Santa Madrona del Poble-sec

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Madrona del Poble-sec
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAdrià Casademunt i Vidal Modifica el valor a Wikidata
Construcció1888 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMadrona de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Poble-sec (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocTapioles, 10 i Margarit, 7 bis Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 28″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.37430752°N,2.16505765°E / 41.37430752; 2.16505765
Format perPortal del Convent de Sant Joan de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC41326 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1844 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Santa Madrona del Poble-sec és una església parroquial situada al carrer de Tapioles, 10 del Poble-sec de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història i descripció

El 1885, el rector de la parròquia de Santa Madrona, Joan Martí i Cantó, va demanar permís per a construir una església i una casa rectoral al carrer de Tapioles.[3] El nou temple va ser inaugurat el 24 de maig del 1888, amb l'assistència de la reina regent Maria Cristina, el futur rei Alfons XIII, les seves germanes, alguns ministres i els bisbes de Barcelona, Lleida, Urgell, Tortosa, Vic i Sant Lluís del Potosí. L'11 de gener de 1898 es va inaugurar l'altar definitiu.[4]

L'església té planta cruciforme, amb la façana principal al carrer de Tapioles, i el parament de les façanes està fet amb carreus de pedra disposats regularment.[1] Té una única nau amb capelles laterals entre els contraforts. L'absis queda dins del pati d'illa, envoltat de construccions auxiliars, i comunica amb el carrer de Margarit mitjançant un petit passatge, que permet la visió del portal del convent de Sant Joan de Jerusalem.[1]

La façana principal, orientada a l'est, té una composició simètrica dividida en tres parts; la nau principal i el cos de capelles a cada lateral. A la part de la nau apareix una zona sobresortint del pla de façana que incorpora l'accés i una rosassa a la part superior d'un finestral de proporcions verticals amb vidres policromats.[1] La portalada d'accés té una porta rectangular flanquejada per columnes. Com a continuació d'aquests elements s'alcen quatre arquivoltes que s'uneixen en un arc apuntat.[1]

La nau expressa en façana les pendents de la coberta, que és de dues vessants, seguint les capelles la mateixa pendent a una alçada més baixa. Tots els ràfecs són perfils classicistes de pedra amb arcuacions a sota.[1] La coronació del creuer es fa amb una cúpula semiesfèrica de diàmetre equivalent a la nau central. Aquesta volta està il·luminada per finestres perimetrals d'arc apuntat al cimbori. L'absis es cobreix amb una altra cúpula més reduïda.[1]

El campanar està situat a la zona central de la façana principal i s'alça com a continuació de la part sobresortida per sobre de la nau, fins a una alçada similar a la d'aquesta. La seva imponent alçada es va assolint amb diferents canvis de planta, passant primer de quadrada a octogonal, i després reduint-ne la dimensió.[1]

La façana cap al sud és cega, a excepció d'una rosasa de grans dimensions amb vitralls policroms en la façana del transsepte i unes finestres circulars petites entre els contraforts de la nau.[1]

Portal del convent de Sant Joan de Jerusalem

S'atribueix a Pere Costa i Cases o Miquel Sala i és datat aproximadament del 1728. El convent, promogut pel prior Josep de Vilallonga, i situat a la desapareguda Riera de Sant Joan, fou venut el 1881 i, poc després, enderrocat per a l'obertura del Passatge del Pont de la Parra, absorbit posteriorment per la Via Laietana.[5][1]

És una obra barroca, realitzada completament en pedra i encastada en la part exterior de l'absis. Té una obertura rectangular flanquejada per columnes d'ordre compost i entaulament clàssic, amb un escut oval. Per sobre d'aquest entaulament presenta una fornícula profusament decorada amb elements barrocs. La imatge del sant titular està destruïda.[1]

L'església el 1889
Portal del Convent de Sant Joan de Jerusalem encastat a l'absis (1901)

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Església de Santa Madrona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Església de Santa Madrona. Porta de l'antiga església de Sant Joan de Jerusalem». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Juan Martí i Cantó, rector de la parròquia de Santa Madrona en representació de Jaime Catalá, Bisbe de Barcelona. «Tapioles (10). Construir una església i casa rectoral en un solar». Q127 Eixample 2427/1885. AMCB.
  4. ↑ Gómez i Giné, Àngel; Martínez i Lozano, José Antonio. Històries i anècdotes del Poble-Sec. cerHisec, 2005, p. 34.
  5. ↑ «PASSATGE DEL PONT DE LA PARRA (1887-1912)». Miquel Barcelonauta, 08-10-2014.

Enllaços externs

  • «Església de Santa Madrona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Porta de l'antic convent de Sant Joan de Jerusalem». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.