1001
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1001 (mi) |
| Islàmic | 391 – 392 |
| Xinès | 3697 – 3698 |
| Hebreu | 4761 – 4762 |
| Calendaris hindús | 1056 – 1057 (Vikram Samvat) 923 – 924 (Shaka Samvat) 4102 – 4103 (Kali Yuga) |
| Persa | 379 – 380 |
| Armeni | 450 |
| Rúnic | 1251 |
| Ab urbe condita | 1754 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 970 980 990 - 1000 - 1010 1020 1030 | |
| Anys | |
| 998 999 1000 - 1001 - 1002 1003 1004 | |
1001 (MI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià, l'any 1001 de les designacions de l'Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), el primer any del Mil·lenni II, el segle XI i el segon any de la dècada dels 1000. Al principi del 1001, el calendari gregorià estava 6 dies per davant del calendari julià, que era el calendari dominant de l'època.
Esdeveniments
Països Catalans
- El Comte Ramon Borrell ordena la segregació de l'alou de Lloret del de Maçanet, fet que es té com a fundació de Lloret de Mar com a municipi independent.[1]
- Casament d'Ermengol I d'Urgell amb Tetberga de Provença (data aproximada).
- Ermengol I d'Urgell realitza el seu segon viatge a Roma.
Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent
Al comtat de Cerdanya, Conflent i Berga:[2]
- El comte Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent i el comte Guislabert I de Rosselló signen l'acta de la cessió de l'abat d'Arlés al bisbe Berenguer d'Elna els alous de Montescot, Vilanova de Rahó (al Rosselló) i Finestret (Conflent) a canvi de dues esglésies.
- 1001-1007: El monestir de Sant Martí del Canigó és fundat pel comte Guifré II, que es construirà a partir de l'any 1006 sobre una església més antiga.[3]
Món
- 1 de gener - Székesfehérvár, Hongria: Esteve I és coronat com a rei dels Hongaresos, amb el reconeixement del papa Silvestre II.
- febrer - Roma: revolta dels romans instigats per Gregori, comte de Tusculum. Massacre dels soldats alemans. El dia 16, el papa Silvestre II i l'emperador Otó III el Jove han de fugir clandestinament de Roma.[4]
- 14 d'abril - Venècia: el dux Pere II Orsèol rep l'emperador Otó III, qui el felicita per la conquesta de la Dalmàcia.
- 20 de juny: el Dux de Venècia Pere II Orsèol rep a Venècia la visita de l'emperador Otó III, que el felicita per la conquesta de la Dalmàcia.[5]
- Establiment de l'arquebisbat d'Esztergom, data que dona inicia a l'església autònoma hongaresa.
- 27 de novembre: Mahmud de Ghazna, fundador de l'Imperi dels Gaznèvides, a l'actual Afganistan venç al rei Shahiya Jayapala a prop de Peshawar.[6]
- Boleslau I de Polònia envaeix part de l'actual Eslovàquia.
- El tsar Samuel I de Bulgària proclama l'arquebisbat del patriarcat d'Ohrid i l'Església Ortodoxa Búlgara´s'independitza del control de Constantinoble.[7]
- L'emperador romà d'Orient, Basili II Bulgaròcton, conquesta Taik, a l'actual Geòrgia.[8]
- Comença una «guerra santa» per convertir l'Índia a l'islam.
- Al Vietnam, va esclatar una rebel·lió a Cử Long, a la província de Thanh Hóa, contra el rei Lê Đại Hành. L'antic emperador Đinh Phế Đế, que era general sota el regnat de Đại Hành, va morir en la batalla mentre reprimia la rebel·lió.[9]
Naixements
Península ibèrica
- Abd-ar-Rahman V, califa omeia de Còrdova (m. 1024), un dels darrers califes omeies d'Al-Àndalus.[10]
Europa
- Duncan I, rei d'Alba (Escòcia). (m.1040).[11]
- Godwin de Wessex (m. 1053), primer Comte de Wessex, pare del rei Harold II d'Anglaterra.[12]
- Herluin de Conteville, noble normand que va rebre el títol de vescomte.[13]
Ingegerd Olofdotter de Suècia i Kíiv - Robert de Turlande (Paulhenc, França. Mort l'any 1057). Foun un clergue benedictí, fundador de l' abadia de Chaise-Dieu i de l'abadia de Cluny, proclamat sant per l'Església Catòlica Romana.[15]
Altres continents
Necrològiques
Països Catalans
L'antipapa Joan XVI
Europa
- 29 d'agost (Abadia de Fulda): Joan XVI. Clergue, canceller imperial d'Otó II el Sanguinari i padrí d'Otó III. Bisbe de Piacenza i antipapa proclamat per Otó III. Va ser qui va proclamar emperador a Otó III.[18]
- 21 de desembre: Hug I de Spoleto, marquès de Toscana i duc de Spoleto. (n.c.950)
- Gerberga II de Gandersheim, abadessa de Gandersheim entre els anys 956 i 1001. Filla d'Enric I de Baviera.[19]
Resta del món.
