Julien Terzics

Plantilla:Infotaula personaJulien Terzics
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1968 Modifica el valor a Wikidata
12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Nantes (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaAnarcosindicalisme, antifeixisme i libertarian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista polític, músic, propietari de bar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentBateria i veu Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 601411 Modifica el valor a Wikidata

Julien Terzics (París, 28 de novembre de 1968 - Nantes, 1 de juliol de 2024) fou un activista francès.

El seu carisme el portà a ser molt reconegut dins l'antifeixisme parisenc, i va ser un dels líders dels Redskins de la capital als anys vuitanta, en particular de la banda Red Warriors. Més tard va fundar el grup streetpunk / Oi! Brigada Flores Magon, punta de llança de l'escena RASH des de finals dels anys noranta. Del 2006 fins a la seva mort el 2024, va dirigir el cafè Saint Sauveur, un feu dels antifeixistes parisencs.

Biografia

Joventut

Va néixer el 28 de novembre de 1968 a París, fill d'un pare hongarès pintor de cases, mentre que la seva mare jueva hongaresa era mestressa de casa.[1] El seu pare és hongarès i pintor de cases, mentre que la seva mare, jueva hongaresa, és mestressa de casa.

Es va afiliar al Partit Comunista Francès a Fontenay-sous-Bois (Val-de-Marne). Va descobrir l'escena alternativa, sobretot a L'Usine, un centre cultural autònom de Montreuil.[1]

Red Warriors

El decembre de 1986 va fundar[3] els Red Warriors, una banda de skinheads antifeixistes[5] activa a la regió de París a la dècada de 1980.[6] La banda es va convertir, després al Ducky Boys[8], en una de les primeres a oposar-se sistemàticament i físicament[10] als "boneheads", o skinheads de l'extrema dreta a la regió de París[11] liderada en particular per Serge Ayoub "Batskin", amb l'objectiu de "no deixeu els carrers als moviments neonazis".[13][14]

Compost per un grup central de catorze persones, incloent-hi Julien Terzics (també conegut com Ranx)[17], Rico (Blackskin), Jeff, Nano, Karim (rimka), Roy, Scan, Sambot, Anto, Nono, Franky, Arno tepa, Bobo (el conductor) i Pascal. Després van arribar les incorporacions: Ado (el grec), Bozo, Kim, Mickey, Alain, bb des bois.[18]

Símbol antifeixista

Afirmant ser comunistes, com a provocació, el grup era principalment antifeixista radical. Proporcionaven seguretat als concerts de punk urbà i rock alternatiu,[19] en particular a Bérurier Noir[21] i Laid Thénardier. El seu símbol era una falç creuada amb un bat de beisbol, una distorsió del símbol comunista de la falç i el martell. Aquest símbol seria adoptat més tard pel moviment redskin francès.[22]

Els Red Warriors es van dissoldre el 1991-1992. Però Julien Terzics va continuar proporcionant seguretat a moltes manifestacions.[23]

Activisme, música, motocicletes i boxa

Bandera de la CNT

A la dècada del 1990, va participar activament a la Confederació Nacional del Treball (CNT), un sindicat de tendència anarquista. En particular, es va unir al sindicat Cultura i Espectacle de la CNT a la regió de París, on va organitzar i dirigir vagues durant la vaga intermitent dels treballadors de l'espectacle del 2003.[24]

També donà classes de boxa i kickboxing.[24] Entusiasta de les motocicletes, també va presidir el club de motocicletes personalitzades Black Block.[25][26][27]

Concert punk

Fou també el bateria de la banda Brigada Flores Magon.[27] Aquesta banda francesa d'oi! i punk rock seria coneguda per les seves lletres polítiques properes al moviment llibertari. Es va formar a la dècada de 1990 a partir de la trobada de diverses persones de l'escena alternativa dels anys vuitanta i del moviment redskin parisenc dels anys noranta. El nom de la banda està basat en el de l'anarquista mexicà Ricardo Flores Magón .

Va acompanyar Bérurier Noir com a seguretat durant la seva reformació entre el 2003 i el 2007.[28]

Le Saint-Sauveur

El 2005, va comprar una propietat i el 2006 es va convertir en el propietari del bar Le Saint-Sauveur, situat al número 11 del carrer des Panoyaux, al peu del turó de Ménilmontant.[29] A través de la seva decoració i la música alternativa que s'hi tocava, el bar conreà l'atmosfera punk i rock 'n' roll que el caracteritzà des dels seus inicis.[30] Activistes i simpatitzants de l'esquerra extraparlamentària el van convertir ràpidament en el seu "centre" parisenc. Però en termes més generals, el bar va atraure un públic nombrós i no necessàriament polititzat, gràcies a les seves begudes barates i al seu dinamisme cultural, organitzant concerts, sessions de DJ, exposicions, trobades amb autors compromesos, etcètera.

