plantilla:Infotaula personaPietro Zaglio
Biografia
Naixement20 abril 1885 Modifica el valor a Wikidata
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 1961 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Belluno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRegio Esercito Modifica el valor a Wikidata
Grau militargenerale di corpo d'armata (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pietro Zaglio (Verona, 20 d'abril de 1885 – Belluno, 16 de juny de 1961 ) va ser un general italià, veterà de la Guerra italo-turca i de la Primera Guerra Mundial, on va ser condecorat amb una Medalla de Bronze al Valor Militar, i es va distingir particularment durant la batalla de Caporetto, sent fet presoner. Entre les dues guerres mundials va ser comandant del 67è Regiment d'Infanteria "Palermo" a Como, i després del 7è Regiment Alpí. Durant la Segona Guerra Mundial va ser comandant de la 17a Divisió d'Infanteria "Pavia", que operava al Nord d'Àfrica italiana, on va ser greument ferit, i posteriorment de la 26a Divisió d'Infanteria "Assietta" estacionada a Sicília, una unitat assignada a l'Operació C3, la planificada, però mai implementada, invasió de Malta.

Biografia

Va néixer a Verona el 20 d'abril de 1885.[1] Després d'allistar-se com a voluntari a l'Exèrcit Reial Italià el 1909, sent assignat al 6è Regiment Alpí, va ingressar a la Reial Acadèmia Militar d'Infanteria i Cavalleria de Mòdena, graduant-se amb el rang de sotstinent del cos d'Alpini .[2] Després de ser ascendit a tinent, el 1909 va ser assignat a la 65a Companyia del Batalló Alpí "Feltre", estacionat a Agordo[N 1] i que formava part del 7è Regiment Alpini. El 1911-1912 va participar en la guerra italo-turca, lluitant a Tripolitània i a Cirenaica.[2] Després de tornar a Itàlia, va ser ascendit a capità i assignat al 3r Regiment Alpini, Batalló Alpini "Pinerolo".[2] Després que el Regne d'Itàlia entrés a la Primera Guerra Mundial el 24 de maig de 1915, es va distingir al Mont Krn, guanyant una Medalla de Bronze al Valor Militar,[3] i després de ser transferit al Batalló Alpí "Moncenisio" va participar en operacions a l'Alta Càrnia. Havent esdevingut comandant del Batalló Alpini "Monte Nero" del 8è Regiment Alpini, va participar en les batalles de Pal Piccolo, Pal Grande i Freikofel als Alps Càrnics,[2] resultant ferit en combat. Després de la batalla de Caporetto,[4] el front carni va haver de ser abandonat per evitar l'encerclament de les tropes que hi eren estacionades, i després d'evitar ser encerclat a la batalla de Longarone i d'enfrontar-se als atacants en un combat cos a cos al cementiri de Bolzano Bellunese,[3] Zaglio va dirigir les restes del seu batalló al Monte Grappa. Allà va lluitar amb la seva unitat i va ser ascendit a major ; i quan va saber que el comandant del Batalló Alpini "Monte Clapier" havia mort en acció, es va oferir a substituir-lo, lluitant al Col della Berretta fins que va ser capturat juntament amb els únics catorze supervivents del batalló, gairebé tots ferits.[4] Per aquesta acció va ser esmentat al Butlletí del Comandament Suprem, i les autoritats militars austrohongareses li van concedir l'honor de conservar la seva pistola de servei durant tota la durada del seu captiveri. .[5][6][3]

Després de tornar del captiveri després de la signatura de l'armistici de Villa Giusti, l'1 d'agost de 1919, Zaglio va assumir el comandament del Batalló Alpini "Belluno", que va ocupar durant uns anys.[4] El 1932 va ser ascendit a coronel i va assumir el comandament del 67è Regiment d'Infanteria "Palermo" a Como, mantenint-lo fins al 1934, quan va assumir el comandament del 7è Regiment Alpini a Belluno.[4] Va ser ascendit a general de brigada el 16 de maig de 1938 i se li va assignar el comandament de la infanteria de la 17a Divisió d'Infanteria "Rubicone" a Forlì,[4] que més tard va passar a anomenar-se 17a Divisió d'Infanteria Pavia;[3] el maig de 1939 va assumir el comandament de la divisió, que en el moment de l'entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial, el 10 de juny de 1940, estava estacionada a Líbia, a la frontera amb la Tunísia francesa.[7][1][5][8]

