Rumen Ràdev

Plantilla:Infotaula personaRumen Ràdev
Imatge
(2026) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1963 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Dimitrovgrad (Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre de Bulgària
8 maig 2026 –
← Andrei Guiúrov
Membre del gabinet: govern de Rumen Ràdev
Diputat de l'Assemblea Nacional de Bulgària
30 abril 2026 – 8 maig 2026 – Aleksandra Angelakova (en) Tradueix →

Circumscripció electoral: 25th MMC – Sofia-city 25 (en) Tradueix

President de Bulgària
22 gener 2022 – 23 gener 2026 (dimissió) – Iliana Iòtova →
President de Bulgària
22 gener 2017 – 22 gener 2022
← Rosen Plevneliev (oc) Tradueix
Dades personals
IdeologiaNacionalisme, euroescepticisme, sentiment antioccidental, populisme, conservadorisme nacionalista i russofília Modifica el valor a Wikidata
FormacióGeorgi Rakovski Military Academy (en) Tradueix
Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, aviador, oficial, general major Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata -
PartitBulgària Progressista (2026–)
candidat independent (1990–2026)
Partit Comunista Búlgar (1985–1990) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarBulgarian Air Force (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Grau militargeneral major (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Bulgarian Air Force (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDesislava Radeva (2016–)
Гинка Кесякова (–2014) Modifica el valor a Wikidata
FillsGeorgi Radev
 ()
Darina Radeva
 () Гинка Кесякова Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm9528771
Facebook: PresidentRumenRadev Instagram: rumenradev.president2017_2026 Modifica el valor a Wikidata

Rumen Ràdev[1][2] (búlgar: Румен Радев; Dimitrovgrad, 18 de juny de 1963) és un polític búlgar i antic general major, president de Bulgària entre 2017 i 2026, i primer ministre a partir de 2026.[3] A part del búlgar, Ràdev també parla rus, alemany i anglès.[4][5]

Trajectòria

Ràdev és membre de l'Església Ortodoxa Búlgara.[6] Va manifestar el seu suport als esforços de l'església búlgara per a introduir l'educació religiosa a les escoles i va declarar que «el suport de l'Església ortodoxa búlgara i el benestar espiritual dels fidels segueix essent la primera prioritat per a l'Estat».[7][8] Ràdev també va expressar la seva admiració pel papa Francesc, considerant-lo «la veu dels febles i dels desfavorits».[9]

Ràdev va servir comandant de la Força Aèria Búlgara.[10]

President de Bulgària

Ràdev va guanyar les eleccions presidencials búlgares de 2016 com a candidat independent, amb el suport del Partit Socialista Búlgar, derrotant a la candidata del GERB Tsetska Tsacheva a la segona volta.[11][12] Més endavant, va guanyar un segon mandat consecutiu a les eleccions de novembre de 2021, amb el 66,7% dels vots a la segona volta.[13]

L'abril de 2018, Ràdev va criticar els bombardeigs occidentals de 2018 contra Síria sense l'aprovació del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en canvi va demanar «menys armes i més diàleg».[14][15] El 24 de gener de 2018 Ràdev va condemnar la invasió turca del nord de Síria amb l'objectiu d'expulsar les Unitats de Protecció Popular de l'enclavament d'Afrin i va insistir amb que la Unió Europea (UE) hauria d'intervenir per aturar-la.[16][17]

El febrer de 2019, Ràdev va condemnar el reconeixement per part del govern de Boiko Boríssov del líder de l'oposició veneçolana Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela durant la crisi presidencial veneçolana de 2019, i va afegir que creia que el govern havia superat la seva autoritat en reconèixer el líder de l'oposició com a president interí. Ràdev va criticar a més el reconeixement de Guaidó per part de la UE, instant tant al país com a la UE a mantenir-se neutrals i abstenir-se de reconèixer Guaidó, ja que considerava que aquest reconeixement imposava un ultimàtum, i que només agreujaria la crisi a Veneçuela.[18][19]

