Riera de Cassoles
| Tipus | curs d'aigua | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) i el Putxet i el Farró (Barcelonès) | |||
| Lloc | plaça de Lesseps | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Lloc | plaça de Gal·la Placídia | |||
| Desembocadura | riera d'en Malla | |||
| ||||
La riera de Cassoles, coneguda a l'edat mitjana com a riera de l'Arija, constituïa el límit dels municipis de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles, agregats a Barcelona el 1897. L'actual avinguda de la Riera de Cassoles segueix el seu traçat, separant els districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi.[1]
Recollia les aigües de la riera de Vallcarca a la plaça de Lesseps, que al segle xvii s'anomenava pla de Cassoles, i seguint un traçat sinuós arribava a la Creu Trencada, una antiga creu de terme situada a la part alta de l'actual plaça de Gal·la Placídia, on s'unia a la riera de Sant Gervasi. L'aiguabarreig formava una gran esplanada i es bifurcaven en la riera d'en Malla, que recollia el cabal principal, i la riera de Sant Miquel, que baixava pel carrer que encara avui porta el seu nom, fins a l'actual passeig de Gràcia.[1] La riera d'en Malla contunuava per la Rambla, desembocant al mar a l'actual plaça del Portal de la Pau. Al segle xiv, amb la construcció de la muralla que tancava el Raval, va desviar cap el fossat, i arran de l'enderrocament de les muralles al segle xix, va ser desviada definitivament cap al Bogatell per a fer-la desembocar a la platja del Poblenou.[2]
Per a creuar la riera es construïren diversos ponts. El 1878 se n'inauguraren dos, un entre el carrer de Riego (Bretón de los Herreros) a Gràcia i el de Sant Felip (Saragossa) a Sant Gervasi, i l'altre entre els carrers de Sant Gervasi (Carolines) a Gràcia i de Sant Josep (Guillem Tell) a Sant Gervasi.[1]
Les principals finques que limitaven amb la riera de Cassoles eren:
- La Torre dels Capellans, a l'actual barri del Farró, una gran finca propietat de la Congregació de Sant Felip Neri des del 1689, fins a la desamortització de Mendizábal del 1836, i que el 1841 va ser adquirida en subhasta pública per Joaquim Castanyer i Molet.[3] El 1857, l'antic mas va passar a mans de l'hisendat Antoni Xuriguer i Andarió, que el va fer reformar per a convertir-lo en un casal residencial.[4]
- La Fontana, per sota de l'actual carrer de les Carolines, entre la riera de Cassoles i el carrer Gran, i que donà nom a l'estació de Fontana del Gran Metropolità de Barcelona (actual L3).[5]
- A la zona de la Creu Trencada hi havia grans propietats i masies senyorials: Can Regàs, Can Laforja i Can Grasses, amb d'altres de més modestes com Can Cargolet o la Torre de Vallcabra.[1]
Referències
- 1 2 3 4 Arisa, Pep «La riera de Cassoles». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià,, 08-09-2016.
- ↑ Travesset i Queraltó, 1994.
- ↑ «Venda en subhasta pública de la Torre dels Capellans a Joaquim Castanyer i Molet». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari d'Hisenda Manuel Clavillart, 29-04-1841.
- ↑ Arisa, Pep «El vell Farró, del segle XVII a finals del XIX (els orígens del nostre barri)». Coses del Farró, núm. 13, 24-04-2020, p. 5-17.
- ↑ «La Fontana de Gràcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Bibliografia
- Travesset i Queraltó, Magí «La xarxa hidrogràfica del Pla de Barcelona entre la riera de Magòria i la riera d’Horta». Finestrelles, núm. 6, 1994, p. 57-69.