Sterling Hayden

Plantilla:Infotaula personaSterling Hayden
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Sterling Relyea Walter Modifica el valor a Wikidata
26 març 1916 Modifica el valor a Wikidata
Montclair (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 1986 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Sausalito (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata
Alçada194 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial, actor de cinema, actor, militar, autor, actor de televisió, novel·lista, actor de gènere, autobiògraf, model Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata - 1982 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOffice of Strategic Services Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern, drama, cinema negre, cinema d'aventures, cinema d'acció, cinema bèl·lic i comèdia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMichael Tchekhov Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarCos de Marines dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMadeleine Carroll (1942–1946) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0001330 TMDB (persona): 3088 Rottentomatoes: celebrity/sterling_hayden Allmovie (artista): p31197 TCM (persona): 83248
Find a Grave: 6599390Modifica el valor a Wikidata

Sterling Hayden (Upper Montclair, 26 de març de 1916 − Sausalito, 23 de maig de 1986) fou un actor i escriptor estatunidenc. Es va especialitzar en westerns i cinema negre. És recordat pels seus papers en pel·lícules com ara La jungla d'asfalt (1950) de John Huston, Johnny Guitar (1954) de Nicholas Ray, Atracament perfecte (1956), Doctor Strangelove (1964) de Stanley Kubrick, i 'El Padrí (1972) de Francis Ford Coppola.[1]

Biografia

Nascut Sterling Relyea Walter a Upper Montclair, Nova Jersey, era fill de George i Frances Walter. Després de la mort del seu pare, va ser adoptat als nou anys per James Hayden, sent rebatejat amb el nom de Sterling Walter Hayden. En la seva etapa d'infància, va viure a New Hampshire, Massachusetts, Pennsylvania, Washington DC i Maine. En aquest últim lloc, va estar estudiant a la Wassookeag School, a Dexter, Maine.

Hayden va ser un aventurer i un home d'acció, sense res a envejar als personatges que va interpretar més tard en el cinema. Als 17 anys, va fugir en un vaixell per veure el món i es va convertir en pescador en els grans bancals de Terranova. Després, va servir com a mariner, i va fer la volta al món diverses vegades.

A la dècada de 1940, Hayden es convertiria en model i poc després signaria un contracte amb Paramount Studios. En el seu primer film, coneixeria Madeleine Carroll, de la qual s'enamoraria i amb qui es va casar. Però després d'un parell de films, abandonaria Hollywood per servir com a agent secret a les ordres de William J. Donovan a la OSS. Hayden s'allistà en el Cos de Marines sota el nom de John Hamilton (mai amb el seu autèntic nom). Els seus serveis en la Segona Guerra Mundial inclouen assessorament tècnic als Partisans (Iugoslàvia) i com a paracaigudista a Croàcia. Va rebre l'Estrella de Plata i un reconeixement per la Iugoslàvia del Mariscal Tito.

La seva admiració pels partisans comunistes va fer que passés una breu temporada com a membre del Partit Comunista dels Estats Units. D'acord amb la seva biografia, en la caça de bruixes va col·laborar amb el Comitè d'Activitats Antiamericanes, confessant noms dels seus vincles dins del partit.[2] La seva dona en aquest temps, Betty Denoon, va defensar el seu marit argumentant que els noms que va citar la seva parella ja figuraven en mans del Comitè, que tenia una còpia de la llista de membres del Partit Comunista. En qualsevol cas, Hayden va repudiar la seva pròpia col·laboració amb el maccarthisme.

En aquest temps, Sterling Hayden començaria la seva època daurada cinematogràfica, i ja reconeguda la seva figura. Protagonitzaria films tan excepcionals com La jungla d'asfalt, de John Huston, Johnny Guitar, de Nicholas Ray o Atracament perfecte, de Stanley Kubrick. Aquesta dècada daurada de l950 va acabar amb el divorci de la seva dona Betty Denoon. El veredicte del judici va concedir a l'actor la custòdia dels quatre fills de la parella: Christian, Dana, Gretchen i Matthew.

A la dècada de 1960 es casaria amb Catherine Devine McConnell, amb la qual compartiria la seva vida fins a la mort i amb la qual tindria dos fills, Andrew i David. En aquesta època, Hayden es retiraria del cinema, viuria en el seu vaixell i escriuria la seva autobiografia titulada Wanderer, publicada el 1963.

