Red Warriors

Infotaula d'organitzacióRed Warriors
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaantifeixisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1986
Data de dissolució o abolició1992 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Format per

Red Warriors foren un grup skinhead que va enfrontar-se als feixistes[1] a França als anys 1980.[2]

Història

Creat el desembre de 1986,[3] aquest grup de redskins es va fer famòs per ser, després dels Ducky Boys,[4] un dels primers a oposar-se sistemàticament i físicament[5] als skinheads d'extrema dreta de la regió de París,[6][7] amb l'objectiu de «no deixar el carrer als neonazis».[8] Els Red Warriors es van dissoldre la temporada 1991-1992.

Compost per un grup central de catorze persones, el seu objectiu inicial era contrarestar l'augment del feixisme als carrers. Tot i que es reivindicaven com a comunistes, de manera provocativa, el grup era essencialment antifeixista. Proporcionaven seguretat als concerts de punk urbà i rock alternatiu, en particular els de Bérurier Noir[9] i Laid Thénardier.[6] El seu símbol era una falç creuada amb un bat de beisbol, una adaptació del tradicional símbol comunista compost per falç i martell. Més tard, el moviment redskin francès adoptaria aquest símbol.[6]

Els seus membres van ser: Julien Terzics («Ranx»), Rico («Blackskin»), Jeff, Nano, Karim («Rimka»), Roy, Scan, Sambot, Anto, Nono, Franky, Arno Tepa, Bobo («el Conductor») i Pascal.[10][11] Després es van afegir: Ado («el Grec»), Bozo, Kim, Mickey, Alain, bb des bois.[12]

Al principi eren Greg i Simon que freqüentaven el món alternatiu. Aleshores el Simon només tenia 18 anys. "Després d'un dia de festa ens vam plantejar de crear un grup seriosament. Era fotut pels que freqüentàvem el carrer haver d'assumir la llei dels boneheads, que s'organitzaven i vivien en bandes, al contrari de l'extrema esquerra que era normalment autònoma". La idea era crear una banda de lluita activa contra l'extrema dreta. Així, s'uniren uns quants més fins a un total de 14 a finals del 1987. Normalment els 14 anaven junts o sinó sis o vuit. Tots eren més o menys skinheads. Per les accions directes, eren capaços d'ajuntar fins a 60 persones. Les accions les feien perquè els nazis tinguessin por de sortir al carrer amb tota la seva perafernàlia (banderes franceses, cèltiques, esvàstiques…). Els Red Warriors eren bastant menys nombrosos que els nazis, cosa que feia que les accions havien d'estar totalment organitzades per evitar qualsevol sorpresa. S'estudiava el terreny per evitar imprevists d'última hora. Les reunions de les accions eren ràpides i discretes, i es feien a casa d'uns o altres, o bé a espais okupats.

Tots practicaven algun esport de combat (Full contact, Tahï Boxing, Kung Fu…), tot i que també feien servir bats de Baseball. Dins del grup en l'àmbit polític cadascú tenia les seves pròpies ideologies (tots antifeixistes i poc més), no hi havia problema de militància. Era simplement un odi vers l'extrema dreta. Amb la policia no van tenir massa problemes, ja que sempre tenien coartades. Tot i que cada cop que els nazis rebien una pallissa, la policia els feia una visita. Només en Manu va tenir problemes i va haver d'estar 14 mesos a presó per portar armes i el Lionel, que encara és a presó. Així de mica en mica van anar sorgint grups que també practicaven la caça de nazi. De totes maneres, molts d'aquests grups no estaven realment convençuts, els atreia massa el "look", i les seves accions no eren sempre intel·ligents.

Argument

"No hem de deixar que l'extrema dreta ens domini per a rebel·lar-nos contra ella. No podem lluitar pacíficament contra una ideologia que té com a argument principal la violència. Busca els mitjans per lluitar contra l'extrema dreta. L'acció contra ells és l'únic mitjà, ja que l'argument polític no és suficient, ja que quan són molts ho senten, però quan són majoritaris t'aplasten".

