Strunzita
 Strunzita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn²⁺Fe³⁺₂(PO₄)₂(OH)₂(H₂O)₆ |
| Epònim | Karl Hugo Strunz |
| Localitat tipus | pegmatita Hagendorf South, Hagendorf, Waidhaus, Districte de Neustadt an der Waldnaab, Alt Palatinat, Baviera, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.05 |
| Dana | 42.11.9.1 |
| Heys | 19.12.26 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,228(5) Å; b = 9,837(5) Å; c = 7,284(5) Å; α = 90,17(5)°; β = 98,44(5)°; γ = 117,44(5)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | groc palla a groc marronós clar |
| Macles | comunes en {120} |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | desagregable, fibrosa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, cerosa, sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,52(5) g/cm3 (mesurada); 2,49 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,619 a 1,625 nβ = 1,640 a 1,670 nγ = 1,696 a 1,720 |
| Birefringència | δ = 0,077 a 0,095 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 75° a 80°, calculat: 86° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Snz |
| Referències | [1] |
La strunzita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la strunzita. Rep el nom en honor de Karl Hugo Strunz (Weiden a Oberpfalz, Baviera, Alemanya, 24 de febrer de 1910 - Unterwössen, Baviera, 19 d'abril de 2006), professor de mineralogia de la Technische Universität de Berlín.
Característiques
La strunzita és un fosfat de fórmula química Mn²⁺Fe³⁺₂(PO₄)₂(OH)₂(H₂O)₆.[2] Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la strunzita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments
Va ser descrita a partir de mostres recollides a la pegmatita Hagendorf South, a Waidhaus, dins el districte de Neustadt an der Waldnaab (Alt Palatinat, Baviera, Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les pegmatites de Cotlliure i d'Argelès-sur-Mer, totes dues localitats al Rosselló (Catalunya Nord).
Referències
- ↑ «Strunzite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 gener 2022].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 20 juliol 2025].