Sarta

La ciutat va ser incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 amb tots Palestina, i en 1596 va aparèixer als registres fiscals com a part de la nàhiya de Jabal Qubal al liwà de Nablus. Tenia una població de 6 llars, totes musulmanes. Els vilatans pagaven impostos sobre el blat, l'ordi, cultius d'estiu, oliveres, cabres i ruscs.^[5]

L'explorador francès Victor Guérin va recórrer la vila en 1870, i va trobar que tenia 40 cases, algunes millor construïdes que les de la resta del poble. Les pedres de les cases eren vermelles i blanques alternativament. Algunes cisternes antigues excavades a la roca proporcionen aigua als residents.^[6] En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina descrivia Serta com una petita vila de pedra.^[7]

En el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina tenia 275 musulmans i un jueu,^[8] que augmentaren a 317 en el cens de 1931 tots musulmans, en un total de 76 llars.^[9]

En 1945 la població de Sarta era de 420 habitants, tots musulmans,^[10] mentre que l'àrea total de terra era de 8,125 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.^[11] D'aquests, 1.858 eren usats per plantacions i terra de rec, 766 dúnams eren usats per cereals,^[12] mentre que 23 dúnams eren classificats com a sòl urbanitzat.^[13]

Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Sarta va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.