Potentilla aurea
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Potentilleae |
| Gènere | Potentilla |
| Espècie | Potentilla aurea L., 1756 Potentilla aurea |
La potentil·la àuria,[1] Potentilla aurea, és una espècie de planta dins el gènere Potentilla i la família de les rosàcies. És un oròfit centreuropeu amb algunes poques poblacions als Pirineus.
Descripció
Planta perenne, herbàcia, més o menys lignificada a la base que està coberta per les restes brunes-rogenques de les fulles seques de l'any passat. Ascendent o erecta, pot arribar a fer al voltant d'uns 30 cm d'alçada. Com totes les potentil.les, els estams i carpels són nombrosos i té un segon calze extern (calicle) amb segments poc més curts que els sèpals normals. Els fruits són independents, constituït per un conjunt d'aquenis o núcules.
Pertany al grup complicat de potentil.les amb fulles basals palmaticompostes amb folíols dentats, verds en ambdós costats i les flors d'un color groc viu. Per diferenciar-la d'espècies semblants, un caràcter bastant bo és que els folíols estan dentats (5-11 dents agudes) i (si ens fixem en les dents superiors) la del final sol ser més curta que les 2 del seu costat que a més estan corbades cap a dalt. Tot i així, aquest caràcter no és definitiu, car altres espècies molt variables poden tenir també de vegades aquesta dent més petita.[2] Cal veure també que les tiges floríferes surtin lateralment de l'axil.la d'una fulla (no terminals) i siguin poc folioses. Els pecíols tenen pèls més curts que el diàmetre del pecíol, més o menys aplicats a la tija i sovint ganxuts, no tant patents ni llargs com a P.crantzii. Les fulles tenen 5 folíols com P.pyrenaica però l'anvers de les fulles és glabrescent (potser amb alguns pèls sobre els nervis). Els folíols són relativament estrets (1-3 cm) i només estan dentats a la meitat superior [1][3]
Hàbitat i distribució
És una planta que només viu a les muntanyes del sud i centre d'Europa, des dels Pirineus Occidentals (Osca i Navarra) fins a Ucraïna.[4] A Catalunya s'ha trobat només en comptades ocasions, en pastures d'alta muntanya, sobretot sobre terrenys silicis de l'estatge alpí entre 1800 i 2300 metres d'altitud, sobretot entre l'Alt Urgell, Cerdanya i Ripollès.[3][1] Algunes cites antigues s'han de prendre amb precaució, doncs és fàcil confondre-la amb espècies semblants.
Vegeu la dent del mig dels folíols, és molt més curta que les laterals.
Ilustració que mostra els caràcters distintius.
Exemplar del Tatra, on es veu la petit dent terminal i l'anvers glabre de les fulles.
Referències
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.395. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Carrillo, Empar, Ninot, Josep Maria. Flora i vegetació de les valls d'Espot I Boí. Barcelona: IEC, 1992, p. 145. ISBN 84-7283-201-5.
- 1 2 Guillén Oterino, Antonio; Enrique Rico Hernández. «Potentilla» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «Potentilla aurea L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 gener 2026].