Simon Vratsian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (hy) Սիմոն Գռուզեան  24 març 1882 Bolshiye Saly (Rússia) (en)  | ||
| Mort | 21 maig 1969 (87 anys) Beirut (Líban) | ||
| Sepultura | Beirut | ||
| Redactor en cap Vem (en) | |||
| setembre 1933 – octubre 1939 | |||
| Ministre de l'interior | |||
| 24 novembre 1920 – 2 desembre 1920 | |||
 Primer ministre d'Armènia | |||
| 23 novembre 1920 – 2 desembre 1920 ← Hamo Ohanjanyan (en) | |||
| Ministre d'Afers Exteriors | |||
| 23 novembre 1920 – 2 desembre 1920 ← Hamo Ohanjanyan (en) | |||
| Ministre d'Agricultura | |||
| 3 abril 1920 – 23 novembre 1920 | |||
| Ministre de Treball | |||
| 3 abril 1920 – 23 novembre 1920 | |||
| Diputat de l'Assamblea Nacional d'Armènia | |||
| 1918 – 1920 | |||
| Redactor en cap Hairenik (en) | |||
| 1911 – 1914 ← Siamanto – Manoug Hampartsoumian (en) → | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Armenis | ||
| Formació | Universitat Imperial de Sant Petersburg (1908–1910) Gevorkian Theological Seminary (en) (1900–1906) | ||
| Es coneix per | primer ministre de la República Democràtica d'Armènia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, jurista, periodista, escriptor, politòleg, cap de govern | ||
| Ocupador | Vem (en) , redactor en cap (1933–1939) Droshak (en) (1925–1933) Hairenik (en) , redactor en cap (1911–1913) | ||
| Partit | Daixnak (1898–) | ||
| Membre de | |||
Simon Vratsian nasqué el 1882 a la vila de Novo Nakhitxevan, Rússia i va morir el 1969 a Beirut, Líban. Fou un polític armeni, darrer primer ministre de la República Democràtica d'Armènia.
Fou educat en escoles armènies i russes, i de ben jove es va unir a la Federació Revolucionària Armènia. Posteriorment va estudiar al seminari Gevorgian de 1900 a 1906. Vratsian retornà a Nor Nakhichevan com a activista del partit i va participar en el IV Congrés de Dashnaktsutiun a Viena el 1907, on va donar suport a l'adopció del socialisme.[1]
El 1908 viatjà a Sant Petersburg per estudiar dret. Va viatjar als EUA el 1911 on va editar el diari Hairenik. El 1914 participà en el VIII Congrés General de Dashnaktsutiun a Turquia. Hi fou elegit membre de la direcció i col·laborà amb els dirigents dels Joves Turcs. L'agost de 1914 fou empresonat com a espia rus, però escapà a Transcaucàsia, on es va allistar a les unitats de voluntaris armenis que lluitaven en l'exèrcit rus. Després de la desfeta de les unitats, participà en la Conferència Estatal de Moscou, el Congrés Nacional Armeni, i en fou escollit membre del Consell Nacional.[2] Hovhannes Qajaznuni s'oferí a acompanyar-lo en un viatge per Europa i Amèrica el 1919, però li fou rebutjada l'entrada al Regne Unit perquè era considerat un socialista radical. El mateix any fou nomenat ministre de treball, agricultura i possessions estatals en el govern d'Aleksandr Khatisyan. Les seves posicions el van fer mantenir-se en el govern de Hamo Ohanjanyan; també va assumir responsabilitats d'informació i propaganda. Després del cessament del govern i la negativa de Hovhannes Qajaznuni a formar una coalició, Vratsian acceptà el càrrec de primer ministre de la República Democràtica d'Armènia el 24 de novembre de 1920. El 2 de desembre va oferir Armènia als bolxevics.[3] Tanmateix, hagué de fugir, i més tard aparegué com a President del Comitè per la Salvació de la Pàtria. També apel·là a Europa i Turquia ajuda contra els bolxevics. Vratsian aleshores viatjà a Europa, i s'establí a París on edità el diari Droshak de 1923 a 1925. El 1945 presentà una petició a l'Assemblea General de l'ONU a San Francisco demanant la restauració de l'Armènia de Wilson arrabassada per Turquia a Armènia.
Durant la seva vida va editar molts diaris armenis ara desapareguts, inclosos Harach[4] i Horizon.[5]
Referències
- ↑ Smele, Jonathan D. Historical Dictionary of the Russian Civil Wars, 1916-1926 (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015-11-19. ISBN 978-1-4422-5281-3.
- ↑ Minassian, Gaïdz. The Armenian Experience: From Ancient Times to Independence (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2020-05-14. ISBN 978-1-78672-561-5.
- ↑ Giner, Alfons Cucó. El despertar de las naciones: La ruptura de la Unión Soviética y la cuestión nacional (en castellà). Universitat de València, 1998. ISBN 978-84-370-3938-1.
- ↑ Chahinian, Talar. Stateless: The Politics of the Armenian Language in Exile (en anglès). Syracuse University Press, 2023-02-20. ISBN 978-0-8156-5580-0.
- ↑ Lang, David Marshall. The Armenians: A People in Exile (en anglès). Routledge, 2021-12-19. ISBN 978-1-000-51469-8.
| Precedit per: Hamo Ohanjanyan |
Primer Ministre d'Armènia 1920 |
Succeït per: Control soviètic sobre Armènia |