- 13 de gener: Fujiwara no Teishi, emperatriu del Japó.[20]
- 22 de gener: Hussam-ad-Dawla al-Muqàl·lad, emir[21]
- Abu ul-Ala Shirazi, metge, descobrí que l'arsènic curava la malària.[22]
- Jàfar ibn al-Furat, visir dels emirs Ikhxídides d'Egipte.[23]
- Ziri Ibn Attia (Achir, Algèria): cap amazic. Vizir dels omeies de Còrdova, autoproclamat emir de tots els zenetes.[24]
- Đinh Phế Đế (n. 974), emperador de Đại Việt., últim membre de la Dinastia Đinh.[25]
- Jayapala, rei de la dinastia Hinduixàhida de Kabul i Panjab entre els anys 964 i 1001.[26]
Duncan I d'Escòcia
Referències
- ↑ «La història de Maçanet de la Selva». Ajuntament de Maçanet de la Selva. [Consulta: 16 novembre 2024].
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a edició. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 158. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ de Riquer (dir), Borja. Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Fliche, Augustin. L'Europe occidentale de 888 à 1125 (en francès). Les Presses universitaires de France, 1930.
- ↑ Histoire de Dalmatie: avec 18 graveres hors texte ; des origines au marché infame (1409) (en francès). Textor Verlag, 2008. ISBN 978-3-938402-16-0.
- ↑ Joseph Fr. Michaud, Louis Gabriel Michaud Biographie universelle [archive] Michaud frères, 1820
- ↑ Yacoub, Joseph. Les minorités: quelle protection?. París: Desclée de Brouwer, 1995. ISBN 978-2-220-03661-8.
- ↑ The Armenian people from ancient to modern times. 1: The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century. New York, NY: St. Martin's Pr, 2004, p. volum I. ISBN 978-1-4039-6421-2.
- ↑ Ngô Sĩ Liên (1993), Đại Việt sử ký toàn thư, page. 72, Volume I, "Kỷ nhà Lê: Đại Hành Hoàng Đế."
- ↑ Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Real Academia de la Historia | Historia Hispánica» (en castellà). [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Dauvit Broun « Duncan I [Donnchad ua Maíl Choluim] (d. 1040) », Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004.
- ↑ «THE RISE OF GODWINE, EARL OF WESSEX (also written as "Godwin, Earl of Wessex"): medievalhistory.net». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Guillaume de Jumièges, Gesta Normannorum ducum, Éd. Guizot, Paris, Brière, 1826, livre VII, chapitre III, p. 169.
- ↑ «Ingegerd Olofsdotter». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ «Saint Robert de la Chaise-Dieu» (en francès). [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ René Grousset, 1885-1952, L'empire des steppes. Attila, Gengis-khan, Tamerlan (1938), p 199
- ↑ Coedès, George; Coedès, George. The Indianized states of Southeast Asia. Honolulu: East-West Center Pr, 1996, p. 133, 149. ISBN 978-0-8248-0368-1.
- ↑ «John XVI | Biography & Facts | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-05-22 [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ «Gerberga, abbess of Gandersheim | Epistolae» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ «Sadako (r. 976–1001)». Women in World History: A Biographical Encyclopedia, 01-01-2002. Arxivat de l'original el 2016-03-13.
- ↑ Busse, Heribert. Chalif und Grosskönig - Die Buyiden im Irak (945-1055) (en german). Würzburg: Ergon Verlag, 2004, p. 74–75. ISBN 3-89913-005-7.
- ↑ Mahmoudian, Masoud; Rahimi-Moghaddam, Parvaneh «The life and work of Abu ul-Ala Shirazi (d. 1001): a Persian pioneer in the treatment of malaria, in the style of Rhazes (865–925)» (en anglès). Journal of Medical Biography, 16, 4, 11-2008, p. 186–187. DOI: 10.1258/jmb.2007.007054. ISSN: 0967-7720.
- ↑ Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Ibn al-Furāt».
- ↑ Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères
- ↑ Maspéro, Georges; Tips, Walter E. J.. The Champa Kingdom: the history of an extinct Vietnamese culture. Bangkok, Thailand: White Lotus Press, 2002. ISBN 978-974-7534-99-3.
- ↑ «AMEER NASIR-OOD-DEEN SUBOOKTUGEEN.». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Lorge, Peter «Sima Guang on Song Taizong: Politics, History and Historiography» (en anglès). Journal of Song-Yuan Studies, 42, 1, 2013, p. 5–43. DOI: 10.1353/sys.2013.0018. ISSN: 2154-6665.