Shattuckita
 Shattuckita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₅(SiO₃)₄(OH)₂ |
| Epònim | lloc de descobriment |
| Localitat tipus | Bisbee |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.04 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic, dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics allargats rars, també fibrós en esferulites aciculars |
| Color | blau fosc a celeste, verd |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blau pàl·lid |
| Densitat | 3,8 - 4,13 |
| Pleocroisme | visible, blau |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Sha |
La shattuckita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup dels piroxens”(derivats del piroxè). Va ser descoberta l'any 1915 en la mina de Shattuck a Bisbee, a l'estat d'Arizona (EUA), sent nomenada així pel nom de la mina.[1]
Característiques químiques
És un silicat hidroxilat de coure. Pot ser confosa amb la plancheita (Cu₈(Si₄O11)₂(OH)₄·H₂O).
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, manganès, magnesi, calci i aigua.
Formació i jaciments
És un rar mineral de formació secundària a la zona d'oxidació dels jaciments de minerals del coure, a partir de l'alteració de la malaquita.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: Crisocol·la, Ajoïta, malaquita, quars o hematita.
Referències
- ↑ Schaller, W.T. (1915), Four new minerals, Journal of the Washington Academy of Sciences: 5: 7.
- Shattuckita, mindat.org.
- Shattuckita, webmineral.com.
- Manual de shattuckita, Mineral Data Publishing.