Spa

Per a altres significats, vegeu «Spa (salut)».

Spa

Spa (fr) Spå (wa)
Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Bèlgica, municipi belga amb títol de ciutat i balneari
Lloc
50° 29′ 32″ N, 5° 51′ 44″ E / 50.49228°N,5.86221°E / 50.49228; 5.86221
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte de Verviers
Capital	Spa
Població humana
Població	10.378 (2018) (260,43 hab./km²)
Idioma oficial	francès (oficial)
Geografia
Part de	Grans Ciutats Termals d'Europa Police Zone Des Fagnes (en) Emergency zone Vesdre - Hoëgne & Plateau (en)
Superfície	39,85 km²
Banyat per	Wayai (en)
Limita amb	Theux
Organització política
• Alcaldessa	Sophie Delettre (2018–)
Identificadors descriptius
Codi postal	4900
Prefix telefònic	087
Altres
Agermanament amb	Cabourg
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2021 (44a Sessió)
Lloc web	villedespa.be

Spa (en (llatí) Aquae Spadaniae) és una ciutat belga situada a la província de Lieja. L'1 de desembre de 2011 tenia 10.590 habitants.^[1] És coneguda mundialment pel termalisme i la seva proximitat amb el circuit de Spa-Francorchamps, seu de curses de Fórmula 1. En anglès el nom de la ciutat va esdevenir el substantiu genèric per dir balneari.^[2] En neerlandès, el mot spa és sinònim d'aigua mineral.

Al segle xviii la petita vila de pagès va desenvolupar-se com un dels primers balnearis del temps moderns. Ja al segle XVI va començar a agafar fama arran de l'estada del metge d'Enric VIII d'Anglaterra i posteriorment amb la de Carles II d'Anglaterra durant el seu exili. Va esdevenir el lloc de trobada de tota la noblesa europea i la visita del tsar Pere I de Rússia encara li va donar més anomenada.

Spa tenia una intensa vida social i mundana, com va reflectir l'emperador Josep II d'Àustria definint-la com "el cafè d'Europa". A més va ser la primera estació termal que va embotellar les seves aigües per e portar-les arreu. També va tenir elorumer casino modern d'Europa, La Redoute, fundat el 1761. Tot plegat va portar al desenvolupament del conerç d'articles de luxe, des de porcellanes a rellotges, etc.

Durant la Primera Guerra Mundial, el comandament alemany va establir a Spa la seu de la seva base d'operacions i hi va residir l'Emperador Guillem II, i és a Spa on va abdicar per posar fi a la guerra.

A banda de nombrosos membres de la reialesa i noblesa europees també hi han passat personalitats com Giacomo Casanova, Victor Hugo, Alexandre Dumas (pare), Giacomo Meyerbeer, Giuseppe Verdi, Salvador Dalí, John Lennon o David Bowie

La ciutat es troba a una zona boscosa i de camps de la regió de les Ardenes, de la qual una gran part està protegida per evitar tota contaminació de l'aigua de pluja per la indústria o l'agricultura. De fet, l'aigua mineral, la primera riquesa de la ciutat, és la pluja d'antany filtrada durant decades per les capes de roques poroses i ferruginoses. Tret del turisme, la companyia Spa Monopole (aigua mineral i llimonades) que explota les nombroses fonts, és l'empleador més gran de la zona.

• Johann Gerardy (1877-1929), violoncel·lista.
• Remacle Le Loup (1694-1746), dibuixant

• El Pouhon Pere de Rússia: monument a la font
• El festival anual de la canço francesa Francofolies, creat pel cantautor Pierre Rapsat
• El balneari termal
• El Casino
• El Circuit de Spa-Francorchamps
• El turisme verd

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spa

Viccionari