Setge de Lleida (1122)
 |
Per a altres significats, vegeu «Setge de Lleida». |
conquesta feudal hispànica  | |||
|---|---|---|---|
  Osca Montsó Barbastre  Qalat al-Ayyub Tudela Albarrasí  Saragossa (1101,1118) Bolea (1101) Fraga (1133-1134) Cutanda (1120) Valtierra (1110) Morella (1117) Lleida (1123) Corbins Fronteres el 1104. En verd fosc, l'Imperi almoràvit En marró clar, el Regne d'Aragó, amb els comtats de Sobrarb i Ribagorça En marró fosc, el Regne de Navarra, unit a Aragó sota el mateix rei En blau, el comtat d'Urgell En carbassa, la Corona de Castella En groc, comtats gascons. | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 1122-1123 | ||
| Coordenades | 41° 37′ 00″ N, 0° 38′ 00″ E / 41.6167°N,0.6333°E | ||
| Lloc | Lleida | ||
| Estat | |||
| Resultat | Victòria almoràvit | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El Setge de Lleida (àrab: Làrida) de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.
Antecedents
La Taifa de Lleida caigué en poder dels almoràvits i restà en mans de successius governadors saharians, i el 1120 Ramon Berenguer III va apoderar-se del Castell de Corbins pel pacte amb el valí almoràvit Abu-Hilal a canvi d'evitar la caiguda de Lleida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al Mediterrani, doncs avançaven a l'Aragó i conquerien Saragossa el 1118. Alfons el Bataller, que aspirava a conquerir la taifa, es va enutjar i va posar setge a la ciutat[1] el maig de 1122.[2]
El setge
El març de 1123 es construí el castell de Gardeny enfront de Lleida, en el campament que ocupava Alfons,[3] on s'enfrontaren Ramon Berenguer III i Guillem IX de Poitiers contra Alfons el Bataller sense poder aixecar el setge, que el Bataller aixecà en juny de 1123.[2]
Conseqüències
Després de la derrota d'Alfons el Bataller contra els almoràvits a la batalla de Corbins va pactar una aliança contra ells amb Ramon Berenguer III i va fracassar en el setge de Fraga en 1133.[4]
Al-Mudhàffar va lliurar Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell el 24 d'octubre de 1149.
Referències
- ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 141.
- 1 2 Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 142.
- ↑ Els castells catalans. Volum 6. Rafael Dalmau, 1979, p. 843.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 143.
Bibliografia
- Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962.