Schorl
 Schorl | |
|---|---|
 Schorl (negre) amb quars i albita (blancs) | |
| Fórmula química | Na(Fe₃2+)Al₆(Si₆O18)(BO₃)₃(OH)₃(OH) |
| Epònim | Zschorlau  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.08 |
| Dana | 61.3.1.10 |
| Heys | 17.5.44 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 15,98(5) Å; c = 7,15(3) Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | grup espacial 160 |
| Color | negre blavós a negre, a vegades negre marronós, rarament negre verdós |
| Macles | rarament en {1010} and {4041} |
| Exfoliació | pobra – molt pobra en {1120}, {1011} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 7 |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Color de la ratlla | blanc grisenc a blanc blavós |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 3,18 a 3,22 g/cm³ (mesurada); 3,244 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,660 a 1,672 nε = 1,635 a 1,650 |
| Birefringència | δ = 0,025 |
| Pleocroisme | fort |
| Impureses comunes | Mn, Mg, Ca, Li, Cr, Ti, F, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Símbol | Srl |
| Referències | [1] |
El schorl és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la turmalina. És dimorf de la luinaïta-(OH). Forma sèrie amb la dravita i també sèrie amb l'elbaïta.
Etimologia
El terme schorl va emprar-se cap a l'any 1400 en referència un poble suís anomenat actualment Zschorlau (Saxònia, Alemanya). Aquest poble tenia al costat una mina d'estany on, a més a més de cassiterita, s'hi trobava turmalina negra en grans quantitats. La primera descripció detallada del schorl amb el nom schürl i la seva localització en diverses mines d'estany d'Alemanya va ser escrita per Johannes Mathesius l'any 1562 sota el títol Sarepta oder Bergpostill. Cap a l'any 1600 s'empraven diferents noms en alemany com ara schurel, schörle i schurl. Al segle xviii el terme schorl era emprat en les zones on es parlava alemany.
Característiques
El schorl és un silicat de fórmula química Na(Fe₃2+)Al₆(Si₆O18)(BO₃)₃(OH)₃(OH). Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. És un mineral piroelèctric i piezoelèctric. Segons la classificació de Nickel-Strunz, el schorl pertany a «09.CK - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 6 [Si6O18]12-, amb anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: fluorbuergerita, cromiodravita, dravita, elbaïta, feruvita, foitita, liddicoatita, olenita, povondraïta, fluorschorl, magnesiofoitita, rossmanita, oxivanadidravita, oxidravita, oxirossmanita, cromoaluminopovondraïta, fluordravita, fluoruvita, abenakiïta-(Ce), scawtita, steenstrupina-(Ce) i thorosteenstrupina.
Formació i jaciments
El schorl es troba en granits, diorites, pegmatites gabroiques, greisens, skarns i vetes de quars. S'ha descrit a tots els continents incloent-hi l'Antàrtida. A Catalunya s'ha descrit en pegmatites al Cap de Creus (Alt Empordà), a la Mina de la Roca del Turó (Ripollès) i a la Mina Solitaria i a la Pedrera Eriasa (Vall d'Aran). També en petits cristalls a la falda del Tibidabo, no lluny de la carretera de les Aigües, i al vessant de Finestrelles de Sant Pere Màrtir, Collserola.[2]