Durant la campanya per a les eleccions legislatives búlgares de 2021, Ràdev va acusar el president turc Recep Tayyip Erdoğan d'interferir-se en els afers interns de Bulgària després de participar en una videoconferència amb el partit polític búlgar DPS.[20] El desembre de 2022 Ràdev va visitar Erdogan, aconseguint un acord per a millorar la seguretat fronterera i augmentar la cooperació en el sector energètic arran d'un acord signat amb la companyia de gas turca Botas.[21][22] El 29 de maig de 2023 Ràdev va felicitar Erdogan per la seva reelecció després de les eleccions presidencials turques de 2023,[23] i més endavant va assistir a la seva investidura, essent l'únic cap d'estat de la UE a fer-ho.[24]

Ràdev s'ha mostrat molt crític amb les posicions d'Àustria i els Països Baixos, que el desembre de 2022 van anunciar que vetarien l'accés de Bulgària a l'espai Schengen, qualificant la decisió de «cínica» i en contrast amb el concepte de solidaritat europea.[25] Durant una cimera de la UE el 15 de desembre de 2022, Ràdev va sol·licitar als líders de la UE que proporcionessin un calendari clar per a l'adhesió de Bulgària a l'espai Schengen abans de finals de 2023, afirmant que la pertinença a Schengen era fonamental per a «la dignitat búlgara com a part de la família europea».[26][27]

Rumen Ràdev ha estat crític amb l'adhesió de la República de Macedònia del Nord a la UE.[28] Ràdev s'ha oposat a la possibilitat d'aixecar el veto a l'eurointegració de Macedònia del Nord, com a mínim fins que els búlgars s'incorporin a la Constitució de Macedònia del Nord.[29] També ha demanat més accions a nivell de la UE per a evitar els discursos d'odi contra els búlgars que viuen a Macedònia del Nord.[30]

El dia de l'atac de Hamàs a Israel el 2023, Ràdev va fer una declaració a la xarxa social X condemnant l'atac.[31] Ràdev va participar en una «pregària per la pau» a la Sinagoga de Sofia, juntament amb altres polítics búlgars, expressant el seu disgust pels «actes cruels i violents comesos pels terroristes» i la seva solidaritat amb l'estat d'Israel.[32]

El Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB) va guanyar les eleccions de 2023 amb la coalició reformista Continuem el Canvi-Bulgària Democràtica a poca distància, i els dos partits van decidir governar junts amb un primer ministre rotatiu que havia de canviar cada nou mesos, per intentar trencar el gran bloqueig polític per falta de majories i l'enfrontament entre tots els partits polítics, la corrupció i diferències entre forces prorusses i prooccidentals sobre la guerra russo-ucraïnesa, aconseguint el suport de dos dels trenta-cinc diputats del Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS).[33] L'acord es va trencar quan Mariya Gabriel hauria d'haver ocupat el lloc de primera ministra pel GERB, després que ho fes Nikolai Denkov,[34] i es van tornar a convocar eleccions per al 9 de juny de 2024. El president Ràdev va nomenar l'independent Dimitar Glavchev com a primer ministre d'un govern provisional,[35] però la incapacitat dels partits per arribar a acords va causar que es convoquessin noves eleccions per al 27 d'otcubre.[36]

Després de mesos de negociacions, el 14 de gener de 2025 es va arribar a un preacord per a formar un nou executiu encapçalat per Rossen Jeliàzkov dels conservadors del GERB, i integrat pels socialdemòcrates de Coalició per Bulgària (BSP) i el populista Existeix un Poble (ITN), amb el suport d'Aliança pels Drets i les Llibertats (DPS–Dogan) que no entraria a la coalició tripartida.[37] El 26 de febrer de 2025, el Tribunal Constitucional va ordenar el recàlcul dels resultats basant-se en un recompte parcial de les eleccions, citant un informe que mostrava discrepàncies en gairebé la meitat dels col·legis mostrejats com a part de l'auditoria.[38] Jeliàzkov va anunciar la seva dimissió l'11 de desembre, abans de la votació d'una moció de censura presentada per l'oposició al Parlament.[39]

