Sical de la puna
Sicalis lutea  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 16 g (pes adult) |
| Cries | 3 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Sicalis |
| Espècie | Sicalis lutea (d'Orbigny i Lafresnaye, 1837) Sicalis lutea |
| Distribució | |
 | |
El sical de la puna[1] (Sicalis lutea) és una espècie d'ocell passeriforme pertanyent a la família dels tràupids (Thraupidae).[2][3]
Descripció
El sical de la puna mesura aproximadament 13 cm de longitud. Ambdós sexes són de color groc verdós brillant força uniforme en general (la femella és de mitjana més apagada) amb un bec relativament robust i grisenc. El mascle és groc daurat-verdós per tot el cos excepte a les ales que són de color marró fosc, la femella i els exemplars joves són d'un color groc amb el dors olivaci.[4]
Els exemplars d'elevacions generalment més baixes són més apagats (especialment les femelles), amb un bec més petit i punxegut. El sical alagrís (S. uropygialis) coincideix en algunes distribucions amb el de la puna, però té les galtes, l'esquena i els flancs grisencs.[4]
Distribució i hàbitat
El sical de la puna es distribueix des del sud del Perú (Cusco i Arequipa), per Bolívia fins al nord-oest de l'Argentina (Salta i Tucumán) i a l'extrem nord de Xile (Arica i Parinacota).[5]
Aquesta espècie és considerada bastant comú en l'hàbitat natural que li és propi: els pasturatges àrids de la puna, les planes pedregoses amb arbustos, els pobles, les torberes i vessants arbustius adjacents, majoritàriament en altituds entre 3500 i 4500 m.[6] Sovint en estols, de vegades barrejat amb altres espècies, i s'alimenta principalment a terra.[4]
Ecologia
Es troba en parelles o estols, i com altres sicals s'alimenta principalment a terra.[7]
Alimentació
El sical de la Patagònia s'alimenta de llavors, herbes i fins i tot d'insectes.[8]
Reproducció
Nidifica entre els mesos de febrer i març i ho fa en forats de a barrancs i penya-segats. El niu té forma de tassa, fa servir palla. És molt elaborat i amagat i pot arribar a nidificar en colònies.[8]
Taxonomia i sistemàtica
El sical de la puna va ser descrit per primera vegada pels ornitòlegs francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye el 1837 sota el nom binomial Emberiza lutea; i la localitat tipus "Pampas d'Oruro (Oruro), Bolívia".[9]
Les dades obtingudes per amplis estudis filogenètics van demostrar que aquesta espècie és germana del sical de Raimondi (S. raimondii), i el parell format per ambdues és parent proper del sical gros (S. auriventris).[10]
Etimologia
El nom genèric Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busquereta Sylvia.[11]
L'epítet específic lutea prové del llatí «luteus» i sigmifca “groc safrà”.[12]
Subespècies
L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[13]
Referències
- ↑ «Sical de la puna». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- ↑ «Sicalis lutea (sical de la puna)». Avibase. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ «Sicalis lutea». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 29 juny 2026].
- 1 2 3 «sical de la puna». eBird. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ «Sicalis lutea: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22723311a263288718.en.
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 658, làmina 114(8). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ «sical de la Patagònia». eBird. [Consulta: 29 juny 2026].
- 1 2 de la Peña, Martín R. «JILGUERO PUNEÑO Sicalis lutea (d´Orbigny y Lafresnaye, 1837)» (PDF) (en castellà). vol.12 p. 11-14. Comunicaciones del Museo Provincial de Ciencias Naturales “Florentino Ameghino", 2025. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ Guérin-Méneville, F.-É. «Emberiza lutea» (en anglès). Magasin de zoologie., v.7, 1837, p. 74. Arxivat de l'original el 2026-05-29.
- ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Sicalis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: lutea» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 29 juny 2026].