Ramon Soldevila i Claver
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1828 Lleida (Segrià) |
| Mort | 1908 |
| Degà Col·legi de l'Advocacia de Lleida | |
| 1897 – 1908 ← valor desconegut – Jenaro Vivanco Menchaca → | |
| 8 maig 1896 – 25 febrer 1898 ← Miquel Agelet i Besa – Miquel Agelet i Besa → Circumscripció electoral: Districte electoral de Lleida | |
| Degà Col·legi de l'Advocacia de Lleida | |
| 1888 – 1891 ← Joan Mestre i Tudela – valor desconegut → | |
| 24 maig 1884 – 8 març 1886 ← Jaume Nuet i Minguell – Miquel Agelet i Besa → Circumscripció electoral: Districte electoral de Lleida | |
| Degà Col·legi de l'Advocacia de Lleida | |
| 1877 – 1879 ← Miquel Ferrer i Garcés | |
| 19 febrer 1876 – 25 juny 1881 – Jaume Nuet i Minguell → Circumscripció electoral: Districte electoral de Lleida | |
| 14 febrer 1874 – ← Josep Sol i Torrents | |
| 1854 – | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | Partit Conservador |
Ramon Soldevila i Claver (Lleida, 1828-1908) fou un advocat i polític lleidatà, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia
Llicenciat en dret, fill de Francesc Xavier Soldevila, notari i paer en cap liberal en 1823.[1] Entre 1856 i 1868 va ocupar diversos càrrecs a la diputació de Lleida i a la paeria de Lleida com a membre de la Unió Liberal. Duran la revolució de 1868 va donar suport al nou govern i el 1874 fou paer en cap de Lleida pel Partit Constitucional.[2] Durant la restauració borbònica fou un dels caps del Partit Liberal Conservador a la província de Lleida, i a finals de segle es posicionà al costat de Francisco Silvela.
Fou elegit diputat per la circumscripció de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879, 1884 i 1896. Durant el seu mandat fou força actiu i s'interessà no sols pels temes jurídics, sinó per tot allò que afectava a les corporacions de les terres de Lleida. El 1878 formà part d'una comissió de parlamentaris catalans per a investigar la crisi industrial al Principat i el 1889 representà el Col·legi d'Advocats de Lleida en la comissió catalana encarregada de redactar un avantprojecte de llei que conservés el dret civil català en el Codi civil espanyol.
Referències
- ↑ Quintí Casals Bergès EL PRIMER LIBERALISMO Y LAS PAUTAS DE RESISTENCIA TRADICIONAL EN LLEIDA (1833-1868)
- ↑ Cronologia
Enllaços externs
- El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine. de Joan Palomas i Moncholi, p.510
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
