Theresa Halsa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ar) تيريز إسحاق سلمان عودة الهلسة 1954 Acre (Israel) |
| Mort | 28 març 2020 Amman (Jordània) |
| Causa de mort | càncer de pulmó |
| Sepultura | Umm al-ḥayrān (en) |
| Altres noms | Umm Salman |
| Residència | Amman (1984–2020) |
| Religió | Cristianisme |
| Formació | Hospital de Natzaret - infermeria |
| Activitat | |
| Ocupació | infermera, activista política, política |
| Partit | Fatah Partit Comunista Israelià Organització per a l'Alliberament de Palestina |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | segrest del vol Sabena 571 |
| Altres | |
| Condemnada per | revolucionari (1972) → (presó perpètua) → Final: novembre 1983 |
| Cronologia | |
| 8 maig 1972 | segrest del vol Sabena 571 |
Theresa Halsa (àrab: تيريز هلسة, Tīrīz Halsa),[a] coneguda pel nom de guerra d'«Umm Salman»[1] (Acre, 1954 - Amman, 28 de març de 2020) va ser una activista política i infermera palestina, militant de l'organització armada Setembre Negre. El 1972 va participar del segrest del vol Sabena 571 per exigir l'alliberament de 315 presos polítics palestins. De l'escamot de segrestadors, format per dos homes i dues dones, va ser l'única que va sobreviure, juntament amb Rima Tannous.[2]
Trajectòria
Halsa va néixer el 1954[3][4] o 1955[1] a la ciutat costanera d'Acre,[5] ja com a part de l'estat d'Israel. La seva família era de confessió cristiana:[6] el seu pare, Isaac, era originari de la ciutat jordana d'Al-Karak, i la seva mare, Nàdia Hanna, del poble d'Al-Ramah,[1] al costat mateix d'Acre,[7] els quals van tenir un mínim de tres fills.[7] Segons va manifestar al diari Haaretz, la seva família tenia estretes relacions amb el veïnat jueu fins a la Guerra dels Sis Dies de 1967.[6]
Va cursar els estudis de secundària en una escola privada de la seva població natal.[8][9] En acabat, durant els seus estudis d'infermeria a Natzaret, es va interessar ràpidament pels afers polítics i va començar a militar al Partit Comunista Israelià (Maki).[5] El novembre de 1971, arran de les hostilitats del nou estat d'Israel, va abandonar Acre i va viatjar fins el Líban, on es va unir a Fatah,[1][9] i per extensió a l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.[4] En terres libaneses es va entrenar en l'ús de pistoles, cinturons amb explosius i granades de mà en un camp d'entrenament a prop de Beirut.[4][10]
Menys d'un any i mig després, amb disset anys, va ser assignada per realitzar el segrest del vol Sabena 571 com a primera acció armada de renom de l'organització Setembre Negre.[9] El 8 de maig de 1972, Rima Tannous, Ali Taha Abu Snina, Abed al-Aziz Atrash i ella, es van fer passar per dues parelles joves i van embarcar a l'aeroport internacional de Viena amb passaports falsos.[10] Els quatre integrants, que no es van conèixer fins al dia abans d'iniciar l'operació, van viatjar de Beirut a Roma amb passaports libanesos,[10] en els quals ella constava amb el nom de «Teresa Samira».[9] Després, van viatjar a Frankfurt del Main amb els mateixos passaports[9] o amb passaports italians.[10] A Alemanya van tornar a canviar d'identitat i va adoptar passaports israelians: aquesta vegada, «Miriam» va ser el seu nou nom.[9] El vol feia escala a Viena i tenia per destinació l'aeroport internacional de Lod.
