Sicalis

Infotaula d'ésser viuSicalis Modifica el valor a Wikidata

Sit groc Modifica el valor a Wikidata  ♂
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereSicalis Modifica el valor a Wikidata
F. Boie, 1828 Sicalis Modifica el valor a Wikidata

Sicalis és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Inclou espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[3] Són conegudes pel nom comú de sical.[4]

Descripció

Les espècies d'aquest gènere són petits tràupids que mesuren entre 11,5 i 15 cm de longitud, predominantment grocs, són conspicus en camp obert, amb més diversitat als Andes (diverses espècies ocorren a terres baixes). La majoria de les espècies són gregàries quan no estan reproduint; nidifiquen en forats, algunes vegades de forma semicolonial. Les variacions d'edat i desgast poden fer difícil la identificació visual individual de diverses espècies, especialment als Andes; però generalment es distribueixen en grups monoespecífics, on sempre hi ha un adult típic. Els juvenils i les femelles exhibeixen plomatges més apagats.[5]

Distribució

Es distribueixen des del sud de Mèxic a través d'Amèrica Central i del Sud fins al sud de la Patagònia a l'Argentina i Xile.

Taxonomia

Sicalis flaveola, l'espècie tipus del gènere.

El gènere Sicalis va ser introduït el 1828 pel zoòleg alemany Friedrich Boie.[6]

Tradicionalment col·locat en la família Emberizidae, aquest gènere va ser transferit a Thraupidae sobre la base de diversos estudis genètics, citant Burns et al. 2002, 2003;[7][8] Klicka et al. 2007[9] i Campagna et al. 2011.[10][11][12] La Proposta Núm. 512 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) de novembre de 2011, va aprovar la transferència de diversos gèneres (entre els quals Sicalis) d'Emberizidae a Thraupidae.[13]

D’acord amb dades morfològiques i de vocalitzacions,[14] S. mendozae va ser separat de S. olivascens i elevat a espècie plena, la qual cosa va ser aprovat el 2012 a la Proposta Núm. 539 al SACC.[15]

El 2017, es va descriure el taxó Sicalis holmbergi (López-Lanús, 2017) (de Serralada de la Ventania, Argentina), postulat com a nova espècie[16] aïllada de Sicalis auriventris.[17] Tanmateix, a data d'avui no hi ha cap autoritat que l'hagi reconegut com a tal.

Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents van demostrar que aquest gènere és parent proper d'un clade integrat per Phrygilus, Nesospiza, Rowettia i Melanodera, en una gran subfamília Diglossinae.[18][19][20]

El nom genèric Sicalis prové del grec antic «sikalis, sukalis o sukallis» que es refereix a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busqueta Sylvia.[21]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per 13 espècies:[22]

Referències

  1. ↑ «Sicalis (Sicalis sp.) - Avibase». [Consulta: 19 febrer 2025].
  2. ↑ «Sicalis F.Boie, 1828» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 19 febrer 2025].
  3. ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 11 febrer 2026].
  4. ↑ «Sicalis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 11 febrer 2026].(català)
  5. ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 656–659, làmines 114(1–11). ISBN 978-0-292-71748-0.
  6. ↑ Boie, Friedrich. «Bemerkungen über mehrere neue Vogelgattungen» (en alemany). vol.21 p. 312–328 [324]. Isis von Oken, 1828. [Consulta: 11 febrer 2026].
  7. ↑ Burns, Kevin J.; Hackett, Shannon J.; Klein, Nedra K. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS AND MORPHOLOGICAL DIVERSITY IN DARWIN'S FINCHES AND THEIR RELATIVES» (en anglès). Evolution, 56, 6, 6-2002, p. 1240–1252. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb01435.x. ISSN: 0014-3820.
  8. ↑ J. Burns, Kevin; J. Hackett, Shannon; K. Klein, Nedra «Phylogenetic relationships of Neotropical honeycreepers and the evolution of feeding morphology» (en anglès). Journal of Avian Biology, 34, 4, 12-2003, p. 360–370. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2003.03171.x. ISSN: 0908-8857.
  9. ↑ Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. «Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 3, 12-2007, p. 1014–1032. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.006.
  10. ↑ Campagna, Leonardo; Geale, Kathryn; Handford, Paul; Lijtmaer, Darío A.; Tubaro, Pablo L. «A molecular phylogeny of the Sierra-Finches (Phrygilus, Passeriformes): Extreme polyphyly in a group of Andean specialists» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 61, 2, 11-2011, p. 521–533. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.07.011.
  11. ↑ Klicka, John; Keith Barker, F.; Burns, Kevin J.; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «A comprehensive multilocus assessment of sparrow (Aves: Passerellidae) relationships» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 77, 8-2014, p. 177–182. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.04.025.
  12. ↑ «Part 11. Oscine Passeriformes, C (Icteridae to end)». A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. [Consulta: 9 febrer 2026].
  13. ↑ «Proposal #512: Transfer genera from Emberizidae to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 9 febrer 2026].
  14. ↑ Areta, J.I.; Pearman, M. & Ábalos, R. «Taxonomy and biogeography of the Monte Yellow-Finch (Sicalis mendozae): understanding the endemic avifauna of Argentina's Monte Desert», 2012. Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 11 febrer 2026].
  15. ↑ «Proposal #539: Elevate Sicalis olivascens mendozae to species status». South American Classification Committee. [Consulta: 11 febrer 2026].
  16. ↑ López-Lanús, B. «Una nueva especie de jilguero (Thraupidae: Sicalis) endémica de las Sierras de Ventania, pampa bonaerense, Argentina» (PDF). Guía Audiornis de las aves de Argentina, fotos y sonidos; identificación por características contrapuestas y marcas sobre imágenes. 2a ed. p. 475-497. Audiornis Producciones. Buenos Aires, Argentina, 2017. [Consulta: 11 febrer 2026].
  17. ↑ «Proposal #748: Recognize Sicalis holmbergi as a new species». South American Classification Committee. [Consulta: 11 febrer 2026].
  18. ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  19. ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, p. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
  20. ↑ Burns, Kevin J.; Unitt, Philip; Mason, Nicholas A. «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)». Zootaxa, 4088, 3, 09-03-2016. DOI: 10.11646/zootaxa.4088.3.2.
  21. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 356. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 11 febrer 2026].
  22. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 11 febrer 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.