Primer ministre de Bulgària

Ràdev va anunciar el 19 de gener de 2026 que dimitiria per a participar a les eleccions legislatives búlgares de 2026,[40] per a les què va organitzar la coalició Bulgària Progressista amb el Moviment Polític "Socialdemòcrates". A les eleccions, Bulgària Progressista va aconseguir la primera majoria absoluta del país des de les eleccions legislatives búlgares de 1997 posant fi a anys de coalicions inestables i vuit eleccions en cinc anys. El parlament va aprovar el nomenament de Ràdev com a primer ministre el 7 de maig.[41]

Referències

  1. ↑ Aragonés, G. «Continua el bloqueig polític a Bulgària malgrat la repetició de les eleccions». La Vanguardia, 12 juliol 2021. [Consulta: 24 gener 2026].
  2. ↑ Vargas Llamas, V. «Bulgària: Un país sota sospita». El Periódico de Catalunya, 21 febrer 2020. [Consulta: 24 gener 2026].
  3. ↑ López, María-Paz. «El búlgar Rumen Ràdev és el nou Orbán?», 21-04-2026. [Consulta: 9 maig 2026].
  4. ↑ «Radev, a former pilot of Russian MIG 29 jet fighters who is fluent in Russian and English, insists that as a NATO general his loyalty is with Bulgaria's allies». Euractiv, 22 maig 2018. [Consulta: 27 maig 2018].
  5. ↑ «Briefs» (en anglès americà). Qatar-Tribune. [Consulta: 17 abril 2020].
  6. ↑ Svetla Enčeva. «Страстите Христови на българската политика» (en búlgar). toest.bg, 18 abril 2023. [Consulta: 17 juliol 2023].
  7. ↑ «Кандидат-президентът Румен Радев се обяви за въвеждане на религиозно образование» (en búlgar). pravoslavie.bg, 11 novembre 2016. [Consulta: 17 juliol 2023].
  8. ↑ «Metropolitan of Philippopolis: Bulgarian schools should include religious classes» (en anglès). orthodoxtimes.com, 17 juny 2019. [Consulta: 17 juliol 2023].
  9. ↑ «Head of state Rumen Radev: Pope Francis acknowledges that the Bulgarian people are the guardian and disseminator of the work of the saintly brothers Cyril and Methodius» (en anglès). president.bg, 26 maig 2017. [Consulta: 17 juliol 2023].
  10. ↑ ((bg)) Major General Rumen Radev // Department of Defence. Retrieved 11 August 2016
  11. ↑ BSP elected Gen. Radev as a presidential candidate with 99 votes, Bulgarian National Radio, Radio "Sofia", 17 August 2016
  12. ↑ «Pro-Russia candidate wins Bulgaria's presidential run-off». euronews.com, 13 novembre 2016. [Consulta: 24 novembre 2016].
  13. ↑ «Bulgaria votes in presidential runoff amid anti-corruption agenda» (en anglès). www.aljazeera.com. [Consulta: 23 novembre 2021].
  14. ↑ Александрова, Вера. «Президентът Радев се изказа критично за ударите в Сирия» (en búlgar). Новини БНТ. [Consulta: 3 gener 2020].
  15. ↑ «Румен Радев призова за "по-малко оръжия и повече диалог" - България» (en búlgar). dariknews.bg. [Consulta: 3 gener 2020].
  16. ↑ «Bulgarian President calls for EU intervention against Turkish Syria incursion – Ahval». [Consulta: 25 gener 2018].
  17. ↑ «Bulgaristan'dan AB'ye: Afrin'e acil müdahale edin». Arti Gerçek. [Consulta: 25 gener 2018].
  18. ↑ «Радев поиска България да не подкрепя опозицията във Венецуела» (en búlgar). Mediapool.bg. [Consulta: 21 agost 2019].
  19. ↑ «Радев атакува Борисов, сравни България с Венецуела» (en búlgar). Vesti.bg. [Consulta: 21 agost 2019].
  20. ↑ «Президент Болгарии обвинил Эрдогана в попытке вмешательства в выборы». RG.RU. [Consulta: 19 desembre 2023].