Símbol antifeixista

Segons el lloc web de StreetPress el 2015, el bar Le Saint-Sauveur fou "un bar antifeixista de París, amb les parets plenes de cartells anticapitalistes i antirepressió policial, sense oblidar els adhesius d'Action Antifasciste Paris-Banlieue (Acció Antifeixista dels Suburbis de París). [...] A Saint-Sauveur, afirmen ser antifeixistes radicals [...] els partits polítics clarament no són del gust de la multitud llibertària d'allà".[31][6][32][33]

El 4 de juny de 2020 el bar va ser l'objectiu d'una incursió armada reivindicada pel grup d'extrema dreta Zuaves,[34] fundat sobre les ruïnes del grup neonazi GUD.[35][36] El grup d'assaltants va ser repel·lit molt ràpidament i va fugir,[37][38] després de causar un ferit[34] i danys materials. Aquest atac va tenir lloc el dia abans de l'aniversari de la mort de Clément Méric.[37][38] L'agost de 2020, Le Saint-Sauveur va ser tancat per la prefectura de policia de París, que el va criticar, entre altres coses, per la incursió d'activistes d'extrema dreta.[39]

El bar va tancar les portes definitivament el dissabte 4 de gener de 2025, després de la mort del seu fundador.[40]

Mort, funerals i homenatges

Julien Terzics va morir l'1 de juliol de 2024 a Nantes a causa d'un càncer. Va ser enterrat l'11 de juliol de 2024 al cementiri de Père-Lachaise (divisió 63), a París.[27][41] Entre 500 i 1000 persones van assistir al seu funeral.[42]

Bibliografia

  • Renaud Leblond, Les skinheads voient rouge, L'Express, 2 décembre 1988, [lire en ligne].
  • Collectif, SCALP, 1984-1992. Comme un Indien métropolitain : aux origines du mouvement antifasciste radical, Réseau No Pasaran, 2005, OCLC 46411231, [lire en ligne].
  • Frédéric Frangeul, Les “antifa”, ces chasseurs de skinheads », Europe 1, 7 juin 2013, [lire en ligne].
  • Saïd Mahrane, L'incroyable histoire des skins, Le Point, 13 juin 2013, [lire en ligne].
  • Collectif, Red Warriors : Interview de Julien et Rico (2005), La Horde, 2 octobre 2013, [lire en ligne].
  • Fize, Michel. Les bandes: De l'entre soi adolescent à l'autre ennemi (en francès). Desclée De Brouwer, 2017-06-16, p. 117. ISBN 978-2-220-09307-9. .
  • Jelena Prtoric, Les skinheads, anatomie d'un mouvement, Franceinfo, 11 juin 2013, [lire en ligne].
  • Julien Brigada, Red Warriors in Nyark Nyark! Fragments de la scène punk et rock alternatif en France (1976-1989), Éditions zones, label FZM, 2007, [lire en ligne].

Discografia amb Brigada Flores Magon

  • 1997 : Hermanos de la Mente Furiosa
  • 1999 : Brigada Flores Magon
  • 2001 : Anges Gardiens
  • 2003 : ROCK or Die
  • 2007 : Tout pour Tous + DVD Un Bout de route
  • 2022 : Immortels

