Professione: reporter

Professione: reporter

The Passenger Professione: reporter
Fitxa
Direcció	Michelangelo Antonioni
Protagonistes	Jack Nicholson Maria Schneider Steven Berkoff Ian Hendry Jenny Runacre Manfred Spies Josep Maria Caffarel i Fàbregas Ángel del Pozo Gustavo Re
Producció	Carlo Ponti
Dissenyador de producció	Piero Poletto
Guió	Michelangelo Antonioni, Mark Peploe i Peter Wollen
Música	Ivan Vandor
Dissenyador de so	Cyril Collick (en)
Fotografia	Luciano Tovoli
Muntatge	Michelangelo Antonioni i Franco Arcalli
Vestuari	Louise Stjernsward
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	United Artists
Dades i xifres
País d'origen	França, Estats Units, Itàlia i Espanya
Estrena	1975
Durada	121 min 119 min
Idioma original	anglès alemany castellà
Rodatge	Barcelona, Almeria, Múnic i província d'Almeria
Color	en color
Recaptació	619.744 $
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Barcelona
Premis i nominacions
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Professione: Reporter és una pel·lícula dramàtica espanyola, francesa, italiana, americana, dirigida per Michelangelo Antonioni, estrenada el 1975. Va ser presentada al Festival Internacional de Cinema de Canes.

Mentre David Locke, un reporter nord-americà una mica a la deriva, es troba a l'Àfrica, descobreix el seu veí de cambra, un cert Robertson, estès sobre el seu llit i mort. Desitjant posar una mica d'emoció a la seva vida, decideix prendre la seva identitat i anar a les cites previstes del seu nou personatge. S'adona de seguida que ha agafat la identitat d'un espia al servei de terroristes.

• Michelangelo Antonioni declararà: "Considero Professió: Reporter una de les meves pel·lícules més acabades estèticament. Considero igualment que és una pel·lícula política, ja que tracta de les relacions de l'individu amb la societat."
• La pel·lícula fa servir nombroses imatges d'arxiu, Antonioni tenia la preocupació de donar un aspecte documental a la pel·lícula.
• El director de fotografia ha treballat d'altra banda en aquesta òptica: ha utilitzat més sovint una llum natural i cap escena no ha estat rodada a l'estudi, a banda de l'escena final.
• Ja que la pel·lícula presenta diverses imatges documentals, Antonioni hi ha inserit l'execució real d'un presoner polític. El pla ha estat censurat a nombrosos països
• El pla de la seqüència final (que és sens dubte el més conegut de la pel·lícula) dura 7 minuts. Un sistema enginyós i complex amb una base de tubs molt lleugers que permet que la càmera travessi els barrots d'una finestra amb una facilitat desconcertant.
• L'escena final inclou la «Cançó del lladre», probablement en versió de Miquel Llobet.
• Joan Gaspart, empresari i expresident del FC Barcelona, apareix breument a la pel·lícula en el paper de recepcionista d'hotel.^[1]

• Fitxa allociné