Regulus
![]() | |
| Tipus | sistema estel·lar triple, estrella de navegació, estrella múltiple, estrella binària i possible variable |
| Constel·lació | Lleó |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 24 pc |
| Magnitud absoluta | −0,529 |
| Massa | 3,8 M☉ |
| Ascensió recta (α) | 10h 8m 22.5s |
| Declinació (δ) | 11° 58' 1.992'' |
| Format per | |
| Catàlegs astronòmics | |
PMSC 10030+1227 (MSC - a catalogue of physical multiple stars) WDS J10084+1158A,BC (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) CCDM J10083+1159ABC (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) | |
Regulus (Alfa del Lleó / α Leonis) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Lleó, amb una magnitud aparent d'1,36 i està situada a uns 77,5 anys llum del sistema solar.
Regulus es troba a 0,465 graus de l'eclíptica,[1] l'estrella brillant més propera, i sovint està ocultada per la Lluna. Això passa en pluges cada 9,3 anys, a causa de la precessió lunar. L'última onada va ser el 2026, cadascuna limitada a certes zones de la Terra.
Es tracta d'una estrella relativament jove, de només uns pocs centenars de milions d'anys, amb una massa unes tres vegades superior a la solar. Gira sobre si mateixa molt ràpidament, en només unes 16 hores, cosa que provoca que tingui una forma considerablement oblata, i que els pols siguin força més calents i brillants que l'equador. Cal destacar que, si giravoltés només un 10% més ràpid, la seva pròpia gravetat no seria capaç d'evitar que es desintegrés.
Regulus està acompanyada per dues estrelles que formen per si mateixes un sistema binari: Regulus B (de magnitud 8,1) i Regulus C (de magnitud 13), separades unes 100 ua de l'estrella principal (equivalent a un angle de 4,2").
El sistema Regulus en conjunt és la vint-i-unena estrella més brillant del cel nocturn amb una magnitud aparent de +1,35. La producció de llum està dominada per Regulus A. Regulus B, si es veiés aïlladament, seria un objecte binocular de magnitud +8,1, i la seva companya, Regulus C, la més feble de les tres estrelles que s'ha observat directament, requeriria un telescopi substancial per ser vista, amb una magnitud de +13,5. Regulus A és en si mateix una binària espectroscòpica; l'estrella secundària encara no s'ha observat directament, ja que és molt més feble que la primària. El parell BC es troba a una distància angular de 177 segons d'arc de Regulus A, cosa que els fa visibles en telescopis d'aficionats.[2]
El seu nom en llatí significa 'reietó' o 'príncep'.[3] També es coneix amb el nom de Cor Leonis ('el cor del lleó') o amb el seu equivalent derivat de l'àrab Kabelaced o Al Kalb Al Assad, de القلب الأسد (al-qalb[u] al-´asad).[4][5]
El 2016, la Unió Astronòmica Internacional va organitzar un Grup de Treball sobre Noms d'Estrelles (WGSN)[6] per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles. El primer butlletí del WGSN del juliol de 2016[7] incloïa una taula dels dos primers lots de noms aprovats pel WGSN; que incloïa Regulus per a aquesta estrella. Ara està inclòs així al Catàleg de Noms d'Estrelles de la IAU.
Referències
- ↑ «Zodiac Stars». John Pratt's stars. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ Pugh, Philip. «Simple Deep Sky Viewing». A: The Science and Art of Using Telescopes, 2009, p. 157–185 (Patrick Moore's Practical Astronomy Series). DOI 10.1007/978-0-387-76470-2_6. ISBN 978-0-387-76469-6.
- ↑ regulus. Charlton T. Lewis i Charles Short. A Latin Dictionary del Projecte Perseus.
- ↑ Geminus. Geminos's Introduction to the Phenomena: A Translation and Study of a Hellenistic Survey of Astronomy. Princeton University Press, 29 October 2006. ISBN 978-0-691-12339-4.
- ↑ καρδία en Liddell i Scott.
- ↑ «IAU Working Group on Star Names (WGSN)». Arxivat de l'original el 10 June 2016. [Consulta: 22 maig 2016].
- ↑ «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1». [Consulta: 28 juliol 2016].