Després de la signatura de l'armistici de Villa Incisa, el 25 de juny la Divisió va ser transferida a l'oest de Trípoli, on va romandre amb tasques de defensa costanera fins a l'abril de l'any següent, participant després en l'operació Gira-sol, la reconquesta de Cirenaica, després de l'arribada de l'Afrika Korps alemany; durant aquesta operació, a principis d'abril de 1941, Zaglio va rebre la rendició del general Michael Gambier-Parry i la guarnició britànica de Mechili. Havent emmalaltit greument, va haver de lliurar el comandament al general Antonio Franceschini i va tornar a Itàlia el maig de 1941. L'1 de maig de 1942, va assumir el comandament de la 26a Divisió d'Infanteria "Assietta", estacionada a Sicília, que va ocupar fins a l'1 de febrer de 1943. Després va ser ascendit a general de cos d'exèrcit i adscrit al comandament del Sisè Exèrcit durant un mes, i després al Comandament de Defensa Territorial de Treviso; finalment va ser admès al Quadre d'Honor en qualitat de mutilat de guerra.[7] L'armistici de Cassibile el va trobar a la seva vil·la de Col di Salce (prop de Belluno), malalt i cansat, i va romandre-hi fins al final de la guerra, sense participar en esdeveniments militars i polítics.

Després del final de la guerra, va ser regidor[9] i comissari de l'hospital civil de Belluno, així com president local de l'Institut Nastro Azzurro, l'Associació de Veterans, l'Associació de Mutilats de Guerra[7] i la secció de l'Associazione Nazionale Alpini (ANA) de Belluno.
Va morir el 16 de juny de 1961 i va ser enterrat al cementiri de Prade de Belluno[1][5][10][11][12][13][14]


Condecoracions

Medalla de Bronze al Valor Militar
Comanador de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Oficial de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Comanador de l'orde de la Corona d'Itàlia - Regio Decreto 14 de novembre de 1935[15]
Medalla Mauriciana al Mèrit pels 50 anys de Carrera Militar
Creu d'or per l'antiguitat al servei
Medalla commemorativa de la Guerra Italo-Turca (1911-1912)
Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918
Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918
Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia 1848-1918
Medalla Commemorativa del Període Bèl·lic 1940-43
Oficial de l'orde de l'Estrella de Romania

Notes

  1. ↑ uí va rebre una solemne menció amb la següent motivació: Amb generós coratge va aconseguir salvar una nena que, ja tirada a terra per un cavall lligat a un carruatge, estava a punt de ser atropellada .

Referències

  1. 1 2 3 «Biography of Major-General Pietro Zaglio (1885 – ), Italy».
  2. 1 2 3 4 Col Maòr n.2, giugno 1964, p. 2
  3. 1 2 3 4 Col Maòr n.1, aprile 1964, p. 3
  4. 1 2 3 4 5 Col Maòr n.2, giugno 1964, p. 3
  5. 1 2 3 «Pietro Zaglio», 10-05-2016.
  6. ↑ https://www.ana.it/wp-content/uploads/2018/pdf/VALORE%2520ALPINO%25201915%2520vers09-2017.pdf&usg=AOvVaw21P_rkT15J7m0CbpQrl9oL
  7. 1 2 3 Col Maòr n.1, aprile 1964, p. 4
  8. ↑ «Ass. Naz. Alpini sez. Conegliano -1967- Il 7° - Il settimo d'Africa».
  9. ↑ Agostini 2012, p. 259
  10. ↑ Filiberto Agostini, Il governo locale nel Veneto all'indomani della liberazione. Strutture, uomini e programmi, Milano, p. 259
  11. ↑ «DELIBERAZIONI DELLA GIUNTA COMUNALE».
  12. ↑ «AMMINISTRA TORI» (en italian). La Voce Amica (Bollettino Della Parrocchia Di Salce (Belluno)), 9-1961.
  13. ↑ «Regio Esercito - Divisione Assietta».
  14. ↑ A Don at War, 4 February 2014. ISBN 9781135223861.
  15. ↑ Gazzetta Ufficiale del Regno d'Italia n.122 del 27 maggio 1936, pag.1728.

Bibliografia

  • Agostini, Filiberto. Il governo locale nel Veneto all'indomani della liberazione. Strutture, uomini e programmi. Milano: Franco Angeli Editore, 2012. ISBN 8-85685-810-X. 
  • Cadorna, Luigi. La guerra alla fronte italiana. Vol. 1. Milano: Fratelli Treves editori, 1921. 
  • Cadorna, Luigi. La guerra alla fronte italiana. Vol. 2. Milano: Fratelli Treves editori, 1921. 
  • Cavaciocchi, Alberto; Ungari, Andrea. Gli italiani in guerra. Milano: Ugo Mursia Editore s.r.l., 2014. 
  • «Pagina del decorato». Col Maòr. Associazione Nazionale Alpini Sezione di Belluno [Salce], 1, 4-1964.
  • Col Maòr. Associazione Nazionale Alpini Sezione di Belluno [Salce], 2, giugno 1964.


This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.