Rata negra
Rattus rattus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Edat màxima | 4,2 anys |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Muridae |
| Tribu | Rattini |
| Gènere | Rattus |
| Espècie | Rattus rattus (Linnaeus, 1758) Rattus rattus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Mus rattoides
|
| Protònim | Mus rattus |
| Distribució | |
 | |
La rata negra, rata de camp o rata traginera (Rattus rattus) és una espècie de rosegador de la família dels múrids. Actuà com a reservori de les mortals epidèmies de pesta negra que assolaren Europa al final de l'edat mitjana, ja que era portadora de les puces que transmeten la malaltia.
Descripció
És una rata de cos allargat, ulls negres i grossos i orelles també grosses que, doblegades endavant, arriben a la vora de l'ull. La cua, més llarga que el cap i el cos junts, és coberta d'uns anells escatosos i gairebé no té pèls. La coloració és molt variable. El dors exhibeix tonalitats des de gairebé negres fins a grises vermelloses o grises fosques amb reflexos platejats, mentre que el ventre és gris clar, blanquinós o groguenc. La separació entre la coloració dorsal i la ventral pot ser ben marcada o bé difuminar-se. La cua és monocolor. Els exemplars joves mostren un pelatge gris fosc uniforme. Del cap a la base de la cua fa entre 17,6 i 21 cm. Sol pesar entre 135 i 240 g.
La rata comuna té un aspecte més robust, la cua més curta (no supera la llargada del cap i el cos junts) i les orelles més petites (doblegades endavant no arriben a l'ull). A les cases, la rata comuna, més resistent al fred, ocupa els soterranis i les habitacions més humides.
Ecologia
Està força lligada a la presència humana, si bé també pot viure en camps de fruiters, sobretot de tarongers, i al bosc, on mena una vida arborícola. Els individus que viuen en nuclis urbans solen ocupar els graners, les pallisses i les parts més altes dels edificis.
Essencialment nocturna, quan l'aliment escasseja surt també de dia. S'enfila i salta molt bé i fins pot nedar, però no li agrada. Sol viure en grups d'entre vint i cinquanta individus. Els individus campestres construeixen uns nius subterranis entre les arrels dels arbres i uns altres d'aeris entre el brancatge dels arbres més densos. Les que viuen a les cases fan el niu en una biga o en un altre lloc alt emprant qualsevol material al seu abast (serradures, paper, roba, etc.).
La seva presència a casa la posen en evidència els aliments rosegats i uns cagallons fusiformes d'uns 9 mm de longitud i de color negre.
Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya, planes 138-139. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4