Els quatre segrestadors van fer aterrar l'avió a Lod, on tenien previst intercanviar els passatgers per 315 presos palestins, que Israel havia condemnat per terrorisme,[11] amenaçant en fer explotar l'avió amb tots els seus ocupants si no es complien les seves demandes en les properes sis hores.[9] Durant el segrest, Halsa es va situar al mig de l'aeronau i, gràcies al seu coneixement fluïd de l'hebreu, va anunciar als passatgers i a la torre de control que l'avió havia estat segrestat.[9] No obstant això, setze combatents del Sayeret Matkal, liderats per Ehud Barak i amb Binyamín Netanyahu com a un dels seus integrants,[12] van assaltar l'avió disfressats de personal de Creu Roja, van matar els dos homes i van capturar les dues dones.[12] Durant l'atac, Halsa va ferir amb un tret de bala a l'espatlla al combatent Binyamín Netanyahu, que de la mateixa forma que Ehud Barak, va acabar esdevenint primer ministre d'Israel.[9]
En el judici va rebre una sentència de presó d'un any per a cada passatger segrestat, resultant en més de 200 anys de condemna.[5] Després de gairebé dotze anys, el novembre de 1983,[4][8] va ser alliberada de forma anticipada després de formar part d'un intercanvi de presoners entre Israel i l'OAP durant la tercera fase de la Guerra civil libanesa.[5] En un intercanvi similar, Tannous va ser alliberada el 1979.[2][8] Des d'aleshores, Halsa va seguir manifestant-se en suport de la lluita armada palestina,[2] des de la seva residència d'Amman.[5] Va romandre la resta de la seva vida a la capital jordana, on s'hi va casar i va treballar com a infermera de pacients amb discapacitat.[8]
El 2007 va aparèixer a la pel·lícula documental Tell Your Tale, Little Bird, dirigida per Arab Loutfi, explicant la seva experiència com a guerrillera palestina, juntament amb el testimoni d'altres dones revolucionàries del territori com Leila Khaled, Amina Dahbour o Widad Qamari.[13][14] El 2015 va supervisar la creació de Sabena Hijacking - My Version, una pel·lícula documental sobre el segrest del vol Sabena 571, amb entrevistes a israelians i palestins.[4]
El 28 de març de 2020 va morir de càncer de pulmó[3] a Amman, Jordània, als 65[2] o 66 anys d'edat.[8]
Notes
- ↑ El seu nom també s'ha transliterat com a Teresa Halsa, Therese Halasa o Theresa Khalsa.
Referències
- 1 2 3 4 «Palestinians Mourn Theresa Halsa, Hijacker of 1972 Flight to Tel Aviv» (en anglès). Asharq Al-Awsat. [Consulta: 30 novembre 2025].
- 1 2 3 4 «Theresa Halsa, last of the 1972 Sabena hijackers, dies age 65» (en anglès). The Jerusalem Post, 29-03-2020. [Consulta: 28 novembre 2025].
- 1 2 Barghouti, Nasreen Naeem. «خطفت طائرة في عمر الـ 18.. من هي تيريزا هلسة؟ ("Va segrestar un avió als 18 anys... Qui és Teresa Halsa?")» (en àrab). AlJazeera.com, 31-03-2020. [Consulta: 1r desembre 2025].
- 1 2 3 4 5 «Therese Halsa» (en anglès). Historica Fandom. [Consulta: 28 novembre 2025].
- 1 2 3 4 5 Matsko, Nathan. «An Icon or a Criminal? The Legacy of Therese Halsa and Sabena Flight 571» (en anglès). Via News Global, 05-04-2020. [Consulta: 30 novembre 2025].
- 1 2 «Theresa Khalsa, hijacker of 1972 Sabena flight to Tel Aviv, dies at 65» (en anglès). The Times of Israel, 28-03-2020. [Consulta: 28 novembre 2025].
- 1 2 «تيريزا هلسة: الفدائية التي سكنت رصاصتها كتف نتنياهو ("Teresa Halsa: La lluitadora la bala de la qual es va clavar a l'espatlla de Netanyahu")» (en àrab). Ida2at, 10-04-2020. [Consulta: 1r desembre 2025].
- 1 2 3 4 5 «Remembering Therese Halasa, Palestinian revolutionary: Rima Tannous’ prison story» (en anglès). Samidoun, 29-03-2020. [Consulta: 30 novembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «تيريزا هلسة: الفدائية التي سكنت رصاصتها كتف نتنياهو» [Teresa Halsa: La lluitadora la bala de la qual es va clavar a l'espatlla de Netanyahu] (en àrab). Ida2at.ar, 10-04-2020. [Consulta: 28 març 2026].
- 1 2 3 4 Jeffries, Stuart. «Four hijackers and three Israeli PMs: the incredible story of Sabena flight 571» (en anglès). The Guardian, 11-11-2015. [Consulta: 11 novembre 2015].
- ↑ Klein, Aaron J. Striking Back: The 1972 Munich Olympics Massacre and Israel's Deadly Response (en anglès). Random House, 2005. ISBN 1-920769-80-3.
- 1 2 Hevesi, Dennis. «Reginald Levy Is Dead at 88; Hailed as a Hero in a ’72 Hijacking» (en anglès). The New York Times, 04-08-2010. [Consulta: 14 agost 2015].
- ↑ «Tell Your Tale, Little Bird» (en anglès). PalestineDocs.net. Arxivat de l'original el 2017-02-03. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ «Documental "Cuenta Pajarito"» (en castellà). Zabaldi.org. [Consulta: 20 agost 2019].
