Ratpenat de bosc
Barbastella barbastellus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Dades | |
| Edat màxima | 23 anys |
| Envergadura | 0,258 m |
| Cries | 1 |
| Cicle diürn | nocturn |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Tribu | Plecotini |
| Gènere | Barbastella |
| Espècie | Barbastella barbastellus (Schreber, 1774) Barbastella barbastellus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Vespertilio barbastellus |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
El ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) és una espècie europea de ratpenat amb una morfologia peculiar de les orelles.
Morfologia
Aquest ratpenat és fàcil d'identificar gràcies a les orelles: de forma quadrangular i molt curtes, en plegar-les endavant amb prou feines arriben a l'extrem del musell. De manera semblant a com succeeix en els ratpenats orelluts, els pavellons s'uneixen per la part basal sobre el front. El tragus és triangular i amb la punta allargada. La cua és gairebé tan llarga com el cap i el cos junts i solament sobrepassa l'uropatagi en un parell de mil·límetres.
Els pèls són llargs i sedosos i tenen les puntes blanques, cosa que fa que l'animal sembli cobert de gebre. El dors és de color marró negrós i el ventre de color gris fosc. El musell i les orelles són negres i les membranes alars de color marró grisós o marró negrós.
Dimensions corporals: cap + cos (44 - 60 mm), cua (36 - 60 mm), avantbraç (35 - 44 mm) i envergadura (262 - 300 mm).
Pes: 6 - 13 g.
Hàbitat
Tal com indica el seu nom, viu en boscos de muntanya, fins a altituds elevades.
A l'estiu s'amaga en forats dels arbres i en cases abandonades, però per a hivernar es trasllada a coves i fissures fredes i molt humides (és capaç de suportar temperatures inferiors als 0° durant uns quants dies).
Costums
Es desperta tard i efectua un vol ràpid i pesant per sobre la capçada dels arbres o fregant la superfície de l'aigua.
Poc gregari, normalment es distribueix aïlladament. Només a l'època de reproducció forma petites colònies d'entre 10 i 20 individus.
Sovint conviu amb el ratpenat orellut septentrional.
Sinònims
- barbastelle, Müller, 1776
- communis, Gray, 1838
- daubentonii, Bell, 1836
Espècies semblants
La morfologia de les seves orelles el fa impossible de confondre amb altres ratpenats.
Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 78-79.