Ranunculus aconitifolius
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Tribu | Ranunculeae |
| Gènere | Ranunculus |
| Espècie | Ranunculus aconitifolius L., 1753 Ranunculus aconitifolius |
Ranunculus aconitifolius, el ranuncle aconitifoli[1] o ranuncle amb fulles d'acònit, és una espècie de planta amb flors del gènere Ranunculus, que pertany a la família de les ranunculàcies.[2] Viu en herbassars esponerosos i poblacions de megafòrbies d'alta muntanya.
Descripció
És una planta herbàcia perenne, que pot arribar fàcilment a fer un metre d'alçada, amb tiges erectes, més o menys ramificades, lleugerament pubescents a la part apical. Les fulles són palmades i dividides fins a la base, peciolades, recorden a les de l'acònit (una altra espècie de la mateixa família), amb els segments el·líptics o lanceolats, grollerament dentats. A la part superior de la tija, les fulles són més curtament peciolades o sèssils i es van fent cada cop més petites. Les flors són de color blanc, d'uns 3 cm de diàmetre, amb estams i pistils monocarpel·lars nombrosos, com en tots els ranuncles. Els aquenis tenen un petit bec ganxut [3][4]
Hàbitat i distribució
el ranuncle aconitifoli és una espècie d'oròfit propi del centre i el sud d'Europa, amb una àrea de distribució que comprèn els Alps, Pirineus i la serralada Cantàbrica i alguns indrets del sistema Ibèric (serra de Béjar o Guadarrama).[5] Viu en herbassars megafòrbics humits, vores de rierols...
la divisió del segment central de la fulla arriba fins a la seva base
fulles superiors sèssils
detall de la flor
Als Països Catalans es troba únicament als Pirineus, entre els 1000 i els 2600 metres d'altitud, als estatges de vegetació subalpí i alpí.[6]
Taxonomia
Ranunculus aconitifolius L. va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
Hi ha una espècie molt similar, Ranunculus platanifolius, que normalment és considerada com una espècie separada. La Flora dels Països Catalans, fidel al seu esperit sintètic, la consideraven una subespècie del ranuncle aconitifoli: Ranunculus aconitifolius subsp. platanifolius (L.) Berher.
Referències
- ↑ Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.125. ISBN 9788492583249.
- ↑ «Ranunculus aconitifolius L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.263. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Kentish Cook, Christopher David. «Ranunculus» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca:Ranunculus aconitifolius» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Ranunculus aconitifolius». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].