Silk Stockings

Infotaula de pel·lículaSilk Stockings
Fitxa
DireccióRouben Mamoulian Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióArthur Freed Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióAbe Burrows i Leonard Spigelgass Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCole Porter Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRobert J. Bronner Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHarold F. Kress Modifica el valor a Wikidata
VestuariHelen Rose Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1957 Modifica el valor a Wikidata
Durada117 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enSilk Stockings Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0050972 TMDB: 43239 FilmAffinity: 994760 Rottentomatoes: m/silk_stockings Allmovie: v44733 AFI: 52366 Modifica el valor a Wikidata

Silk Stockings és una pel·lícula musical americana de Rouben Mamoulian, estrenada el 1957.

Argument

Després del fracàs de tres agents soviètics maldestres en una operació de repatriació d'un compositor, Ninotchka, una agent molt eficaç, és enviada a París per tal d'aconseguir-ho allà on els seus companys han fracassat. Comença per fer el procés d'un Occident decadent abans de caure sota l'encant d'un productor de cinema que, tant sí com no, l'entestarà a revisar el seu judici...[1]

Repartiment

  • Fred Astaire: Steve Canfield
  • Cyd Charisse: Ninotchka Yoschenko
  • Janis Paige: Peggy Dayton
  • Peter Lorre: Brankov
  • George Tobias: Marcovitch
  • Jules Munshin: Bibinski
  • Joseph Buloff: Ivanov
  • Wim Sonneveld: Boroff

Al voltant de la pel·lícula

  • Silk Stockings és un remake de la penúltima pel·lícula de Greta Garbo, Ninotchka. És també una de les últimes pel·lícules de Fred Astaire i una de les últimes pel·lícules musicals produïdes a Hollywood en els anys 1950.
  • Aquesta pel·lícula presenta de manera molt estereotipada els soviètics i el seu estil de vida. Una escena ensenya una carta que Ninotchka rep: tota la carta és censurada excepte l'encapçalament i la signatura. Una altra escena és un diàleg entre Ninotchka i Steve Canfield: «Però Mr. Canfield, no el posa trist ser en una societat en què la gent és explotada?» -«No, formo part dels que exploten», seguida de somriures intercanviats.

Referències

  1. ↑ «Silk Stockings» (en anglès). The New York Times.