Plegafulles de gorja cremosa

Infotaula d'ésser viuPlegafulles de gorja cremosa
Automolus cervinigularis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFurnariidae
GènereAutomolus
EspècieAutomolus cervinigularis Modifica el valor a Wikidata
(P.L. Sclater, 1857) Automolus cervinigularis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimAnabates cervinigularis Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El plegafulles de gorja cremosa[1] (Automolus cervinigularis) és una espècie d'ocell passeriforme de la subfamília Furnariinae de la família dels furnàrids (Furnariidae). Es troba a Mèxic i América Central.[2]

Descripció

El plegafulles de gorja cremosa fa de 18 a 20 cm de llarg i pesa de 30 a 46 g. És un membre força gros del seu gènere i té un bec pesat. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen la cara majoritàriament de color marró fosc amb un anell ocular i una franja beix marcats darrere l'ull, franges vermelloses tènues a les cobertores auriculars i una zona malar beix-ocre amb taques fosques tènues. La corona i clatell són de color marró fosc amb un patró de taques semicirculars marró negrós. El dors i el carpó són de color marró fosc intens que es barreja amb les cobertores superiors de la cua que són vermelloses. Les cobertores alars són de color marró fosc intens i les plomes de vol lleugerament més pàl·lides i més roges. La cua és roja. La gola és de color beix fosc, el pit té un patró d'escames fosques sobre beix i el ventre és de color beix fosc. Les cobertores inferiors de la cua són de color beix pàl·lid. L'iris és de color marró a marró fosc, el maxil·lar gris fosc, la mandíbula color camussa pàl·lida i les potes i peus grisencs. La subespècie A. c. hypophaeus és similar a la nominal, amb la gola més ocre, el pit més pàl·lid i majoritàriament llis, i cobertores inferiors de color beix més brillants.[3][4][5]

Distribució i hàbitat

El plegafulles de gorja cremosa es troba a Belize, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua i Panamà.[2]

L'espècie habita a la selva tropical de terres baixes, el bosc secundari i també a plantacions de cafè. En altitud, arriba des del nivell del mar fins a uns 1.000 m a Mèxic i 1.500 m més al sud.[3][4][5][6]

Ecologia

Desplaçaments

El plegafulles de gorja cremosa és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.[3][4]

Alimentació

S'alimenta principalment d'una varietat d'insectes, aranyes i vertebrats com ara petites granotes. Busca menjar sol o en parelles i sovint (potser normalment) s'uneix a estols d'espècies mixtes. Busca l'aliment entre la densa malesa del bosc i amb menys freqüència fins a mitja alçada, recollint i arrossegant preses acrobàticament d'epífites, restes i, especialment, de matolls de fulles mortes mentre salta per les branques i les lianes. També busca aliment a terra apartant la fullaraca.[3][4][5][6]

Reproducció

La temporada de reproducció no s'ha definit. Fa el niu en un cau excavat en un marge de terra. La mida de la posta és de dos o tres ous. No se sap res més sobre la biologia reproductora.[3][4]

Vocalització

El cant és "un soroll descendent d'1-1,5 segons de durada, sovint repetit constantment", i canta principalment a l'alba i al capvespre.[4] També es descriu com "un trinat nasal i esbufegat que s'alenteix i baixa de to lleugerament al final".[6] Els reclams inclouen un "shuk baix i aspre, un pe-duk nasal agut i un txehrr sec".[4]

Estat de conservació

La UICN segueix la taxonomia de BirdLife International i, per tant, l'ha avalua en conjunt amb el plegafulles gorjagroc (A. ochrolaemus), sense una avaluació separada de les dues subespècies del plegafulles de gorja cremosa.[7]

Taxonomia i sistemàtica

El plegafulles de gorja cremosa va ser descrit per primer cop l'any 1857 pel zoòleg anglès Philip Sclater amb el nom binomial Anabates cervinigularis i la localitat tipus "Cordoba, Veracruz, Mexico".[8]

La taxonomia del plegafulles de gorja cremosa no està establerta. Fins al juliol de 2023, el Congrés Ornitològic Internacional (COI) tractava el que ara són les dues subespècies del plegafulles de gorja cremosa, amb quatre subespècies més, com el plegafulles gorjagroc. En aquell moment, el COI va separar A. o. cervinigularis i A. o. hypophaeus del grojagroc per formar el nou plegafulles de gorja cremosa, que pel principi de prioritat va prendre el nom binomial A. cervinigularis.[9]

La taxonomia de Clements havia inclòs una setena subespècie, A. o. amusos (Peters, 1929), al plegafulles grojagroc. L'octubre de 2023, Clements va acceptar la mateixa divisió que el COI i va eliminar completament A. o. amusos d'Hondures per no disposar d'un diagnostic fiable.[2] Temps més tard, BirdLife International i el Manual dels ocells del món també ho van fer en base de les diferències en les vocalitzacions, confirmades per experiments de reproducció (Freeman i Montgomery 2017).[10][11][12] L'American Ornithological Society no ha reconegut la divisió.[13] El COI, Clements i l'American Ornithological Society ja havien reconegut A. exsertus com una espècie separada, el plagafulles de Chiriquí.[9][2][10][13]

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies:[9]

Referències

  1. ↑ «Plegafulles de gorja cremosa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 19 gener 2026].(català)
  2. 1 2 3 4 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 19 gener 2026].
  3. 1 2 3 4 5 Greeney, Harold F.; Boesman, Peter F. D.; Remsen, Jr., J. V.. Fawn-throated Foliage-gleaner (Automolus cervinigularis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2023-10-24. DOI 10.2173/bow.butfog9.01.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 Howell, Steve N. G.; Webb, Sophie. A guide to the birds of Mexico and northern Central America. Repr. Oxford: Oxford Univ. Press, 2010, p. 464. ISBN 978-0-19-854012-0.
  5. 1 2 3 Fagan, Jesse; Komar, Oliver. Field Guide to Birds of Northern Central America. Boston: Houghton Mifflin Harcourt, 2016, p. 244 (Peterson Field Guides). ISBN 978-0-544-37326-6.
  6. 1 2 3 Garrigues, Richard; Dean, Robert. The birds of Costa Rica: a field guide. Ithaca: Comstock Publ, 2007, p. 164. ISBN 978-0-8014-7373-9.
  7. ↑ «Automolus ochrolaemus: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2020, 14-02-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22702910a168549497.en..
  8. ↑ Sclater, Philip. Proceedings of the Zoological Society of London. pt.24-25. Londres: Zoological Society of London, 1856, p. 288.
  9. 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 19 gener 2026].
  10. 1 2 «A Classification of the Bird Species of South America. Part 7:Suboscine Passeriformes, B (Furnariidae)» p. Nota 85c. South American Classification Committee. [Consulta: 19 gener 2026].
  11. ↑ «Fawn-throated Foliage-gleaner Automolus Cervinigularis Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 19 gener 2026].
  12. ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 19 gener 2026].
  13. 1 2 «AOU Checklist of North and Middle American Birds». [Consulta: 19 gener 2026].