Saó
 |
Per a altres significats, vegeu «Saó de Samotràcia». |
 Vicent Boscà, director.  | |
| Tipus | revista mensual |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | Valencià |
| Data d'inici | 1976 |
| Director | Vicent Boscà i Perelló |
| Adreça | C/ Àngel de l'Alcàsser, 14-12a - 46018 València |
| Lloc de publicació | València |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | Mensual |
| Àmbit | País Valencià |
| Tema | Actualitat |
| Editorial | SAÓ Edicions SL |
| Exemplars | 500 números |
| Lloc web | revistasao.cat |
Saó és una revista mensual d’informació general, d’anàlisi i reflexió, especialitzada en temàtica valenciana, fundada el 1976 a València[1] i dirigida per mossèn Josep Antoni Comes, mossèn Vicent M. Cardona i Puig i Emili J. Marín i Soriano.
És una de les primeres revistes editades en valencià després de la mort de Francisco Franco. La seva inspiració és cristiana basada en el Concili Vaticà II,[2] i tracta temes d'actualitat, culturals, socials, religiosos, etc. i reconeix i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes Balears.[3] Gaudeix d'un gran prestigi pel tractament i la seriositat dels temes publicats. Celebra un sopar anyal on es fa un homenatge a alguna personalitat cultural dels Països Catalans.
Com afirma Francesc Tomàs Martínez Sanchis la revista és fruit del sector progressista del cristianisme valencià, però que a partir de 1977 també va integrant la intel·lectualitat agnòstica del nacionalisme, amb col·laboradors com Joan Fuster, Vicent Ventura o Joan Francesc Mira, que apropen al valencianisme agnòstic a la revista. Un valencianisme progressista propugnat per Saó que s’articula en uns elements destacats: la lluita per la recuperació de l’autogovern, la recuperació i normalització del valencià en tots els àmbits (incloent-hi l’Església), el foment de la cultura valenciana i del seu patrimoni històric i sociocultural, el fet comarcal com a element de vertebració i la defensa dels trets identitaris del valencianisme.[4]
Així doncs, Saó assumeix l'herència del valencianisme de tradició cristiana que, sota la influència del Concili Vaticà II, s'oposa al franquisme i a la seva herència. Recolzat en els plantejaments ideològics i d'anàlisi social de les teories de Joan Fuster, fa emergir un nou valencianisme d'esquerres diferent del de la II República, i diferent també al blaverisme nascut en la Transició. La singularitat i continuïtat de Saó radica en basar-se en un cristianisme progressista i un nacionalisme d'arrel fusteriana. És la primera revista valenciana que assumeix aquests plantejaments.[4]
L'any 2009 la Generalitat Valenciana cancel·la el conveni pel qual la revista anava a organismes públics com ara biblioteques fet que provoca una crisi a la revista la solució de la qual passa per la cerca de nous subscriptors. El 2012 va rebre a L'Eliana el Guardó a l'Ús Social del Valencià atorgat per Escola Valenciana. Des de l'any 2010 és dirigida per Vicent Boscà i Perelló.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el juny de 2026 acordà concedir la Medalla, la màxima distinció de la institució, a la revista Saó tot assenyalant que "la revista sempre ha mantingut el valencià com a llengua vehicular, fins i tot en moments en què aquesta decisió podia limitar la seua difusió i la sostenibilitat econòmica. Aquest compromís no ha sigut només simbòlic sinó també pedagògic. Saó ha contribuït a la normalització lingüística, oferint continguts de qualitat en valencià en els diversos àmbits que demana la societat.” [5]
Tot destacant l'AVL que la revista Saó " sovint ha actuat com una plataforma de difusió cultural i com un arxiu viu de la producció artística valenciana”, També indica l'Acadèmia Valènciana que a “través dels seus continguts, la revista ha definit un relat propi fonamentat en la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història. Este procés ha estat especialment important en un context marcat per debats identitaris i per tensions polítiques, en el qual Saó ha apostat per una visió inclusiva i plural, que reconeix la diversitat interna del nostre territori.”.[5]
Multimèdia
- Entrevista amb Vicent Boscà, realitzada a Ràdio Klara i transparent, any 2024.
Referències
- ↑ «Saó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Bermell, Ausiàs «El periodista Francesc Martínez defensa una tesi doctoral sobre la revista Saó». El Punt Avui [València], 13 desembre 2013.
- ↑ Bermell, Ausiàs (13 de desembre de 2016). «El periodista Francesc Martínez defensa una tesi doctoral sobre la revista Saó». El Punt Avui ). Consulta 23 de maig de 2018.
- 1 2 Martínez Sanchis, Francesc Tomàs. La revista Saó (1976-1987): la construcció de la premsa democràtica valencianista i de la identitat valenciana progressista (tesi). Universitat de València, 2013.
- 1 2 «La revista «Saó», Medalla de l’AVL del 2026». Acadèmia Valenciana de la Llengua, 29 juny 2026. [Consulta: 14 juliol 2026].
Enllaços externs