Sistrells

Per a altres significats, vegeu «Serra de Sistrells».
Plantilla:Infotaula geografia políticaSistrells
Imatge
Parc del Turó del Caritg
Tipusbarri Modifica el valor a Wikidata
Lloc
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBadalona Modifica el valor a Wikidata

Sistrells és un barri de Badalona (Barcelonès). Forma part del districte 2, juntament amb Sant Crist, Nova Lloreda, Lloreda, Montigalà Occidental, La Pau i Puigfred. Limita amb els barris de La Salut, Nova Lloreda, Lloreda, El Raval i Can Claris.

Etimologia

L'origen és incert, atesa la manca de testimonis de l'antiguitat.[1] El nom està documentat per primera vegada al segle xii en un document de la catedral de Barcelona.[2][3] Corominas descarta l'origen d'un nom de persona i dubta d'una derivació de sistra, una herba muntanyenca pirinenca i occitana, o de cistella mitjançant percussió.[1] El nom està documentat al llarg dels segles diverses maneres com Sistrels, Sistril, Cistrells fins a arribar al topònim actual.[2]

Geografia

El barri és a l'anomenat sector del Caritg, separat del centre urbà per l'autopista C-31,[4] sobre els vessants del turó d'en Caritg, el segon punt més alt de la serra d'en Mena, també anomenada de Sistrells.[5] El sòl és format per conglomerats terciaris vermells del Miocè continental i gresos i lutites.[6] Una part està urbanitzada, però una altra va restar-ne lliure entre 1898 i 1986 perquè va ser zona militar, i després se'n va fer un parc urbà.[7][8]

Quant a la hidrografia, tots els cursos d'aigua van ser canalitzats i soterrats. Davallant el turó hi transcorre el rierot d'en Roc, canalitzat sota el carrer de Marià Benlliure, que en confluència amb el rierot d'en Cabanyes, s'uneixen en el torrent d'en Valls.[9]

Història

La primera referència a Sistrells com a nucli poblat és del segle xviii,[10] si bé se'n troba alguna abans, de 1657.[11] Tanmateix, el veïnat abastava un territori molt més extens, que anava des de Sant Jeroni de la Murtra i la Pallaresa fins al veïnat de Llefià.[2] Es tractava d'un dels quatre veïnats tradicionals de Badalona, juntament amb Llefià, Pomar, Canyet i la Sagrera.[11] Segons Abras, Carreras i Nieto, abastaria aproximadament els actuals barris de Lloreda, Montigalà, Nova Lloreda, Puigfred, Sant Crist i el mateix Sistrells.[3]

Es tractava d'un nucli agrícola format per masies disperses. El 1746 tenia 12 cases,[12] i, segons Antoní Montserrat, rector de Santa Maria de Badalona, a finals de segle havia crescut i estava format per 28 cases i 76 persones, i en destaca la Torre Pallaresa –edifici que avui forma part del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet– com a casa destacada.[13] Aquesta és la situació que es va mantenir fins a inicis de segle xx, moment en què només hi havia masies i algunes cases d'estiueig de famílies barcelonines.[4]

La configuració actual del barri va iniciar-se la dècada del 1920 amb la promoció de diverses urbanitzacions particulars per part de propietaris rústics com els germans Domingo i Latrilla, Maria Roca, Jaume Bachs i Lleontina Casals. Les cases que es van construir eren generalment modestes, sovint d'autoconstrucció, que amb el temps alguns es van transformar en blocs de pisos. A més, la construcció va estar condicionada al terreny, al turó d'en Caritg i al torrent d'en Valls, i el barri es va edificar sense estar els carrers condicionats i sense tenir una bona xarxa de comunicació amb la resta de la ciutat.[10] Posterior a la Guerra Civil, amb les grans onades migratòries procedents de la resta d'Espanya va créixer demogràficament el barri. Moltes persones tenien una economia precària,[14] que va provocar l'aparició de nuclis de barraques a la falda del turó i s'hi van excavar coves.[10]

