Ranunculus platanifolius
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Tribu | Ranunculeae |
| Gènere | Ranunculus |
| Espècie | Ranunculus platanifolius L., 1767 Ranunculus platanifolius |
Ranunculus platanifolius, el ranuncle platanifoli[1] o ranuncle amb fulles de plàtan, és una espècie de planta amb flors del gènere Ranunculus, que pertany a la família de les ranunculàcies.[2] Viu en herbassars esponerosos i poblacions de megafòrbies, llocs frescos i clarianes de bosc.
Descripció
És una planta herbàcia perenne, que pot arribar fàcilment a fer un metre d'alçada, amb tiges robustes, erectes, sovint buides per dins (fistuloses), més o menys ramificades i, a diferencia del Ranunculus aconitifolius, glabres a la part apical. Les fulles són palmades, partides, amb el segment central separat parcialment, sense arribar a la base, peciolades, recorden a les fulles dels arbres del gènere Platanus amb els segments el·líptics o oblanceolats (amb la màxima amplada a la part distal), grollerament dentats i acabats en punta. A la part superior de la tija, les fulles són més curtament peciolades o sèssils i es van fent cada cop més petites i tenen els lòbuls enters. Les flors són de color blanc, d'uns 3 cm de diàmetre, amb estams i pistils monocarpel·lars nombrosos, com en tots els ranuncles.[3][4]
Hàbitat i distribució
el ranuncle platanifoli és una espècie eurosiberiana, pròpia del centre i el sud d'Europa. A la península Ibèrica es troba a la meitat nord, en herbassars megafòrbics, llocs frescos, més o menys humits, clarianes de bosc, sobretot a l'estatge montà i al subalpí, entre 1200 a 2100 metres d'altitud aproximadament.[4][5]
Als Països Catalans es troba principalment als Pirineus, encara que davalla cap alguns indrets prepirinencs, com Boumort, el Solsonès o el Berguedà, arribant fins al Montseny.[6]
la divisió del segment central no arriba a del tot a la base.
Detall dels fruits: poliaqueni
aspecte general
Taxonomia
Ranunculus platanifolius L. va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1767.
Hi ha una espècie molt similar, Ranunculus aconitifolius, que viu una mica més amunt, a l'alta muntanya, amb les fulles més profundament dividides i que normalment ha estat considerada com una espècie separada.
La Flora dels Països Catalans, fidel al seu esperit sintètic, consideren al ranuncle amb fulles de plàtan una subespècie d'aquesta altra espècie: Ranunculus aconitifolius subsp. platanifolius (L.) Berher
Referències
- ↑ Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.125. ISBN 9788492583249.
- ↑ «Ranunculus platanifolius L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.263. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- 1 2 Kentish Cook, Christopher David. «Ranunculus» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca:Ranunculus platanifolius» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Ranunculus platanifolius». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].