Romuald de Ravenna
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 951  Ravenna (Itàlia) | ||
| Mort | 19 juny 1027 (Gregorià) (75/76 anys) Fabriano (Itàlia) | ||
| Abat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | ocupació religiosa, ermità | ||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 19 de juny | ||
| Família | |||
| Pare | Sergio degli Onesti | ||
| Cronologia | |||
| 1012 | Orde Camaldulès: fundació
| ||
Romuald de Ravenna (Ravenna, 951 - Fabriano, 19 de juny de 1027 (Gregorià)) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos.[1] És venerat a l'Església catòlica com a sant.
Biografia
Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any 970 es feu monjo benedictí al monestir de Sant'Apollinare in Classe a Ravenna, però abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica, vivint amb Marí, un eremita que li va fer de guia espiritual.[2] Conegué l'abat Garí, de Sant Miquel de Cuixà, i marxà amb ell a l'abadia, juntament amb el dux de Venècia Pere I Orsèol, que també volia deixar el món, i altres nobles. Establert a Cuixà cap al 978, hi feu vida eremítica i s'hi formà durant deu anys.[3] Hi convencé el comte Oliba Cabreta de retirar-se a fer penitència a l'Abadia de Montecassino.
Tornà a Itàlia el 988 i hi fou ermità a Pereo, prop de Ravenna. Cap al 1001, l'emperador Otó III el convencé perquè tornés a Sant'Apollinare in Classe, on fou elegit abat, però passat un any, la seva vocació d'anacoreta el feu marxar de nou, renunciant al càrrec, i se n'anà a Montecassino.
Cap al 1014 Romuald va fundar un eremitori a Sitria (Isola Fossara, Scheggia), al voltant del qual es fundà un monestir, l'abadia de Santa Maria di Sitria.[4] Set anys després, marxà de nou i va trobar un lloc a les muntanyes entre Úmbria i les Marques, on s'establí; al voltant seu s'originà un moviment eremític que atragúe molts seguidors. Fundà diverses cases i, cap al 1020, la comunitat de l'Eremo dei Camaldoli va donar origen a l'Orde de Camaldoli o dels camaldulesos, congregació reformada, de fet, de l'Orde de Sant Benet.
Va morir entre 1023 i 1027 a Valdicastro, prop de Fabriano.[5]
Icona oriental
El sant pregant, per Guercino, 1641 (Ravenna, Pinacoteca comunale)
Sepulcre del sant, a San Biagio de Fabriano
Cel·la del sant, a l'Eremo dei Camaldoli
Talla al cor de la cartoixa de Buxheim, s. XVIII
Visió de Sant Romual d'Andrea Sacchi, 1631 (Pinacoteca Vaticana)
Veneració
Cap al 1042, Pere Damià va escriure una vida de Romuald, que donà origen a l'hagiografia posterior. Va ésser beatificat cinc anys després d'haver mort, i canonitzat en 1595 per Climent VIII. Des del 1481, el seu cos és a San Biagio de Fabriano.[6]
Referències
- ↑ John Howe, "The Awesome Hermit: The Symbolic Significance of the Hermit as a Possible Research Perspective", Numen 30.1 (July 1983:106-119) p 106, noting Ernst Werner, Pauperi Christi: Studien zu socialreligiosen Bewegungen in Zeitalter des ersten Kreuzzuges (Leipzig) 1956; Howe also notes the contemporary examples of Peter the Hermit, leader of a crusade; Norbert of Xanten, founder of the Praemostratensians, and Henry of Lausanne, declared a heretic.
- ↑ Foley O.F.M., Leonard. "St. Romuald", Saint of the Day, Lives, Lessons and Feast, (revised by Pat McCloskey O.F.M.), Franciscan Media
- ↑ Toke, Leslie. "St. Romuald." The Catholic Encyclopedia. Vol. 13. New York: Robert Appleton Company, 1912. 11 October 2014
- ↑ Foley O.F.M., Leonard. "St. Romuald", Saint of the Day, Lives, Lessons and Feast, (revised by Pat McCloskey O.F.M.), Franciscan Media
- ↑ L'any tradicional de la seva mort, donat com a 1027, es basa íntegrament en el testimoni de Guido Grandi (mort el 1742), falsificador hagiogràfic, que va afirmar haver vist la data en documents: vegeu Tabacco 1942, prefaci:liv.
- ↑ Calendarium Romanum (Libreria Editrice Vaticana) 1969, p. 95