Schleusengraben
 |
Per a altres significats, vegeu «Schleusenkanal». |
| ||||
| Tipus | canal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Classificació CEMT | 0 | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bergedorf (Alemanya) | |||
| Lloc | Bille al barri de Bergedorf 53° 32′ 57.99″ N, 10° 3′ 44.5″ E / 53.5494417°N,10.062361°E | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bergedorf (Alemanya) | |||
| Lloc | riu Dove Elbe al barri de Curslack 53° 32′ 51.25″ N, 10° 3′ 37.82″ E / 53.5475694°N,10.0605056°E | |||
| Desembocadura | Dove Elbe | |||
| Lloc | Bergedorf | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Característiques | ||||
| Resclosa | 2 | |||
| Dimensió | 2,6 ( ) km | |||
| Desnivell | 0 | |||
| Monument cultural d'Hamburg | ||||
| Identificador | 25179 | |||
| Història | ||||
| Creació | 1443 | |||
| Activitat | ||||
| Construcció | 1440-1443 | |||
El Schleusengraben o canal de la resclosa és un canal que connecta l'antiga ciutat de Bergedorf (Hamburg) al Dove Elbe, un braç de l'Elba i finalment al port d'Hamburg.
Després de l'annexió de Bergedorf per als aliats hanseàtics, Lübeck i Hamburg el 1420, els negociants van investir i dotar Bergedorf d'un port anomenat Serrahn. Per a crear un enllaç directe amb el port d'Hamburg, van excavar un canal, en profitar parcialment del Löse, un braç ensorrat del riu Bille.[1] També van desviar les aigües del Bille al canal per a crear un dragatge natural pel corrent. Aquesta intervenció va assecar el Bille mitjà. Fins a la inauguració de la resclosa Krapphofschleuse a la desembocadura al Dove Elbe el 1929, el canal era sotmès al moviment de la marea.
A l'inici, el port de Serrahn va servir per al comerç de fusta i pedra del bosc del Sachsenwald. Al segle xix el canal va contribuir a la industrialització de Bergedorf. A poc a poc, la capacitat del canal va atènyer el seu límit i el ferrocarril va mostrar-se més eficaç. Avui, el canal només serveix per a la navegació esportiva i turística.[2]
Un projecte d'urbanització mixta, anomenat Schleusengärten (Jardins de la resclosa) és en via de realització: un barri urbà nou de 25 ha on habitatge, lleure aquàtic, despatxos i indústria neta conviuran. Al canal es crearan uns trenta atracadors per a vaixells d'habitatge.[3]
Afluents i efluents
| |||
|
Haken • Oberhafen • Oberhafenkanal • Schleusenkanal • Hochwasserbassin • Rückerskanal • Billekanal • canal de Billbrook • Bullenhuser Kanal • Tiefstackkanal • Steinbrookgraben • Glinder Au o Steinbek • Havighorster Graben • Forellenbach • Schleemer Bach • Barsbek • Jenfelder Bach • Bornbek • Bornmühlenbach • Ladenbek • Kampbille • Schleusengraben • Brookwetterung • Schulenbrooksbek • Dalbek • Knollgraben • Forstgraben • Trittauer Mühlenbach • Amelungsbek • Corbek • Schwarzer Au |
Referències i Bibliografia[4]
- ↑ Astrid Albrecht, Die Bille, Hamburg, Ajuntament d'Hamburg, Servei del medi ambient, 1999/2000
- ↑ Josef Nyáry, Schleusengraben - Bergedorfs Lebensader, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 29 de setembre de 2006 (traducció: El canal de l'Schleusengraben: arteri vital de Bergedorf) (alemany)
- ↑ Schleusengärten Bergedorf, Hamburg, Ajuntament d'Hamburg, s.d.
- ↑ Rudolf Beckmann, Bergedorf-Bibliographie 1162-1938, Hamburg, Bergedorf Museum, 2006, 144 pàgines
- Martin Knorr, Vom Bau des Bergedorfer Schleusengrabens 1443, Hamburg, tiposcript, 1979.
- Jürgen Pfennigstorf, “Bergedorf: Werden und Wachsen durch das Wirken des Wassers von Elbe und Bille – Teil 2: Der Bau des Schleusengraben”, Lichtwark-Heft, 52è any, tom 64, Hamburg, 1999, pàgines 25-30, ISSN 1862-3549.
- Richard Reinert, “Der Schleusengraben – Der Bergedorfer Schleusengraben besteht gut 550 Jahre,” De Latücht – Verbandszeitung des Kulturkreis-Verbandes Vierlande v. Hamburg, Desembre de 1996, tom 26, pàgina 11.
- Ludwig Uphoff, “Glashütten am Schleusengraben”, Lichtwark,, juny 1962, tom 23, pàgines 18 ss.