Regulus

Infotaula objecte astronòmicRegulus
Tipussistema estel·lar triple, estrella de navegació, estrella múltiple, estrella binària i possible variable Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra24 pc Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,529 Modifica el valor a Wikidata
Massa3,8 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)10h 8m 22.5s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)11° 58' 1.992'' Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
PMSC 10030+1227 (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WDS J10084+1158A,BC (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
CCDM J10083+1159ABC (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) Modifica el valor a Wikidata

Regulus (Alfa del Lleó / α Leonis) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Lleó, amb una magnitud aparent d'1,36 i està situada a uns 77,5 anys llum del sistema solar.

Regulus es troba a 0,465 graus de l'eclíptica,[1] l'estrella brillant més propera, i sovint està ocultada per la Lluna. Això passa en pluges cada 9,3 anys, a causa de la precessió lunar. L'última onada va ser el 2026, cadascuna limitada a certes zones de la Terra.

Es tracta d'una estrella relativament jove, de només uns pocs centenars de milions d'anys, amb una massa unes tres vegades superior a la solar. Gira sobre si mateixa molt ràpidament, en només unes 16 hores, cosa que provoca que tingui una forma considerablement oblata, i que els pols siguin força més calents i brillants que l'equador. Cal destacar que, si giravoltés només un 10% més ràpid, la seva pròpia gravetat no seria capaç d'evitar que es desintegrés.

Regulus està acompanyada per dues estrelles que formen per si mateixes un sistema binari: Regulus B (de magnitud 8,1) i Regulus C (de magnitud 13), separades unes 100 ua de l'estrella principal (equivalent a un angle de 4,2").

El sistema Regulus en conjunt és la vint-i-unena estrella més brillant del cel nocturn amb una magnitud aparent de +1,35. La producció de llum està dominada per Regulus A. Regulus B, si es veiés aïlladament, seria un objecte binocular de magnitud +8,1, i la seva companya, Regulus C, la més feble de les tres estrelles que s'ha observat directament, requeriria un telescopi substancial per ser vista, amb una magnitud de +13,5. Regulus A és en si mateix una binària espectroscòpica; l'estrella secundària encara no s'ha observat directament, ja que és molt més feble que la primària. El parell BC es troba a una distància angular de 177 segons d'arc de Regulus A, cosa que els fa visibles en telescopis d'aficionats.[2]

El seu nom en llatí significa 'reietó' o 'príncep'.[3] També es coneix amb el nom de Cor Leonis ('el cor del lleó') o amb el seu equivalent derivat de l'àrab Kabelaced o Al Kalb Al Assad, de القلب الأسد (al-qalb[u] al-´asad).[4][5]

El 2016, la Unió Astronòmica Internacional va organitzar un Grup de Treball sobre Noms d'Estrelles (WGSN)[6] per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles. El primer butlletí del WGSN del juliol de 2016[7] incloïa una taula dels dos primers lots de noms aprovats pel WGSN; que incloïa Regulus per a aquesta estrella. Ara està inclòs així al Catàleg de Noms d'Estrelles de la IAU.

Referències

  1. ↑ «Zodiac Stars». John Pratt's stars. [Consulta: 23 juny 2019].
  2. ↑ Pugh, Philip. «Simple Deep Sky Viewing». A: The Science and Art of Using Telescopes, 2009, p. 157–185 (Patrick Moore's Practical Astronomy Series). DOI 10.1007/978-0-387-76470-2_6. ISBN 978-0-387-76469-6.
  3. ↑ regulus. Charlton T. Lewis i Charles Short. A Latin Dictionary del Projecte Perseus.
  4. ↑ Geminus. Geminos's Introduction to the Phenomena: A Translation and Study of a Hellenistic Survey of Astronomy. Princeton University Press, 29 October 2006. ISBN 978-0-691-12339-4.
  5. ↑ καρδία en Liddell i Scott.
  6. ↑ «IAU Working Group on Star Names (WGSN)». Arxivat de l'original el 10 June 2016. [Consulta: 22 maig 2016].
  7. ↑ «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1». [Consulta: 28 juliol 2016].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.