La Fontana

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Fontana
Dades
TipusMansió Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocGran de Gràcia, cantonada amb Rambla de Prat Modifica el valor a Wikidata
 41° 24′ 10″ N, 2° 09′ 08″ E / 41.402702°N,2.152355°E / 41.402702; 2.152355
Activitat
Propietat deJoaquim de Roca i Batlle Modifica el valor a Wikidata

La Fontana era una casa senyorial, actualment desapareguda, situada al carrer Gran de Gràcia cantonada amb l'actual Rambla de Prat.[1][2]

Història

Segons la documentació notarial, pertanyia al comerciant Joaquim de Roca i Batlle (1741-1811), baró de Marmellar, casat amb Raimunda Pi, amb qui tingué cinc fills: l'hereu Vicenç (1780-1852),[3] Joaquim, Raimunda, Jacinta i Mercè de Roca i Pi.[4] Després de la mort sense fills dels altres germans, passà a aquest darrera, casada amb Josep de Prat i de Codina.[3][4] L'hereu fou Joaquim de Prat i de Roca (1804-1872),[2][3][5][6] casat amb Maria Ventura d'Abadal i Cavalleria.[2]

El seu fill Josep Maria de Prat i d'Abadal (†1888)[3][7] estava casat amb Maria del Carme de Pastors i de Marenges,[8] que el 1889 va demanar permís per a parcel·lar i urbanitzar la finca, però li fou denegat perquè segons el Plano General de Alineaciones, obra de Miquel Pascual, arquitecte municipal de la Vila de Gràcia, s'hi havia d'obrir un carrer, l'actual Rambla de Prat.[9][10] Finalment, el 1894, Carme de Pastors va presentar el projecte d'una nova façana al carrer Gran,[11] i el 1901, després de diverses segregacions, vengué la major part de la finca a la societat M. Arnús i Cia, representada per Manuel Arnús i Fortuny i Josep Garí i Cañas.[3] A l'emplaçament de la torre es van construir les cases Feliu Iglésias.[12]

El 1905, la finca va donar nom al Gran Teatro del Bosque en La Fontana, edificat en els terrenys on havia estat el jardí boscós de la finca. A partir del 1916 es transformaria en el Circo Ecuestre Bosque, posteriorment Cinema Bosque.[13] El 1924, va donar nom a l'estació de Fontana del Gran Metropolità de Barcelona, situada a la cantonada dels carrers Gran de Gràcia i d'Astúries.[14] Ja al segle xxi, també va donar nom a l'Espai Jove La Fontana, equipament juvenil municipal del districte de Gràcia, coordinat per l'Ajuntament de Barcelona.[15]

Cases Feliu Iglésias (Gran de Gràcia, 135-137 i Rambla de Prat, 2)
Estació de metro de Fontana

Descripció

La finca (que incloïa una part de jardí i de bosc) s'estenia fins a la riera de Cassoles, i des dels terrenys de Can Trilla fins als del menorquí Marc d'Olives, prop de l'actual carrer de Sant Marc.[16] L'edifici era de planta rectangular i tenia planta baixa i dos pisos i coberta de terrat, amb una capella i altres dependències annexes. A la façana hi havia un rellotge de sol.[4]

Referències

  1. ↑ Castellà i Lázaro, 2006, p. 116.
  2. 1 2 3 Portavella i Isidoro, 2013, p. 152.
  3. 1 2 3 4 5 AHPB, notari Josep Ferrer i Bernades, manual 1.401/100, f. 1149-1234, 12-03-1901.
  4. 1 2 3 Castellà i Lázaro, 2006, p. 118.
  5. ↑ «Prat, rambla de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  6. ↑ La Imprenta (edición mañana), 19-12-1872, p. 8039.
  7. ↑ AHPB, notari Ignasi Gallissà i Reynés, manual 1.374/98, f. 1353-1463, 15-06-1888. Inventari post mortem de Josep Maria de Prat i d'Abadal.
  8. ↑ Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias publicadas por el Tribunal Supremo, tomo 80, 1897, p. 757-766.
  9. ↑ Castellà i Lázaro, 2006, p. 120.
  10. ↑ «Conjunt d'habitatges plurifamiliars a la rambla de Prat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  11. ↑ «Gran de Gràcia. Carmen de Pastors, vídua de Prat, mitjançant el seu apoderat Victoriano Santoya i Plaza, demanen permís per a reformar la façana de "La Fontana" conforme a la línia que pertoca, segons plànol». 6.7 Llicències d'obres particulars 1894 516. AMDG, 04-08-1894.
  12. ↑ «Casa Feliu Iglésias». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  13. ↑ «Un teatre al bosc d'una finca anomenada la Fontana». Blog de Barcelona. Tenim punts en comú. Arxivat de l'original el 2016-08-10.
  14. ↑ 90 anys del metro de Barcelona. TMB.
  15. ↑ «Espai Jove La Fontana». Consell de Joventut de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Districte de Gràcia.
  16. ↑ Castellà i Lázaro, 2006, p. 116-118.

Vegeu també

Bibliografia

  • Castellà i Lázaro, Elisa. Les masies de Gràcia. Vestigis d'una ruralia històrica. 2a edició. Taller d'Història de Gràcia, 2006 (La font de l'atzavara, 9). 
  • Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Gràcia. Ajuntament de Barcelona. Districte de Gràcia, 2013. ISBN 978-84-9850-480-4.