Sical de clatell gris
Sicalis luteocephala  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Sicalis |
| Espècie | Sicalis luteocephala (d'Orbigny i Lafresnaye, 1837) Sicalis luteocephala |
| Distribució | |
 | |
El sical de clatell gris[1] (Sicalis luteocephala) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae).[2][3] Es distribueix escassament a Amèrica del Sud ocupant els països de l'Argentina i Bolívia, habita en les estepes andins i en zones de les muntanyes.
Descripció
El sical de clatell gris mesura aproximadament 14 cm de longitud.[4] És un ocell impressionant i bonic, semblant a un pinsà. El cap, la part mitjana del pit i el ventre són de color groc, que contrasten fortament amb el plomatge majoritàriament gris, són distintius. Semblant al sical alagrís (S. uropygialis), però es diferencien per les parts inferiors majoritàriament grises en el sical de clatell gris.[5]
Distribució i hàbitat
El sical de clatell gris es distribueix des de l'oest de Bolívia (des de Cochabamba), cap al sud fins a l'extrem nord-oest de l'Argentina (fins a Jujuy).[6][4]
Aquesta espècie és considerada poc comú i local en l'hàbitat natural que li és propi: els vessants arbustius i congosts rocallosos, majoritàriament en altituds entre 2800 i 3500 m.[4]
Ecologia
Alimentació
S'alimenta principalment de llavors i insectes, encara que de vegades incorpora petits fruits.[7]
Reproducció
Nidifica el mes de febrer i ho fa en coves. El niu està folrat de palla. La posta és de quatre ous.[7]
Taxonomia i sistemàtica
El sical de clatell gris va ser descrit per primera vegada pels ornitòlegs francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye el 1837 sota el nom binomial Emberiza luteocephala; i la localitat tipus és "Chuquisaca",[8] error esmenat l'any 1938 per a "Totora, Cochabamba, Bolívia" per Hellmayr.[9]
Les dades obtingudes pels amplis estudis filogenètics van demostrar que aquesta espècie és germana del sical de la Patagònia (S. lebruni).[10]
Etimologia
El nom genèric Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busquereta Sylvia.[11]
L'epítet específic luteocephala es compon de les paraules del llatí «luteus» i significa “groc safrà”, i « -κεφαλος/-kephalos» que significa “cap”.[12]
Subespècies
L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[13]
Referències
- ↑ «Sical de clatell gris». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- ↑ «Sicalis luteocephala (sical de clatell gris)». Avibase. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ «Sicalis luteocephala». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 30 juny 2026].
- 1 2 3 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 658, làmina 114(7). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ «sical de clatell gris». eBird. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ «Sicalis luteocephala: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22723321a263288550.en..
- 1 2 de la Peña, Martín R. «JILGUERO CORONA GRIS Sicalis luteocephala (d´Orbigny y Lafresnaye, 1837)» (PDF) (en castellà). vol.12 p. 17-18. Comunicaciones del Museo Provincial de Ciencias Naturales “Florentino Ameghino", 2025. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ Guérin-Méneville, F.-É. «Emberiza luteocephala» (en anglès). Magasin de zoologie., v.7 (1837), 1837, p. 74. Arxivat de l'original el 2026-05-29.
- ↑ Hellmayr, Carl Eduard. Catalogue of birds of the Americas and the adjacent islands in Field Museum of Natural History and including all species and subspecies known to occur in North America, Mexico, Central America, South America, the West Indies, and islands of the Caribbean Sea, the Galapagos Archipelago, and other islands which may properly be included on account of their faunal affinities (en anglès). v.13:pt.11, 1918, p. 312. DOI 10.5962/bhl.title.5570.
- ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Sicalis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: luteocephala» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 29 juny 2026].