Tacharanita
![]() | |
| Fórmula química | Ca₁₂Al₂Si18O33 (OH)36 |
| Localitat tipus | Portree, Trotternish, Illa de Skye, North West Highlands, Escòcia, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.HA.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.HA.75 |
| Dana | 72.3.2.6 |
| Heys | 16.11.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,07Å; b = 3,65Å; c = 27,9Å; β = 114,1° |
| Color | blanc |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | mat |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,518 a 1,525 nγ = 1,530 a 1,537 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Impureses comunes | Fe, Mg, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1961 |
| Símbol | Tch |
| Referències | [1] |
La tacharanita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del terme gaèlic tacharan (canviant), perquè el mineral es descompon en altres compostos si es deixa a l'aire.
Característiques
La tacharanita és un silicat de fórmula química Ca₁₂Al₂Si18O33 (OH)36. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Pot semblar visualment similar a la tobermorita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tacharanita pertany a «09.HA - Silicats sense classificar, amb alcalins i elements terra-alcalins» juntament amb els següents minerals: ertixiïta, kenyaïta, wawayandaïta, magbasita, afanasyevaïta, igumnovita, rudenkoïta, foshallasita, nagelschmidtita, caryocroïta, juanita, oyelita, denisovita i tiettaïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la ciutat de Portree, a la península de Trotternish, a l'illa de Skye, a Escòcia, Regne Unit. Als territoris de parla catalana únicament ha estat descrita al volcà de Sant Corneli, a la localitat de Fogars de la Selva, al Maresme (província de Barcelona).[2]
Referències
- ↑ «Tacharanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juny 2017].
- ↑ Bareche, Eugeni «Phillipsita y otras zeolitas». Mineralogistes de Catalunya, 4, 1, 3-1988, p. 9-21 [Consulta: 29 novembre 2023].
