Roweïta
 Roweïta | |
|---|---|
 Roweïta (beix) amb johnbaumita (blanc)  | |
| Fórmula química | Ca₂Mn₂2+B₄O₇(OH)₆ |
| Epònim | George Rowe (en)  |
| Localitat tipus | mina Franklin, Franklin, Sussex Co., Nova Jersey, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.DA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.DA.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.02 – Anhang |
| Dana | 25.4.1.1 |
| Heys | 9.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,05Å; b = 13,35Å; c = 8,28Å; |
| Color | marró clar |
| Exfoliació | pobre en {101} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,646 nβ = 1,658 nγ = 1,660 |
| Birefringència | δ = 0,014 |
| Angle 2V | mesurat: 28°, calculat: 44° |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1937 |
| Símbol | Rwe |
| Referències | [1] |
La roweïta és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom l'any 1937 per Harry Berman i Forest A. Gonyer en honor de Mr. George Rowe (1868-1947), capità de mines i col·leccionista de minerals de Franklin, Nova Jersey (Estats Units).
Característiques
La roweïta és un borat de fórmula química Ca₂Mn₂2+B₄O₇(OH)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És l'anàleg amb manganès de la fedorovskita, amb la qual fa una sèrie de solució sòlida.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roweïta pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.
Formació i jaciments
Es troba en petits filons hidrotermals que travessen minerals de zinc, manganès i ferro precambrià metamorfosejat, on es troba associada a wil·lemita. Va ser descoberta l'any 1937 a la mina Franklin, Franklin, al comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units). També ha estat descrita al dipòsit de bor de Solongo (Buriàtia, Rússia) i a la mina Fuka (illa de Honshu, Japó).