Raffaele Arié

Plantilla:Infotaula personaRaffaele Arié
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1920 Modifica el valor a Wikidata
Sofia (Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1988 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuBaix Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 43c25386-cb37-4b6d-8a56-98ff2a1e0a30 Discogs: 1650305 Allmusic: mn0002166442 Modifica el valor a Wikidata

Raffaele Arié (Sofia (Bulgària), 22 d'agost, 1920 - Ginebra (Suïssa), 17 de març, 1988),[1] va ser un baix búlgar, especialment relacionat amb els repertoris italià i rus, que va néixer a Sofia i va morir a Suïssa.

Carrera

Raffaele Ariè a Boris Godunov (foto amb dedicatòria de 1956)

Arié va debutar a La Scala el 1947, com el rei dels clubs a L'Amour des trois oranges, dirigida per Giorgio Strehler. Va continuar actuant en aquell teatre fins al 1973, a Boris Godunov (com a Varlaam), Prince Igor, The Rake's Progress (com a Trulove, que també va cantar a l'estrena mundial al Teatro La Fenice, davant de Dame Elisabeth Schwarzkopf, 1951), dues obres d'Ildebrando Pizzetti, Eugene Onegin (com el príncep Gremin, amb Ettore Bastianini, Renata Tebaldi i Giuseppe di Stefano), Guillaume Tell (com Walter Furst ), Aida (com a Ramfis, dirigida per Franco Zeffirelli), Faust (amb Mirella Freni), Nabucco (davant d'Elena Souliotis), Rigoletto (com a Sparafucile, amb Piero Cappuccilli, posat en escena per Margherita Wallmann), Maria Stuarda (amb Montserrat Caballé i Shirley Verrett), Linda di Chamounix (amb Alfredo Kraus i Renato Brusoni), i un concert de la Simfonia núm. 14 de Xostakovitx (amb Ghena Dimitrova, a la Piccola Scala).

També va actuar a l'Òpera estatal de Viena, al Festival de Salzburg, al Òpera de París i al Festival d'Ais de Provença.

Si bé el baix mai va aparèixer amb l'Metropolitan Opera, va cantar amb l'New York City Opera, el 1950 i el 1951, a Turandot, Faust, La bohème' , Don Giovanni (com a Leporello), Aida (com a Ramfis, al costat de Herva Nelli) i Manon (com el comte des Grieux).

El 1953, va interpretar a Raimondo Bidebent a Lucia di Lammermoor a Florència, al costat de Maria Callas, Giacomo Lauri Volpi i Bastianini, dirigit per Franco Ghione. Durant la producció, Arié va participar en una gravació de la mateixa òpera per a EMI, amb Callas, di Stefano i Tito Gobbi, dirigida per Tullio Serafin. També disponible a EMI, en DVD, l'actuació d'Arié el 1964 del Rèquiem de Verdi, dirigida per Carlo Maria Giulini.

Enregistraments (selecció)[2]

Àries i duets
ÀriaÒperaCompositor
Ella giammai m'amòDon CarloVerdi
Credeasi miseraI puritaniBellini
Chi mi frena in tal momentoLucia di LammermoorDonizetti
Notte e giorno faticarDon GiovanniMozart
Don Giovanni a cenar tecoDon GiovanniMozart
Ah! per sempre io ti perdeiI puritaniBellini
Il lacerato spiritoSimón BocanegraVerdi
Suoni la trombaI puritaniBellini
Cruda funesta smaniaLucia di LammermoorDonizetti
Ave SignorMefistofeleBoito
Ho capito Signor si!Don GiovanniMozart
Wer ein Liebchen hat gefundenEntführung aus demMozart
Solche hergelaufne LaffenEntführung aus demMozart
Tu non sai con quei begli occhiLa sonnambulaBellini
Tom Rakewell?Rake's Progress, TheStravinski
Ich gehe doch rate ich dirEntführung aus demMozart
Vieni o LevitaNabuccoVerdi
E lui desso l'infanteDon CarloVerdi
Ah! taci ingiusto coreDon GiovanniMozart
Ah! fu giusto il mio sospettoLuisa MillerVerdi
O statua gentilissimaDon GiovanniMozart
Ah! vieni al tempioI puritaniBellini
Se tradirmi tu potraiLucia di LammermoorDonizetti
In un coupé?La BohèmePuccini
La pietade in suo favoreLucia di LammermoorDonizettti
Fermati scellerato!Don GiovanniMozart
Appressati LuciaLucia di LammermoorDonizetti
T'allontana sciaguratoLucia di LammermoorDonizetti
Non ti fidar o miseraDon GiovanniMozart
Eh! via buffoneDon GiovanniMozart

Referències

Fonts

  • Grove Music Online, Noël Goodwin, Oxford University Press, 2008.