Sofia Corradi

Plantilla:Infotaula personaSofia Corradi
Biografia
Naixement5 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 2025 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPedagogia, educació terciària, formació permanent, educació de persones adultes i programa educacional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióreformador educatiu, professora d'universitat, pedagoga Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websofiacorradi.eu Modifica el valor a Wikidata

Sofia Corradi (Roma, 5 de setembre de 1934 - íd., 17 d'octubre de 2025) va ser una pedagoga italiana. Va concebre i construir el Programa Erasmus per a l'intercanvi d'estudiants entre universitats europees.[1][2][3][4]

Vida i carrera professional

Nascuda a Roma el 1934, va estudiar dret a la Universitat Sapienza de Roma. El 1957 va anar a estudiar als Estats Units gràcies a una beca Fulbright. Li quedaven uns quants exàmens i una tesi per completar, i va obtenir un màster en legislació universitària comparada a la Universitat de Colúmbia. En tornar a Roma, la universitat no li va reconèixer el màster que havia obtingut a l'estranger i li va demanar que completés el curs regular d'estudis. Arran d'això, va concebre la idea del projecte Erasmus, perquè li va semblar que igualar els títols universitaris arreu del món, o si més no a Europa, era indispensable.[5][3][6][7][8]

Després de doctorar-se, en paral·lel amb la seva carrera universitària, va esdevenir directora científica de l'Oficina de Recerca de la Conferència de Rectors (CRUI), on treballà durant més de vint anys, i aquest paper li va permetre donar a conèixer la seva idea en l'àmbit acadèmic i internacional.[9] El 1969 va preparar el següent memoràndum, que contenia la primera idea del projecte Erasmus: «L'estudiant, fins i tot si no pertany a una família resident a l'estranger, pot sol·licitar dur a terme part del seu pla d'estudis en universitats estrangeres, presentant-lo prèviament al Consell de Facultat per a la seva aprovació.[4] El Consell de Facultat pot declarar l'equivalència, que es farà efectiva després que l'estudiant hagi presentat la documentació dels estudis realitzats a l'estranger». Aquest memoràndum va ser promogut al ministre d'Educació italià per Alessandro Faedo, president de la Conferència Permanent de Rectors de les Universitats Italianes. A això va seguir, de nou el 1969, una reunió italo-francesa a Pisa, sobre la qual Corradi va preparar un ampli comunicat de premsa publicat el 9 de desembre de 1969 per nombrosos diaris italians amb el títol «La conferència italo-francesa de rectors: acords per al reconeixement d'estudis realitzats a l'estranger».

El 1969, el ministre d'educació pública, Mario Ferrari Aggradi, va adoptar el memoràndum de Corradi com a base per al projecte de llei 612/1969 per a la reforma de la universitat italiana, definit a l'informe al Senat de la següent manera: «Amb aquestes disposicions, Itàlia se situa en una posició de gran obertura europea i internacional, proporcionant així un exemple per a la futura legislació universitària en altres països». Tanmateix, aquest projecte de llei, després de ser aprovat pel Senat, després d'un procés de tres anys i mig, no va ser aprovat per la Cambra a causa del final anticipat de la Vª legislatura. El 1976 aquest principi es va establir a nivell europeu amb l'aprovació de la Resolució de 9 de febrer de 1976 de la Comunitat Econòmica Europea, que fomentava els intercanvis d'estudiants entre universitats de diferents països. Aquesta resolució va permetre l'experimentació (que va durar del 1976 al 1986, la dècada dels «Programes d'Estudi Conjunts») d'aquell model de «mobilitat amb reconeixement de crèdits» que, després de diversos retards i obstacles, es convertiria en el Programa Erasmus el 1987. Tot el procés està narrat i documentat al llibre de Corradi de 2015.[10]

Recerca

Corradi va dur a terme una investigació a la Comissió de Drets Humans de l'ONU, on va estudiar la qüestió del dret a l'educació com a dret humà fonamental. També ha treballat per a l'Acadèmia de Dret Internacional de La Haia, la London School of Economics de Londres i per a la UNESCO de París.[11][9]

Als anys setanta Sofia Corradi esdevingué professora de Ciències de l'Educació, i entre els anys 1980 i 2004 va impartir classes d'aprenentatge permanent a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Roma Tre.[3][12]

Va escriure en diversos diaris, com ara La Repubblica, Corriere della Sera, Il Sole 24 Ore, La Stampa i revistes especialitzades italianes i internacionals.

