Rudenkoïta

Rudenkoïta
Fórmula química	Sr₃(Al₃․₅Si₃․₅)O₁₀(OH‚O)₈Cl₂·H₂O
Localitat tipus	dipòsit de flogopita d'Emeldzhakskoe, Aldan, Escut d'Aldan, Sakhà, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.HA.50
Nickel-Strunz 9a ed.	9.HA.50
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,893(5) Å; b = 7,262(5) Å; c = 10,288(8) Å; β = 97,23(3)°
Color	blanc
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	1,5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,693(2) nβ = 1,648(2) nγ = 1,665(2)
Birefringència	δ = 0,028
Pleocroisme	not visible
Angle 2V	mesurat: 75° (10), calculat: 72°
Dispersió òptica	moderada r>v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-060
Any d'aprovació	2003
Símbol	Rd
Referències	[1]

La rudenkoïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Sergey Alexandrovich Rudenko (1917-1992), professor de l'Institut Miner de Sant Petersburg.

La rudenkoïta és un silicat de fórmula química Sr₃(Al₃․₅Si₃․₅)O₁₀(OH‚O)₈Cl₂·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003, i la primera publicació data del 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rudenkoïta pertany a «09.HA - Silicats sense classificar, amb alcalins i elements terra-alcalins» juntament amb els següents minerals: ertixiïta, kenyaïta, wawayandaïta, magbasita, afanasyevaïta, igumnovita, foshallasita, nagelschmidtita, caryocroïta, juanita, tacharanita, oyelita, denisovita i tiettaïta.

Va ser descoberta al dipòsit de flogopita d'Emeldzhakskoe, a Aldan (Sakhà, Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.