Stephen Albert

Plantilla:Infotaula personaStephen Albert
Biografia
Naixement6 febrer 1941 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 1992 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Cap Cod (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNew South Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pennsilvània
Escola de Música Eastman
University of the Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor de música Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorge Rochberg, Darius Milhaud i Elie Siegmeister Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDaniel Asia i Dan Coleman Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
Musicbrainz: c9f6deb4-e124-46f7-a5ea-15f9a3d3eb59 Lieder.net (compositor): 23858 Discogs: 1189450
Find a Grave: 49828189Modifica el valor a Wikidata

Stephen Albert (Nova York, 6 de febrer de 1941 - Cap Cod, 27 de desembre de 1992)[1] va ser un compositor estatunidenc.

Biografia

Nascut a Nova York, Albert va començar la seva formació musical al piano, la trompa i la trompeta de jove. Va estudiar composició a l'edat de 15 anys amb Elie Siegmeister,[2] i es va matricular dos anys més tard a l'"Eastman School of Music", on va estudiar amb Darius Milhaud i Bernard Rogers (1958-1960). Després de classes de composició a Estocolm amb Karl-Birger Blomdahl, Albert va estudiar amb Joseph Castaldo a la "Philadelphia Musical Academy" (BM 1962); el 1963 va treballar amb George Rochberg a la Universitat de Pennsilvània. El 1965 va guanyar una beca per estudiar a Roma a l'Acadèmia Americana.[3]

De 1985 a 1988 va treballar com compositor en residència amb la Simfònica de Seattle.[1][4] Entre els seus estudiants destacats hi havia Daniel Asia i Dan Coleman. Albert va morir en un accident automobilístic a Truro, Massachusetts, a Cape Cod el 27 de desembre de 1992.[5][6][7]

Premis i distincions

Stephen Albert va guanyar el Premi Pulitzer de Música de 1985 per la seva Simfonia núm. 1, RiverRun.[5][6] Va guanyar pòstumament un premi Grammy el 1995 en la categoria de millor composició clàssica contemporània pel seu concert per a violoncel interpretat per Yo-Yo Ma[8] en una gravació del 1990 amb la Baltimore Symphony Orchestra, dirigida per David Zinman.[9] Aaron Jay Kernis va dedicar la seva composició de 1993 per al quartet de piano "Still Movement" amb Himne en memòria d'Albert.[10] El moviment lento de la Simfonia núm. 2 de Christopher Rouse del 1994 també està dedicat a la memòria d'Albert, que era company i amic íntim de Rouse.[11]

Obres

Alguns dels seus treballs es basaven en textos de James Joyce, inclosos "Tapioca Pudding", "Winter Canticle" i "Ecce puer" del poema del mateix nom de Joyce.[12] El seu famós concert per a violoncel i orquestra va començar a petició de la Simfònica de Baltimore el 1987 per a una peça orquestral de 15 minuts. El 1988 la comissió es va canviar per un concert per a Yo-Yo Ma. El compositor va acreditar Ma amb la seva ajuda per completar l'obra. Albert va començar amb el material dibuixat dos treballs anteriors del 1988, "Anthem and Processionals" i "The Stone Harp". Va començar la composició el 1989 i va acabar el 1990. L'estrena va ser el 31 de març de 1990 i va comptar amb Yo-Yo Ma juntament amb lOrquestra Simfònica de Baltimore dirigida per David Zinman. Es va presentar una versió revisada en un àlbum de 1993, "The New York Album".[12]

Segons Yo-Yo Ma, la composició era una "mena de catarsi". Va incorporar lluites a la seva vida, inclosos els blocs del seu escriptor i la mort del seu pare. L'obra està dedicada a la memòria del seu pare.[12]

Referències

  1. 1 2 Randel, Don Michael, ed. (1996). "Albert, Stephen (Joel)". El diccionari biogràfic de música de Harvard. Cambridge, Mass: Belknap Press de la Universitat Harvard. Premeu. pàgines 11. ISBN 0-674-37299-9.
  2. ↑ Albert, Stephen Joel". Qui era qui a Amèrica, 1993-1996, vol. 11. New Providence, Nova Jersey: Marquès Who's Who. 1996. pàg. 3. ISBN 0-8379-0225-8.
  3. ↑ Història del premi de Roma en composició musical" (PDF). Consultat el 13 de febrer de 2015.
  4. ↑ Stephen Albert". G. Schirmer Inc. octubre de 1996. Consultat el 28 de desembre de 2011.
  5. 1 2 Kozinn, Allan (29 de desembre de 1992). "Stephen J. Albert, de 51 anys, compositor; va guanyar un Pulitzer pel seu" Riverrun". The New York Times. Consultat el 5 d'abril de 2015.
  6. 1 2 "Stephen Albert". Varietat. 4 de gener de 1993. Consultat el 5 d'abril de 2015.
  7. ↑ Wigler, Stephen (29 de desembre de 1992). "Stephen Albert, la seva música melodiosa va ajudar a definir el" Nou Romanticisme". El sol de Baltimore. Consultat el 9 de maig de 2015.
  8. ↑ "Els guanyadors dels Grammy de 1995". The New York Times. 3 de març de 1995. Consultat el 8 de juny de 2015.
  9. ↑ Grayson, David. Notes de Liner a "The New York Album". 1994.
  10. ↑ Kernis, Aaron Jay (1988). "Moviment fix amb himne". G. Schirmer Inc. Consultat l'1 de juny de 2016.
  11. ↑ Rouse, Christopher. Simfonia núm. 2: Nota del programa del compositor. 1994. Recuperat el 5 d'abril de 2015.
  12. 1 2 3 Grayson, David.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.