Potentilla crantzii
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Potentilleae |
| Gènere | Potentilla |
| Espècie | Potentilla crantzii Beck, 1892 Potentilla crantzii |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Fragaria crantzii |
La potentil·la de Crantz[1] (o potentil·la estipular),[2] Potentilla crantzii, és una espècie de planta dins el gènere Potentilla i la família de les rosàcies present als Pirineus.
Descripció
Planta perenne, herbàcia, més o menys reptant que pot atènyer al voltant d'un pam d'alçada. La soca és més o menys llenyosa i està coberta per les restes brunes-rogenques (d'un color ferruginós característic) de les fulles seques de l'any passat. Com totes les potentil.les, els estams i carpels són nombrosos i té un segon calze extern (calicle) amb segments una mica més petits que els sèpals normals. Els fruits són independents, constituït per un conjunt d'aquenis.
Pertany al complicat grup de potentil.les petites, amb fulles basals palmaticompostes amb folíols dentats, verds en ambdós costats i les flors d'un color groc viu. Per diferenciar-la d'espècies semblants cal veure que les tiges floríferes surtin lateralment de l'axil.la d'una fulla (no terminals) i siguin poc folioses. Els pecíols tenen pèls molt més llargs que el diàmetre del pecíol. Les estípules (estructures de les fulles més o menys soldades a la base dels pecíols) són ovades o triangulars i no acaben en una punta llarga (són obtuses o subagudes), no lanceolades i agudes com a P.neumanniana. Les fulles (normalment) tenen només 5 folíols, com P.aurea o P.pyrenaica, però aquestes dues tenen els pecíols més o menys glabres o amb pilositat curta. De tota manera és una espècie molt variable i pot ser que no es presentin tots els caràcters junts a la vegada com es descriu aquí. Floreix de juliol a agost.[2][3]
Hàbitat i distribució
És una planta de distribució circumboreal, que es pot trobar en molts països de l'hemisferi nord tant d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord.[4] A Europa és una espècie àrtico alpina, un oròfit de les muntanyes del sud d'Europa que viu als Alps, Serralada Cantàbrica, Montes de León, Serra de la Demanda i Serra de Gúdar. A Catalunya es troba sobretot als Pirineus, però arriba també al Montseny en prats d'alta muntanya, poc o molt pedregosos, carenes i rasos alpins preferentment calcaris (encara que també es pot trobar en altres ambients). Pot davallar fins a la part alta del estatge subalpí (1500m).[3]
5 folíols pilosos obovats, dentats només a la part superior.
Taxonomia
La potentil·la de Crantz va ser descrita per primer cop pel científic luxenburguès Heinrich Johann Nepomuk von Crantz el 1766 sota el nom de Fragaria crantzii (dins del gènere al que pertany la Maduixera, que comparteix força caracters amb les potentil·les), dedicada a si mateix, fet que no és gens habitual.
El 1897, després de passar per diferents gèneres i espècies es va proposar el nom més acceptat avui en dia: Potentilla crantzii (Crantz) Beck ex Fritsch.
S'han descrit diferents taxons intraespecífics de la potentil·la de Crantz. A Catalunya, sembla que totes pertanyen a la subespècie latestipula, més pilosa i petita que la subespècie típica que no viuria als Pirineus. Algunes formes de la Cerdanya i el Ripollès, amb pilositat sedosa i encara més petites, s'han descrit com a una varietat argentata.[2]
Referències
- ↑ Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.172. ISBN 9788492583249.
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.393-394. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- 1 2 Guillén Oterino, Antonio; Enrique Rico Hernández. «Potentilla» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «Potentilla crantzii (Crantz) Beck ex Fritsch» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 gener 2026].