  21. ↑ «"Добре охранявана граница". Радев и Ердоган се обединиха за мерки срещу мигрантския натиск». Svobodnaevropa.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  22. ↑ «Радев се ръкува с Ердоган, разкри съвместни планове с Турция (СНИМКИ)». Standrtnews.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  23. ↑ «Румен Радев поздрави Реджеп Ердоган за преизбирането му за президент на Турция». BNR.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  24. ↑ «Президент Радев будет присутствовать в Анкаре на церемонии инаугурации Эрдогана». BNR.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  25. ↑ «Радев за Шенген: Вместо европейска солидарност, получаваме цинизъм» (en búlgar). mediapool.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  26. ↑ «България настоява за точен срок за приемане в Шенген през октомври» (en búlgar). mediapool.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  27. ↑ «Радев: Няма никаква икономическа и политическа логика България и Румъния да бъдат извън Шенген» (en búlgar). Nova.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  28. ↑ «Румен Радев: РСМ е в състояние на вето - докато не впише българите в Конституцията си, няма ЕС» (en búlgar). news.bg. [Consulta: 2 setembre 2023].
  29. ↑ «Радев за казуса с преброяването в РСМ: България трябва да продължава с политиката на вето» (en búlgar). bntnews.bg. [Consulta: 2 setembre 2023].
  30. ↑ «Румен Радев от Брюксел за РСМ: В момента сме в състояние на вето» (en búlgar). btvnovinite.bg. [Consulta: 2 setembre 2023].
  31. ↑ «Денков и Радев осъдиха атаките на "Хамас" над Израел» (en búlgar). Vesti.bg. [Consulta: 2 setembre 2023].
  32. ↑ «Румен Радев: Сцените на брутална жестокост и насилие отприщиха вълна от гняв и възмущение по целия свят (Обновена)» (en búlgar). 24chasa.bg. [Consulta: 20 desembre 2023].
  33. ↑ «Temporary stabilisation? Bulgaria’s new government» (en anglès). Centre for Eastern Studies (OSW), 7 juny 2023. [Consulta: 17 juny 2024].
  34. ↑ «Bulgaria celebrará sus sextas elecciones en tres años tras un nuevo intento fallido de formar Gobierno» (en castellà). RTVE, 28 març 2024. [Consulta: 1 juny 2024].
  35. ↑ «Bulgaria's October 27 Elections Set as President Radev Approves 'Glavchev 2' Caretaker Cabinet» (en anglès). Novinite, 26 agost 2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
  36. ↑ «Bulgaria to hold another snap parliamentary election on Oct. 27, says president» (en anglès). Reuters, 26 agost 2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
  37. ↑ «Una nueva coalición en Bulgaria aspira a poner fin a cuatro años de bloqueo político» (en castellà). EFE, 15 gener 2025. [Consulta: 16 gener 2025].
  38. ↑ Basmat, Dmytro. «Bulgarian court orders recount of parliamentary election results amid voting discrepancies» (en anglès). Kyiv Independent, 27 febrer 2025. [Consulta: 22 abril 2025].
  39. ↑ Henley, Jon. «Bulgarian government resigns after mass anti-corruption protests» (en anglès). The Guardian, 11 desembre 2025. [Consulta: 11 desembre 2025].
  40. ↑ Starcevic, Seb. «Bulgarian president resigns, clearing path to run for parliament» (en anglès). Politico, 19 gener 2026. [Consulta: 19 gener 2026].
  41. ↑ Wälde, Milena. «Bulgaria’s parliament confirms Russia-aligned Radev as prime minister» (en anglès). Politico, 8 maig 2026. [Consulta: 8 maig 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.