Vegeu també

Referències

  1. 1 2 «La mort de Julien Terzics, ancienne figure de proue des antifas parisiens» (en francès). Le Monde, 09-07-2024 [Consulta: 11 juliol 2024].
  2. ↑ Karim Hammou, Une histoire du rap en France, La Découverte, 2014, p. 123.
  3. ↑ [2]
  4. ↑ María Elósegui, Cristina Hermida, Racial Justice, Policies and Courts' Legal Reasoning in Europe, Springer, 2017, p. 143.
  5. ↑ .[4]
  6. 1 2 ««Les nazillons sont désinhibés»» (en francès), 25 juin 2013. [Consulta: 9 juny 2025].
  7. ↑ Aude Konan, « http://www.okayafrica.com/black-punk-black-dragons-france/ Black Dragons: The Black Punk Gang Who Fought Racism & Skinheads in 1980s France] », OkayAfrica, Plantilla:Date-.
  8. ↑ Plantilla:Citation étrangère[7]
  9. ↑ Hubert Artus, Pop corner. La grande histoire de la pop culture 1920 - 2020, Don Quichotte, 2017, p. 76.
  10. ↑ [9]
  11. ↑ Samuel Laurent «Les agressions entre "skins" et "antifa", résurgence des années 1980» (en francès). Le Monde, 06-06-2013 [Consulta: 9 juny 2025].
  12. ↑ Frédéric Frangeul, « Les “antifa”, ces chasseurs de skinheads », Europe 1, Plantilla:Date-.
  13. ↑ [12]
  14. ↑ «Le pionnier de la lutte antifa Julien Terzics a rejoint l’armée des ombres» (en francès). Libération. [Consulta: 11 juliol 2024].
  15. ↑ Renaud Leblond, Les skinheads voient rouge, L'Express, Plantilla:Date-, Plantilla:Lire en ligne.
  16. ↑ Photographié par Yan Morvan, Skins contre "antifas" : aux origines de la guerre, L'Obs, Plantilla:Date-, Plantilla:Lire en ligne.
  17. ↑ [15] · [16]
  18. ↑ 77spiritofpride. «Antifa - Chasseurs de Skins (Subtitulado Español)», 29-07-2013. [Consulta: 24 març 2026].
  19. ↑ Le Gouëfflec, Arnaud. Vivre libre ou mourir: punk et rock alternatif en France, 1981-1989. Glénat, 2024 (1000 feuilles). ISBN 978-2-344-05563-2.
  20. ↑ Peter Culshaw, Clandestino. À la recherche de Manu Chao, Le Castor Astral éditeur, 2016, p. 37.
  21. ↑ [20]
  22. ↑ «Les skinheads voient rouge». archive.vn, 16-10-2004. [Consulta: 19 setembre 2020]..
  23. ↑ Saïd Mahrane. «L'incroyable histoire des skins» (en francès), 13-06-2013. [Consulta: 12 juliol 2024].
  24. 1 2 «“La mort n’éblouit pas les yeux des Partisans.” Adieu Julien !» (en francès). Confédération nationale du travail : un syndicat de lutte des classes, autogestionnaire et sans permanent, 01-07-2024. [Consulta: 11 juliol 2024].
  25. ↑ Cécile BODARWE. «Un tour du monde du tatouage à L’Avignon Tattoo show» (en francès), 01-06-2019. [Consulta: 12 juliol 2024].
  26. ↑ Xavier FRÈRE. «Etats-Unis - 170 arrestations après la fusillade qui a fait neuf morts. La hargne meurtrière des bikers au Texas» (en francès), 19-05-2015. [Consulta: 12 juliol 2024].
  27. 1 2 3 Clara Monnoyeur. «Hommage à Julien Terzics, le mythique « chasseur de nazis »» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2024].
  28. ↑ «RIP Julien (1968-2024) – FanXoa». fanxoa.archivesdelazonemondiale.fr, 2 juillet 2024. [Consulta: 11 juliol 2024].
  29. ↑ «Bastons, chasse aux nazis et pintes de bière : vie et mort du Saint Sauveur, le bar antifasciste de Paris» (en francès). StreetPress. [Consulta: 14 agost 2025].
  30. ↑ «Bar Le Saint Sauveur Paris» (en francès). Bar Le Saint Sauveur Paris. [Consulta: 7 juny 2020].
  31. ↑ Nima Kargar, Edouard de La Rochefordière. «La carte de la gauche alternative à Paris». StreetPress..
  32. ↑ Abel Mestre. «Le Saint-Sauveur, bar emblématique des « antifas » de Paris, en sursis». Le Monde. [Consulta: 11 octubre 2021]..
  33. ↑ «"Manches de pioches" et lacrymos : un bar "antifa" attaqué par des militants d'extrême droite à Paris» (en francès). www.marianne.net, 05-06-2020. [Consulta: 9 juny 2025].
  34. 1 2 Cécile Beaulieu. «Paris : le procès des assaillants d’un bar antifascistes renvoyé». [Consulta: 29 août 2021]..
  35. ↑ «Les « Zouaves », nouveaux petits soldats de l’extrême droite radicale», 20-01-2020. [Consulta: 7 juny 2020]..
  36. ↑ Thierry Vincent. «Ces "Zouaves" d’extrême droite qui multiplient les rixes dans les rues de Paris». Marianne, 25-10-2019. [Consulta: 7 juny 2020]..
  37. 1 2 ; AFP«Paris : un bar « antifa » attaqué par des militants d'extrême droite», 05-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020]..
  38. 1 2 ; AFP«Un bar « antifa » du Plantilla:20e attaqué par des militants d'extrême droite». 20minutes.fr. [Consulta: 7 juny 2020]..
  39. ↑ Cécile Beaulieu. «Le bar antifa contraint de baisser le rideau à Paris», 27 août 2020..
  40. ↑ «Paris : Le Saint-Sauveur, QG historique des antifascistes et « chasseurs de skins », tire sa révérence» (en francès), 04-01-2025. [Consulta: 9 juny 2025].
  41. ↑ «Tristesse infinie, Julien Terzics s'en est allé» (en francès). Ménil Info, 11-07-2024. [Consulta: 11 juliol 2024].
  42. ↑ «Julien Terzics (1968-2024) : dignes funérailles – FanXoa». fanxoa.archivesdelazonemondiale.fr. [Consulta: 15 juliol 2024].