Les greus mancances urbanístiques que patia el barri, incloses infraestructures bàsiques com clavegueram, subministrament d'aigua o enllumenat, van fer aparèixer aviat un incipient moviment veïnal durant el franquisme, i posteriorment l'associació veïnal va centrar-se en la consecució d'equipament davant la greu especulació urbanística durant la dècada de 1970. Durant la següent dècada van aconseguir-se moltes de la reivindicacions veïnals.[14][15] El barri va veure desaparèixer aquest nucli de barraques amb la reordenació del sector, amb el revulsiu dels Jocs Olímpics de 1992,[16] amb l'obertura de l'avinguda de Salvador Espriu.[10]

Equipaments

Dintre dels límits del barri hi ha els següents equipaments:

  • Escola Joan Miró[17]
  • Institut Pau Casals[18]
  • Comissaria de la Guàrdia Urbana[19]
  • Camp Municipal Pere Gol[20]
  • Complex Esportiu Municipal Sistrells[21]
  • Parc del turó d'en Caritg[22]
  • Pistes de bàsquet Pere Martell[23]
  • Zona Esportiva Can Cabanyes[24]

Entitats

  • Associació de Veïns de Sistrells (1960)[14]
  • Club de Futbol Sistrells (1943)[25]

Referències

  1. 1 2 Corominas, Joan. Onomasticon Cataloniae. vol. 8. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1996, p. 140.
  2. 1 2 3 Col·lectiu de Català «Mots Toponímia III». Carrer dels Arbres, núm. 7, 1980, p. 2.
  3. 1 2 Abras, Carreras i Nieto, 2003, p. 232.
  4. 1 2 «Sistrells». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat.
  5. ↑ «Les muntanyes de Badalona tenen nom propi». Revista de Badalona, 16-04-2021 [Consulta: 27 abril 2021].
  6. ↑ Alfambra, Francesc «La singularitat del territori badaloní». Revista de Badalona, 25 maig 2021.
  7. ↑ Albadalejo Blanco, Jordi «El passat dels canons del Turó d'en Caritg». Platí XXI, març-abril 2001, p. 18.
  8. ↑ Martí, Jordi «L'Ajuntament compra el Turó d'En Caritg per fer-hi un gran parc». Revista de Badalona, 04-03-1986, p. 6 [Consulta: 25 octubre 2022].
  9. ↑ «Un recorregut per les rieres i els torrents de Badalona». Tot Badalona, 27-07-2018 [Consulta: 29 abril 2021].
  10. 1 2 3 4 Abras, Carreras i Nieto, 2000, p. 87.
  11. 1 2 Villarroya i Font, Joan. Història de Badalona. Museu de Badalona, 1999, p. 89.
  12. ↑ Villarroya i Font, 1999, p. 89.
  13. ↑ Cuyàs Tolosa, Josep M. La Badalona del segle divuitè. Badalona: Gràfiques Harlem, 1936, p. 198.
  14. 1 2 3 Baeza, Josep. Associacionisme veïnal a Badalona. Federació d'Associacions de Veïns de Badalona, 1998, p. 75-76.
  15. ↑ «Els barris de Badalona un per un / Sistrells: 'Los vecinos lo hemos hecho todo'». Grama, 06-11-1982, p. 6.
  16. ↑ Villarroya i Font, 1999, p. 185.
  17. ↑ «Història». Escola Joan Miró. [Consulta: 20 agost 2023].
  18. ↑ «Institut Pau Casals». Badaweb. [Consulta: 20 agost 2023].
  19. ↑ «Guàrdia Urbana. On som?». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 20 agost 2023].
  20. ↑ «Camp de futbol Pere Gol». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 20 agost 2023].
  21. ↑ «Complex Esportiu Sistrells». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 20 agost 2023].
  22. ↑ «Turó Caritg». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 20 agost 2023].
  23. ↑ «Pistes bàsquet Pere Martell». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 21 agost 2023].
  24. ↑ «Zona esportiva Can Cabanyes». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 20 agost 2023].
  25. ↑ «El club». C.F. Sistrells. [Consulta: 21 agost 2023].

Bibliografia

  • Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors «Badalona, segle XX: els barris». Carrer dels Arbres, núm. 11, 2000, p. 65-88.
  • Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors. Tots els carrers de Badalona. Museu de Badalona, 2003. 
  • Villarroya i Font, Joan (Dir.). Història de Badalona. Museu de Badalona, 1999. 

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.