Segrest del vol Sabena 571

Plantilla:Infotaula esdevenimentSegrest del vol Sabena 571
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
 32° 00′ 34″ N, 34° 52′ 37″ E / 32.0094°N,34.8769°E / 32.0094; 34.8769
Tipussegrest d'avió Modifica el valor a Wikidata
Part deconflicte arabo-israelià Modifica el valor a Wikidata
Data8 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata
LlocAeroport Internacional de Ben Gurion (Israel)
Tel-Aviv (Israel) Modifica el valor a Wikidata
EstatIsrael Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaAeroport de Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'arribadaAeroport Internacional de Ben Gurion (Israel)
Tel-Aviv (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorSabena Modifica el valor a Wikidata
Número de vol571 Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuBoeing 707 Modifica el valor a Wikidata
Morts3 Modifica el valor a Wikidata
Ferits3 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de supervivents98 Modifica el valor a Wikidata

El segrest del vol Sabena 571 va ser un vol regular de passatgers de l'aerolínia belga Sabena, que operava entre l'Aeroport Internacional de Viena i l'Aeroport de Lod (actualment conegut com a Aeroport Internacional Ben Gurion de Tel-Aviv), i que va ser segrestat el 8 de maig de 1972 per l'organització Setembre Negre. El 8 de maig de 1972, l'avió, un Boeing 707 que feia la ruta sota el comandament del capità Reginald Levy,[1] va ser segrestat en ple vol per quatre membres de l'organització Setembre Negre per a després aterrar-lo a Lod, la seva destinació prevista.[1]

El segrest va ser planejat per Ali Hassan Salameh i dut a terme per un grup de dos homes (Ali Taha Abu Snina i Abed al-Aziz Atrash) i dues dones (Rima Tannous i Theresa Halsa),[2] armats amb pistoles i liderats per Ali Taha.[1][3] Vint minuts després d'enlairar-se de Viena,[1] els segrestadors van intentar irrompre a la cabina de comandament. El capità Levy es va dirigir al passatge amb les paraules «com podeu veure, tenim amics a bord».[1] Per a intentar mantenir la calma i guanyar temps, Levy va parlar amb els segrestadors de diversos temes instrascendents, des de navegació a sexe. L'esposa de Levy estava entre el passatge de l'avió, fet que desconeixien els segrestadors.

Poc després de prendre el control de l'avió, els segrestadors van separar als ostatges jueus d'aquells que no ho eren, portant-los a la part posterior de l'aeronau.[4] Els segrestadors van demandar l'alliberament de 315 presos palestins, que Israel havia condemnat per terrorisme,[5] amenaçant en fer explotar l'avió amb tots els seus ocupants si no es complien les seves demandes. El capità, en escoltar als segrestadors plorar i acomiadar-se entre ells, va aconseguir demanar ajuda. El ministre de Defensa israelià Moixé Dayan va iniciar negociacions amb els segrestadors, al mateix temps que dissenyava una operació de rescat, amb el nom en clau d'«Operació Isòtop».[6]

El 9 de maig de 1972, a les 16.00 hores es va iniciar l'operació de rescat: un equip de 16 combatents de la unitat d'elit Sayeret Matkal, liderats per Ehud Barak i entre els quals es trobava Binyamín Netanyahu (tots dos futurs primers ministres d'Israel),[1] es van aproximar a l'avió fent-se passar per tècnics amb uniformes blancs i convencent als segrestadors que l'aeronau necessitava una reparació.[7] Els agents israelians van assaltar l'avió i es van fer amb el seu control en deu minuts, matant als dos segrestadors homes i capturant a les dues dones.[1] Tots els segrestats van ser alliberats. No obstant això, tres passatgers van resultar ferits i un d'ells, Miriam Anderson, de 22 anys d'edat, va morir poc després.[8] Netanyahu també va resultar ferit en l'operació de rescat en rebre un tret a l'espatlla disparat per Halsa.[9] Posteriorment, les dues segrestadores de Setembre Negre van ser sentenciades a presó perpètua, encara que van ser alliberades a la segona i tercera fase de la Guerra civil libanesa com a part d'un intercanvi de presoners: Tannous el 1979 i Halsa el 1983, respectivament.[10]

L'avió en el qual es va desenvolupar el segrest va continuar operant amb Sabena durant cinc anys més per a després ser adquirit per l'empresa Israel Aircraft Industries i, finalment, venut a la Força Aèria Israelina que el va utilitzar per a missions d'intel·ligència. Actualment, es troba emmagatzemat.

El capità britànic del vol, Reginald Levy, era un veterà de la Royal Air Force que va participar en missions de bombardeig sobre Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i que va ser llorejat amb la Creu de Vols Distingits. A l'empresa d'aviació comercial havia ingressat el 1952 i es va retirar el 1982. Va morir víctima de càncer l'1 d'agost de 2010 a Dover, Anglaterra. El segrest va coincidir amb el seu 50è aniversari.[1]

L'avió involucrat en el segrest, fotografiat l'abril de 1977, sent operat per El Al, 6 mesos abans que fos arrendat a la Força Aèria Israeliana.

Vegeu també

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 Hevesi, Dennis. «Reginald Levy Is Dead at 88; Hailed as a Hero in a ’72 Hijacking» (en anglès). The New York Times, 04-08-2010. [Consulta: 14 agost 2015].
  2. ↑ Jeffries, Stuart. «Four hijackers and three Israeli PMs: the incredible story of Sabena flight 571» (en anglès). The Guardian, 11-11-2015. [Consulta: 11 novembre 2015].
  3. ↑ Samuels, David. «In a Ruined Country» (en anglès). The Atlantic, 01-09-2005. [Consulta: 14 agost 2015].
  4. ↑ «Two Passengers on Hijacked Plane Seriously Wounded; Terrorists Separate Jews from Non-jews on Plane» (en anglès), 11-05-1972. Arxivat de l'original el 3 de gener de 2015. [Consulta: 14 agost 2015].
  5. ↑ Klein, Aaron J. Striking Back: The 1972 Munich Olympics Massacre and Israel's Deadly Response (en anglès). Random House, 2005. ISBN 1-920769-80-3.
  6. ↑ Ari Gross, Jdah. «When the prime ministers took down the hijackers» (en anglès). The Times of Israel, 13-08-2015. [Consulta: 14 agost 2015].
  7. ↑ Sontag, Deborah. «2 Who Share a Past Are Rivals for Israel's Future» (en anglès). The New York Times, 20-04-1999. [Consulta: 14 agost 2015].
  8. ↑ «Remembering Therese Halasa, Palestinian revolutionary: Rima Tannous’ prison story» (en anglès). Samidoun, 29-03-2020. [Consulta: 1r desembre 2025].
  9. ↑ «تيريزا هلسة: الفدائية التي سكنت رصاصتها كتف نتنياهو ("Teresa Halsa: La lluitadora la bala de la qual es va clavar a l'espatlla de Netanyahu")» (en àrab). Ida2at.com, 10-04-2020. [Consulta: 1r desembre 2025].
  10. ↑ «Remembering Therese Halasa, Palestinian revolutionary: Rima Tannous’ prison story» (en anglès). Samidoun, 29-03-2020. [Consulta: 30 novembre 2025].