Polímnia
![]() Polímnia, segle XVII. | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Mare | Mnemòsine |
| Pare | Zeus |
| Germans | Clio, Cal·líope, Melpòmene, Urània, Euterpe, Terpsícore, Èrato i Talia |
| Altres | |
| Part de | musa |
| Domini | himne |
| Símbol | Polyhymnia (en) |
Polímnia o Polihímnia (en grec antic Πολυμνία Polymnía, "la dels molts himnes"; en llatí, Pŏlyhymnĭa o Pŏlymnĭa), va ser una de les nou muses, filla, com les seves vuit germanes, de Zeus i Mnemòsine.
Segons les diverses tradicions se li atribuïa la invenció de la lira i fins i tot la de l'agricultura. En aquest sentit, es deia de vegades que era la mare de Triptòlem, que havia tingut amb un fill d'Ares, que tan aviat es deia Celeu com Quimàrrous. Les seves atribucions variaven, com les de totes les muses. Se l'havia considerat musa de l'eloqüència i de la geometria. Una tradició aïllada la considera mare d'Orfeu, fruit de les seves relacions amb Èagre. Plató fa referència a una llegenda que la presenta com a mare d'Eros, l'amor.
Inspirava especialment els himnes i els ditirambes, i era representada amb una corona de perles i un rotlle de papir, amb els colzes recolzats en un pedestal i la mà sostenint-se el mentó.[1]
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 451. ISBN 978-84-96061-97-2.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 181. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
Enllaços externs
- Àmplia informació sobre Polímnia. (anglès)
