Rinneïta
![]() | |
| Fórmula química | K₃NaFeCl₆ |
| Epònim | Friedrich Rinne |
| Localitat tipus | Wolkramshausen, Bleicherode, Turíngia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.06 |
| Dana | 11.5.3.1 |
| Heys | 8.11.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 11,98Å; c = 13,84Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | incolor (pur), rosa-vermell, violat, groc; torna de color marró quan s'exposa a l'aire; d'incolor a groguenc sota la llum transmesa |
| Macles | en {0001} (cristalls artificials) |
| Exfoliació | distingible/bona - en {1120}. |
| Fractura | desagregable, concoidal |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,347 g/cm³ (mesurada); 2,406 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,589 nε = 1,589 |
| Birefringència | δ = 0,001 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1908 |
| Símbol | Rne |
| Referències | [1] |
La rinneïta és un mineral de la classe dels halurs que pertany i dona nom al grup de la rinneïta. Rep el seu nom en honor de Friedrich Wilhelm Berthold Rinne (1863-1933), cristal·lògraf i petrògraf de la Universitat de Kiel (Alemanya).[1]
Característiques
La rinneïta és un halur de fórmula química K₃NaFeCl₆. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls són rars, mostrant {1120} i {0112}; es troba més comunament en forma granular, massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rinneïta pertany a «03.CJ - Halurs complexos, amb MX₆ complexes; M = Fe, Mn, Cu» juntament amb els següents minerals: clormanganokalita, eritrosiderita, kremersita, mitscherlichita, douglasita, redikortsevita, zirklerita.
Formació i jaciments
La rinneïta és un mineral secundari que es forma en dipòsits marins, salinds d'evaporita, també es forma per sublimació volcànica.[2] Va ser descoberta a Wolkramshausen (Turíngia, Alemanya). També ha estat descrita a altres lands alemanys; la mina de Sal Windsor, a Pugwash (Nova Escòcia, Canadà); dos indrets dels Estats Units; a Sar Pohl (Hormozgan, Iran); al Vesuvi (Província de Nàpols, Itàlia); a la conca del Gaurdak, a Chardzhou (Província de Lebap, Turkmenistan); Eskdale (North Yorkshire, Regne Unit) i la mina Mengyejing, a Jiangchenf (Yunnan, Xina).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: halita, silvita, kieserita, carnalita, langbeinita i anhidrita.