Premis i reconeixements

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la Representació de la Comissió Europea i el CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) organitzen cada mes de juliol el Curs d’Estiu Sofia Corradi sobre la Unió Europea.[13][14]

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis, entre els qualsː

  • El Premi Europeu Carles V, Fundació Yuste. El 9 de maig de 2016, Dia d'Europa, va rebre el Premi Europeu Carles V de mans del rei Felip VI d'Espanya i del president del Parlament Europeu, Martin Schulz. En aquella ocasió, Stefania Giannini, ministra d'Educació, li va agrair «la seva extraordinària tasca. Li devem la tenacitat per un programa que ha revolucionat completament la vida dels nostres fills, contribuint a la construcció d'Europa». La cerimònia va tenir una àmplia cobertura a la premsa italiana i europea.[15][16]
  • Al 2016 va ser nomenada Comandant al Mèrit de la República pel President de la República Italiana Sergio Mattarella. El mateix any rebia la Gran Creu del Rei Alfons X el Savi, del Govern espanyol, el Premi Humboldt-Newman de l'AIDU (Associació Italiana de Professors Universitaris) i el Premi Europeu Capo Circeo.[17]
  • Al 2017 va rebre el Premi Internacional Anna Lorenzetto, UNLA.
  • Al 2018 el premi «Alcide De Gasperi, Constructors d'Europa», de la Presidència de la Província de Trento i Bolzano.[18]
  • Al 2019, el Premi Bellisario.

Referències

  1. ↑ M, A. «Mor Sofia Corradi, creadora del programa d'intercanvi Erasmus». El Punt-Avui, 20 octubre 2025. [Consulta: 20 octubre 2025].
  2. ↑ «Sofia Corradi» (en castellà). Fundación Yuste. [Consulta: 20 octubre 2025].
  3. 1 2 3 Triunfo, Maria Pina. «Erasmus was born out of a disappointment: Sofia Corradi, from student to Mother Erasmus» (en anglès). ETN Magazine, 20-01-2020. [Consulta: 16 desembre 2024].
  4. 1 2 «Sofia Corradi: "Ho inventato Erasmus perché mi avevano fatto arrabbiare"» (en italià). La Stampa, 03-05-2016. [Consulta: 16 desembre 2024].
  5. ↑ «È morta Sofia Corradi, la professoressa che inventò l’Erasmus» (en italià). La Reppublica, 18-10-2025. [Consulta: 20 octubre 2025].
  6. ↑ «Sofia Corradi: "En Europa hay un millón de hijos nacidos en matrimonios entre Erasmus"» (en castellà). ELMUNDO, 21-02-2018. [Consulta: 16 desembre 2024].
  7. ↑ Álvarez, Pilar «"Solo me falta ser madrina en una boda Erasmus"» (en castellà). El País, 09-05-2016.
  8. ↑ Redazione. «Parola a Sofia Corradi, ideatrice dell'Erasmus» (en italià). Stato Quotidiano, 09-05-2016. [Consulta: 16 desembre 2024].
  9. 1 2 dunp.it. «Sofia Corradi al Festival delle Generazioni» (en italià). Arxivat de l'original el 2022-12-07. [Consulta: 20 octubre 2025].
  10. ↑ «Mattarella: una medaglia a 40 eroi (comuni) del nostro tempo» (en italian). rainews, 12-11-2016. [Consulta: 16 desembre 2024].
  11. ↑ Salini, Antonella. «Dall'umiliazione al trionfo, l'Erasmus visto dalla sua 'mamma'» (en italià). Agenzia Dire, 20-10-2015. [Consulta: 16 desembre 2024].
  12. ↑ «Trent'anni di Erasmus. "Mi negarono il master negli Usa, mi arrabbiai e nacque il progetto"» (en italià). la Repubblica, 09-01-2017. [Consulta: 16 desembre 2024].
  13. ↑ «Curs d'Estiu Sofia Corradi sobre la UE». [Consulta: 20 octubre 2025].
  14. ↑ «V Curs d’estiu Sofia Corradi sobre la Unió Europea. Nou cicle institucional, agenda tecnològica i veïnatge sud | CIDOB,». [Consulta: 20 octubre 2025].
  15. ↑ «Premio 'Carlo V' a professoressa italiana che inventò Erasmus - Opportunità giovani». ansa.it. [Consulta: 16 desembre 2024].
  16. ↑ «Award to Sofia Corradi» (en anglès americà). FUNDACIÓN YUSTE. [Consulta: 16 desembre 2024].
  17. ↑ «Premi: Caracciolo, Spagnoli, Wenders tra vincitori del 'Capo Circeo'». Adnkronos, 17-12-2020. [Consulta: 16 desembre 2024].
  18. ↑ «Premio De Gasperi a Sofia Corradi Ideatrice del progetto Erasmus - Cronaca» (en italian). l'Adige, 20-07-2018. [Consulta: 16 desembre 2024].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.