Principat de Conti

El Principat de Conti fou un domini feudal de França creat per a una branca capeta de Borbó sorgida de la casa de Condé; va agafar el seu nom del poble de Conti-sur-Selles, situat a uns 30 km al sud-oest d'Amiens, adquirit per la família Condé a causa del matrimoni de Lluís de Borbó, primer príncep de Condé, amb Elionor de Roye el 1551. Francesc de Borbó-Conti (1558–1614), el tercer fill d'aquest matrimoni, va rebre el títol de marquès de Conti;[1] entre 1581 i 1597 el marquesat fou elevat a principat de Conti. Francesc es va casar el 1605 amb Lluïsa Margarida de Lorena, filla de duc de Guisa, i va morir el 1614 i com que la seva única filla, Maria, havia mort el 1610, el títol es va extingir.

El títol de príncep fou rehabilitat el 1629 per a Armand de Conti, germà de Lluís II de Borbó-Condé anomenat el Gran Condé.

El principat estava format per diversos feus amb capital inicial al palauet de Conti a París. Els feus que al segle xviii formaven el principat eren:

  • Senyoria de Chambly, adquirida el 20 de juny de 1701 per Francesc Lluís de Borbó-Conti.
  • Comtat de Beaumont-sur-Oise, adquirit el 14 de novembre de 1705 pel mateix.
  • Senyoria de Boulonville a Jouy-le-Comte, adquirida el 1706 pel mateix.
  • Feu de Vaux en Champagne, adquirit el 1706 pel mateix.
  • Feu de Mondétour al Mesnil-Saint-Denis, adquirit el 1706 pel mateix.
  • Senyories de Villiers-Adam, Stors i Marangle, adquirides el 26 de juliol de 1746 per Lluís Francesc de Bourbon-Conti

Llista de prínceps

Referències

  1. ↑ «principat de Conti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 juliol 2019].

Enllaços externs