Renau
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Comarca | Tarragonès | ||||
| Capital | Renau | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 165 (2025) | ||||
| Llars | 25 (1553) | ||||
| Gentilici | Renauenc, renauenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8,2 km² | ||||
| Banyat per | riu Gaià i torrent de Renau | ||||
| Altitud | 175 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Juan Manuel Castellanos Álvarez (2023–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 43886 | ||||
| Codi INE | 43122 | ||||
| Codi IDESCAT | 431227 | ||||
| Lloc web | renau.altanet.org | ||||
Renau és un municipi de la comarca del Tarragonès. La seva història s'inicia a meitats del segle xii. Segurament té un origen anterior, tot i que un dels primers documents on apareix per escrit el nom del poble data de l'any 1161. A l'Arxiu Històric de Santes Creus es troba un pergamí on l'arquebisbe Bernard de Tarragona dona a Guillem de Claramunt diverses propietats, i entre aquestes apareix el “manso de Reinaldus” (o masia de Renau).
Història
Pertangué al senyoriu dels Catllar fins a principi segle xiv quan, per matrimoni, quedà en mans de la família Montoliu. Més tard passà als Perelló. Renau constituïa una baronia que incloïa un total de sis nuclis.[1]
Molt a prop del poble hi ha l'Ermita de la Mare de Déu del Lloret, del segle xvii, tot i que es reforma en 1704. L'any 1926, l'artista i arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert en fa la restauració.[1]
Geografia
- Llista de topònims de Renau (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia
Referències
- 1 2 Veciana i Aiguadé, J. Guia de Renau, Tarragonès. Excma. Diputació Provincial de Tarragona, 1982. ISBN 9788400051365. Arxivat 2020-10-20 a Wayback Machine.