Referències

  1. ↑ Elósegui, María; Hermida, Cristina. Racial Justice, Policies and Courts' Legal Reasoning in Europe (en anglès). Springer, 2017. «The first bands to appear in Paris such as Lenine Killers, Red Ants, Red Boys, Ducky Boys and Red Warriors had violent and radical antifascist ideas.»
  2. ↑ Le Liboux, Tiphaine. «Les nazillons sont désinhibés» (en francès). Libération, 25-06-2013. [Consulta: 26 febrer 2026].
  3. ↑ Hammou, Karim. Une histoire du rap en France (en francès). La Découverte, 2014, p. 123. «les Red Warriors (officiellement fondés en 1986), sont d'inspiration communiste ou anarchiste»
  4. ↑ Konan, Aude. «Black Dragons: The Black Punk Gang Who Fought Racism & Skinheads in 1980s France» (en anglès). OkayAfrica, 10-08-2016. [Consulta: 27 febrer 2026]. «Unable to get any type of protection from the police, groups of anti-fascist vigilantes appeared, like the Ducky Boys and, later, the Red Warriors. They chased down skinhead groups armed with baseball bats, knuckle-dusters and tear gas. The rise and fall of these groups is featured in Marc Aurèle Vecchione’s documentary Antifa: chasseur de skins.»
  5. ↑ Artus, Hubert. Pop corner. La grande histoire de la pop culture 1920-2020 (en francès). Don Quichotte, 2017, p. 76. «Les plus fameuses bandes de « chasseurs de skins » des années quatre-vingt furent les Red Warriors, les Ruddy Fox et les Ducky Boys, engagés dans une confrontation directe pour reprendre la rue à ces skinheads nationalistes qui voulaient effrayer Paris et occuper les esprits»
  6. 1 2 3 Leblond, Renaud. «Les skinheads voient rouge» (en francès). L'Express, 02-12-1988. Arxivat de l'original el 15 d'agost de 2013. [Consulta: 27 febrer 2026].
  7. ↑ Laurent, Samuel. «Les agressions entre “skins” et “antifa”, résurgence des années 1980» (en francès). Le Monde, 06-06-2013. [Consulta: 27 febrer 2026].
  8. ↑ Frangeul, Frédéric. «Les “antifa”, ces chasseurs de skinheads» (en francès). Europe 1, 07-06-2013. [Consulta: 27 febrer 2026]. «À l'époque, et plus encore dans les années 80, la radicalisation vers l’extrême droite des mouvements skinheads avait conduit à la création de différents groupes antifascistes, regroupés autour de bandes telles que les Red Warriors, les Ducky boys ou Ruddy Fox. Ces groupes avaient, les premiers, initié des mouvements de "chasse aux skinheads" dans les rues. Avec un objectif : "ne pas laisser la rue aux mouvements neonazis", comme l’explique Julien un des anciens membres des Red Warriors, dans le documentaire Antifa, sorti en 2008 et retraçant l’histoire de ce mouvement.»
  9. ↑ Culshaw, Peter. «Clandestino. À la recherche de Manu Chao» (en francès) p. 37, 2016. «Les Bérurier noir, avec leur cri de ralliement, « La jeunesse emmerde le Front national », utilisaient souvent les Red Warriors pour assurer la sécurité.»
  10. ↑ Leblond, Renaud. «Les skinheads voient rouge» (en francès). L'Express, 02-12-1988. Arxivat de l'original el 15 d'agost de 2013. [Consulta: 27 febrer 2026]. «Julien a 20 ans. Il est en terminale. Mais il est aussi l'une des grandes «figures» des Red Warriors, la bande modèle pour tous les redskins en herbe. Ancien punk, Julien est aujourd'hui un espoir... du full-contact (karaté où l'on porte ses coups): champion de France 1988! Autour de lui, une quinzaine de jeunes - dont plusieurs immigrés - tout aussi aguerris aux techniques du combat de rue. Mission sacrée! «Réduire à néant, physiquement et intellectuellement, tout ce qui respire l'extrême droite.» Intellectuellement: ça, il y tient, Julien. «Car la violence, dit-il, n'est qu'une parade face aux incessantes agressions des skinheads. Des skinheads qui déclarent haut et fort qu'enlever la violence à un skin, c'est lui enlever son âme!» Et de rappeler que les reds participent tous activement au développement du mouvement alternatif; notamment au sein des SCALP, les Sections carrément anti-Le Pen (mot d'ordre: «Scalpons-les» ; journal: Geronimo).»
  11. ↑ Morvan, Yan. «Skins contre "antifas" : aux origines de la guerre» (en francès). L'Obs. [Consulta: 1r març 2026].
  12. ↑ Vecchione, Marc-Aurèle. «Antifa, chasseurs de skins» (en francès). YouTube.com. Résistance films, 2008.

Enllaços externs