Supergrup del beril
 Supergrup del beril | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
  | |
| Fórmula química | ABT1₃M₂(T2₆O₁₈) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.CJ |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal i trigonal |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
El supergrup del beril és un grup de minerals de la classe dels silicats establert l'any 2025.[2] Aquest supergrup està dividit en dos grups: el grup del beril i el grup de la cordierita. Els minerals que hi formen part tenen la fórmula general ABT1₃M₂(T2₆O₁₈).
Segons la classificació de Nickel-Strunz els minerals d'aquests grups pertanyen a "09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: indialita, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita i mathewrogersita.
Grup del beril
El grup del beril està format per cinc espècies: bazzita, beril, johnkoivulaïta-(Cs), pezzottaïta-(Cs) i stoppaniïta. Tots els minerals d'aquest grup cristal·litzen en el sistema hexagonal excepte la pezzottaïta-(Cs), que ho fa en el trigonal.[3]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Bazzita | Be₃Sc₂(Si₆O₁₈) |
| Beril | Be₃Al₂(Si₆O₁₈) |
| Johnkoivulaïta-(Cs) | Cs[Be₂B]Mg₂Si₆O₁₈ |
| Pezzottaïta-(Cs) | Cs(Be₂Li)Al₂(Si₆O₁₈) |
| Stoppaniïta | Be₃Fe³⁺₂(Si₆O₁₈)·H₂O |
Als territoris de parla catalana ha estat trobat beril a la Catalunya Nord: Mas Cristina, a Argelers (Rosselló); Mas de les Abelles, a Banyuls de la Marenda (Rosselló); camp de pegmatites de Cotlliure (Rosselló); Castell de Vernet (Conflent); Prats-Balaguer, a Fontpedrosa (Conflent); Sant Martí de Fenollet (Fenolleda); i Vernet (Conflent). A Catalunya només ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà).[4]
Grup de la cordierita
Pel que fa al grup de la cordierita, està format per altres cinc espècies: cordierita, ferroindialita, indialita, sachanbińskiïta i sekaninaïta, i les espècies que inclou cristal·litzen en el sistema hexagonal excepte la indialita i la ferroindialita, que ho fa en el trigonal.[5]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Cordierita | Mg₂Al₄Si₅O₁₈ |
| Ferroindialita | (Fe²⁺,Mg)₂Al₄Si₅O₁₈ |
| Indialita | Mg₂Al₃(AlSi₅O₁₈) |
| Sachanbińskiïta | NaMn₄(Al₅Be)(AlSi₅O₁₈)₂·2H₂O |
| Sekaninaïta | Fe²⁺₂Al₄Si₅O₁₈ |
Als territoris de parla catalana ha estat trobada la cordierita a diversos indrets: a la Coma de Ransol (Canillo, Andorra),[6] al departament dels Pirineus Orientals,[7] al Cap de Creus, al Coll de la Boquera, a la mina Victòria (Arres, Vall d'Aran) i al Bosc de Poblet (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[8]
Referències
- ↑ «Beryl Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 87». European Journal of Mineralogy, 37, 5, 9 octubre 2025, p. 695–698. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-37-695-2025 [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ «Beryl Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya. Segle XX. Museu Mollfulleda de Mineralogia - Grup Mineralògic Català, 2005 [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ «Cordierite Group». Mindat. [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ Puech Fontanillas, Lluís. Litostratigrafia del Cambroordovicià de les valls de Ransol i d'Incles - Andorra, juliol 2006, p. 3-12 [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ «Cordierite from Pyrénées-Orientales, Occitanie, France». Mindat. [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ Canet, C.; Alfonso, P.; Melgarejo, J.-C.; Jorge, S. «V-RICH MINERALS IN CONTACT-METAMORPHOSED SILURIAN SEDEX DEPOSITS IN THE POBLET AREA, SOUTHWESTERN CATALONIA, SPAIN». The Canadian Mineralogist, 41, 3, 1 juny 2003, p. 561–579. DOI: 10.2113/gscanmin.41.3.561 [Consulta: 9 octubre 2025].