Raffaele Arié
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 agost 1920 Sofia (Bulgària) |
| Mort | 17 març 1988 Ginebra (Suïssa) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Baix |
| Instrument | Veu |
Raffaele Arié (Sofia (Bulgària), 22 d'agost, 1920 - Ginebra (Suïssa), 17 de març, 1988),[1] va ser un baix búlgar, especialment relacionat amb els repertoris italià i rus, que va néixer a Sofia i va morir a Suïssa.
Carrera

Arié va debutar a La Scala el 1947, com el rei dels clubs a L'Amour des trois oranges, dirigida per Giorgio Strehler. Va continuar actuant en aquell teatre fins al 1973, a Boris Godunov (com a Varlaam), Prince Igor, The Rake's Progress (com a Trulove, que també va cantar a l'estrena mundial al Teatro La Fenice, davant de Dame Elisabeth Schwarzkopf, 1951), dues obres d'Ildebrando Pizzetti, Eugene Onegin (com el príncep Gremin, amb Ettore Bastianini, Renata Tebaldi i Giuseppe di Stefano), Guillaume Tell (com Walter Furst ), Aida (com a Ramfis, dirigida per Franco Zeffirelli), Faust (amb Mirella Freni), Nabucco (davant d'Elena Souliotis), Rigoletto (com a Sparafucile, amb Piero Cappuccilli, posat en escena per Margherita Wallmann), Maria Stuarda (amb Montserrat Caballé i Shirley Verrett), Linda di Chamounix (amb Alfredo Kraus i Renato Brusoni), i un concert de la Simfonia núm. 14 de Xostakovitx (amb Ghena Dimitrova, a la Piccola Scala).
També va actuar a l'Òpera estatal de Viena, al Festival de Salzburg, al Òpera de París i al Festival d'Ais de Provença.
Si bé el baix mai va aparèixer amb l'Metropolitan Opera, va cantar amb l'New York City Opera, el 1950 i el 1951, a Turandot, Faust, La bohème' , Don Giovanni (com a Leporello), Aida (com a Ramfis, al costat de Herva Nelli) i Manon (com el comte des Grieux).
El 1953, va interpretar a Raimondo Bidebent a Lucia di Lammermoor a Florència, al costat de Maria Callas, Giacomo Lauri Volpi i Bastianini, dirigit per Franco Ghione. Durant la producció, Arié va participar en una gravació de la mateixa òpera per a EMI, amb Callas, di Stefano i Tito Gobbi, dirigida per Tullio Serafin. També disponible a EMI, en DVD, l'actuació d'Arié el 1964 del Rèquiem de Verdi, dirigida per Carlo Maria Giulini.
Enregistraments (selecció)[2]
| Ària | Òpera | Compositor |
|---|---|---|
| Ella giammai m'amò | Don Carlo | Verdi |
| Credeasi misera | I puritani | Bellini |
| Chi mi frena in tal momento | Lucia di Lammermoor | Donizetti |
| Notte e giorno faticar | Don Giovanni | Mozart |
| Don Giovanni a cenar teco | Don Giovanni | Mozart |
| Ah! per sempre io ti perdei | I puritani | Bellini |
| Il lacerato spirito | Simón Bocanegra | Verdi |
| Suoni la tromba | I puritani | Bellini |
| Cruda funesta smania | Lucia di Lammermoor | Donizetti |
| Ave Signor | Mefistofele | Boito |
| Ho capito Signor si! | Don Giovanni | Mozart |
| Wer ein Liebchen hat gefunden | Entführung aus dem | Mozart |
| Solche hergelaufne Laffen | Entführung aus dem | Mozart |
| Tu non sai con quei begli occhi | La sonnambula | Bellini |
| Tom Rakewell? | Rake's Progress, The | Stravinski |
| Ich gehe doch rate ich dir | Entführung aus dem | Mozart |
| Vieni o Levita | Nabucco | Verdi |
| E lui desso l'infante | Don Carlo | Verdi |
| Ah! taci ingiusto core | Don Giovanni | Mozart |
| Ah! fu giusto il mio sospetto | Luisa Miller | Verdi |
| O statua gentilissima | Don Giovanni | Mozart |
| Ah! vieni al tempio | I puritani | Bellini |
| Se tradirmi tu potrai | Lucia di Lammermoor | Donizetti |
| In un coupé? | La Bohème | Puccini |
| La pietade in suo favore | Lucia di Lammermoor | Donizettti |
| Fermati scellerato! | Don Giovanni | Mozart |
| Appressati Lucia | Lucia di Lammermoor | Donizetti |
| T'allontana sciagurato | Lucia di Lammermoor | Donizetti |
| Non ti fidar o misera | Don Giovanni | Mozart |
| Eh! via buffone | Don Giovanni | Mozart |
Referències
Fonts
- Grove Music Online, Noël Goodwin, Oxford University Press, 2008.
