Robert Coover
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1932  Charles City (Estats Units) | ||
| Mort | 5 octubre 2024 (92 anys) Warwick (Regne Unit) | ||
| Nacionalitat | Estats Units | ||
| Formació | Universitat de Chicago - humanitats (–1965) Universitat d'Indiana - eslavística (–1953) Universitat del Sud d'Illinois a Carbondale | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura, escriptura creativa i professional, conte, ficció i llibre electrònic | ||
| Ocupació | Professor, escriptor | ||
| Activitat | 1966-2023 | ||
| Ocupador | Universitat Brown (1981–2012) Universitat d'Iowa | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Conte, relat, novel·la | ||
| Moviment | Postmodernitat | ||
| Influències en | Mary Caponegro, Jacob Appel, Dave Eggers, Steven Millhauser, Ken Kalfus, Rick Moody, Jonathan Lethem, David Foster Wallace, William Gass, Quim Monzó | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Pilar Sans Coover (1959–2024), mort de la persona | ||
| Fills | Sara Caldwell, Roderick Coover | ||
| Premis | |||
   | |||
Robert Coover (Charles City, 4 de febrer de 1932 - Warwick, 5 d'octubre de 2024)[1] fou un escriptor estatunidenc que va cultivar sobretot la novel·la i el relat, amb una bona dosi còmica i transgressora, usant sovint de la metaficció per capgirar les convencions de la narració. Guanyà el premi William Faulkner amb la seva primera novel·la, The Origin of the Brunists (1966).[1] Era considerat un dels referents de la literatura experimental.
Biografia
Nascut a Charles City, Estats Units, en 1932, Robert Coover es va llicenciar en Estudis eslaus a la Universitat d'Indiana (1953) i va obtenir un màster en Humanitats per la Universitat de Chicago (1965). Fou professor de les universitats d'Iowa i de Princeton i és professor emèrit de la Brown University (Providence), on va impartir cursos d'escriptura electrònica i narrativa multimèdia, va coordinar el programa Freedom to Write i va desenvolupar Cave Writing, un taller sobre escriptura hipertextual en un entorn inversiu de realitat virtual. Va ser cofundador de l'Electronic Literature Organization, membre de l'Acadèmia Americana, de l'Institut d'Arts i Lletres, del PEN Internacional i d'altres organitzacions.
La seva bibliografia inclou una col·lecció de contes, Pricksongs and Descants (1969); una col·lecció d'obres de teatre, A Theological Position (1972), i diverses novel·les, com The Origin of the Brunists (1966), la seva primera obra i guanyadora del premi William Faulkner; The Public Burning (1977), nominada al premi National Book; Spanking the Maid (1982); Gerald's Party (1986); Pinocchio in Venice (1991); John's Wife (1996); Briar Rose (1997) i Ghost Town (1998). El 1992 va publicar el seu famós article sobre l'hipertext, «The End of Books», a The New York Time Review of Books, que va impulsar la literatura electrònica arreu del món.
Per la seva innovadora prosa va rebre, entre altres premis, l'American Academy of Arts & Letters (1976), el National Endowment of the Arts (1985), el Dugannon Foundation's REA (1987) i el DAAD Fellowship (1990).[2]
Obra
- The Origin of the Brunists 1966[3]
- The Universal Baseball Association, Inc., J. Henry Waugh, Prop. 1968
- A Political Fable (1968); reeditada amb el títol The Cat in the Hat for President: A Fable (2018)
- Pricksongs & Descants(1969)
- The Public Burning (1977)
- Spanking the Maid (1982)
- La festa de Gerald (1985), traducció al català de Jordi Larios, ed. Quaderns Crema 1990.
- Whatever Happened to Gloomy Gus of the Chicago Bears? (1987)
- Una nit al cinema (1987), traducció al català de Joan Ayala, ed. Empúries 1996.
- Pinocchio in Venice (1991)
- Briar Rose (1996)
- John's Wife (1996)
- Ghost Town (1998)
- The Adventures of Lucky Pierre: Director's Cut (2002)
- The Grand Hotels (of Joseph Cornell) (2002)
- Stepmother (2004)
- Noir (2010)
- The Brunist Day of Wrath (2014)
- Huck Out West (2017)
- The Enchanted Prince (2018)
- Street Cop (with Art Spiegelman) (2021)
- Open House (2023)