A la dècada de 1970, apareixeria en el paper del capità McCluskey a El Padrí i posteriorment seguiria la seva carrera a la televisió a la cadena NBC, amb The Tomorrow Show, amb Tom Snyder. el 1969, Hayden va comprar una embarcació a Holanda i aniria vivint entre París, Connecticut i seu apartament a Sausalito, Califòrnia. El 1976 va publicar la seva novel·la Voyage: A Novel of 1896.

El 1986, Sterling Hayden va morir víctima d'un càncer de pròstata a Sausalito, Califòrnia, a l'edat de 70 anys.

Filmografia

Any Pel·lícula Paper Notes
1941 Virginia Norman Williams —
1942 Bahama Passage Adrian Ainsworth —
1947 Blaze of Noon Tad McDonald —
1949 El Paso Bert Donner —
1949 Manhandled Bert Donner —
1950 La jungla d'asfalt (The Asphalt Jungle) Dix Handley —
1951 Journey into Light Reverend John Burrows títol alternatiu: Skid Road
1952 The Star Jim Johannson/Barry Lester —
1952 Ploma de foc (Flaming Feather) Tex McCloud —
1952 Denver and Rio Grande McCabe
1952 Hellgate Gilman Hanley —
1952 The Golden Hawk Kit Gerardo/The Hawk —
1952 Flat Top Comandant Dan Collier Títol al Regne Unit: Eagles of the Fleet
1953 Fighter Attack Steve —
1953 So Big Pervis DeJong —
1953 Take Me to Town Will Hall —
1953 Kansas Pacific capità John Nelson —
1954 Crime Wave Detectiu Tinent Sims també anomenada The City is Dark
1954 El príncep valent (Prince Valiant) Sir Gawain —
1954 Arrow in the Dust Bart Lash —
1954 Johnny Guitar Johnny "Guitar" Logan
1954 Naked Alibi Cap Joe Conroy —
1954 Suddenly Xèrif Tod Shaw —
1955 Battle Taxi capità Russ Edwards
1955 Timberjack Tim Chipman —
1955 Shotgun Clay Hardin —
1955 The Eternal Sea Rear-Adm. John Madison Hoskins —
1955 Top Gun Rick Martin —
1955 The Last Command Jim Bowie
1956 The Come On Dave Arnold —
1956 Atracament perfecte Johnny Clay —
1957 Crim passional (Crime of Passion) Tinent Bill Doyle —
1957 5 Steps to Danger John Emmett —
1957 Gun Battle at Monterey Jay Turner/John York —
1957 Valerie John Garth —
1957 Zero Hour! capità Martin Treleaven —
1957 The Iron Sheriff Xèrif Samuel 'Sam' Galt —
1958 Ten Days to Tulara Scotty —
1958 Terror in a Texas Town George Hansen —
1964 Dr. Strangelove Brigadier General Jack Ripper —
1969 Hard Contract Michael Carlson —
1969 Ternos Cacadores Allan —
1970 Loving Lepridon —
1971 Le Saut de l'ange Mason/Custer —
1972 El Padrí capità McCluskey —
1972 Le Grand départ M. Nature/The Leader —
1973 El llarg adéu Roger Wade/Billy Joe Smith —
1973 The Final Programme Maj. Wrongway Lindbergh —
1974 Deadly Strangers Malcolm Robarts —
1975 Is It Any Wonder? —
1975 Cipolla Colt "Henry 'Jack' Pullitzer" Títols alternatius: Cry, Onion!, Spaghetti Western, The Smell of Onion
1976 1900 Leo Dalcò —
1978 Estirp indomable (King of the Gypsies) King Zharko Stepanowicz —
1979 L'hivern assassí (Winter Kills) Z.K. Dawson —
1980 The Outsider Seamus Flaherty —
1980 Nine to Five Russell Tinsworthy Títol alternatiu: 9 to 5
1981 Gas Duke Stuyvesant —
1981 Venom Howard Anderson —

Referències

  1. ↑ Coma, Xavier. Diccionari de cinema negre. Barcelona: Edicions 62, 1990, p. 134-35. ISBN 84-297-3083-4.
  2. ↑ Pastor Petit, Domingo. Hollywood respon a la guerra civil (1936-1939): panoràmica humana i artística. Llibres de l'Índex, 1997, p.171. ISBN 8487561977.

Enllaços externs