Susanna Egri

Plantilla:Infotaula personaSusanna Egri
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1926 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaTorí Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócoreògrafa, ballarina, ballarina de ballet Modifica el valor a Wikidata
Família
PareErnest Erbstein Modifica el valor a Wikidata

Susanna Egri (nascuda com a Susanna Erbstein, Budapest, 18 de febrer de 1926), és una ballarina i coreògrafa hongaresa naturalitzada italiana.[1][2][3]

Dins de la coreografia italiana contemporània, representa una de les forces més vibrants i originals per la naturalesa composta del seu estil i temes, que van des del ballet neoclàssic fins a l'expressionisme i el folklore centreeuropeus.[2]

Biografia

Filla del famós esportista Ernő Erbstein —després adoptaria oficialment el cognom Egri—, director tècnic del Grande Torino, que va morir a la tragèdia de Superga,[4] i de Jolanda Hunterer, dedicada a la dansa i professora de ballet, va créixer a Itàlia seguint el seu pare, entrenador de futbol de diversos equips; el 1938, seguint les lleis racials, va deixar Itàlia amb el seu pare i la família[5] i es va traslladar a Budapest, on va començar els estudis sota la tutela de F. Nádasy, de l'Òpera de Budapest, i de S. Berczik.[2][3]

Més tard va perfeccionar les seves habilitats a França i als EUA amb Vera Volkova, Boris Kniaseff, Mary Wigman i Kurt Jooss. Després del seu debut a Budapest el 1946, va tornar a Itàlia, ja com a italiana —casada amb un italià—, on va debutar a l'Excelsior de Milà. Aviat va ser escollida com a primera ballarina de la Companyia de la Biennal de Venècia. Al 1948 Susanna Egri era la prima ballerina absoluta a l'Òpera de Florència.[1][3]

Després es va traslladar a Torí i el novembre de 1949 va començar a treballar per als primers programes experimentals de la televisió italiana: va ser ella qui va interpretar, el 3 de gener de 1954 a la primera emissió oficial de la Rai, la coreografia que ella mateixa va crear i interpretar juntament amb el ballarí estatunidenc Norman Thompson amb la música de la pel·lícula Limelight, de Charlie Chaplin, durant el programa de varietats Sette Note.[6][2][3]

El 1953 va fundar la seva escola de dansa a Torí juntament amb la companyia «Il Balletti di Susanna Egri», que va inaugurar una prolífica temporada artística tant en teatres com a la naixent ràdio i televisió italianes (Le Foyer de la Danse, 1953; Cavalleria Rusticana, 1963). Vicepresidenta del Conseil International de la Danse (UNESCO), el 1999 va crear la Fundació Egri per a la Dansa i va assumir la direcció artística de la Companyia EgriBiancoDanza, assistida pel coreògraf Raphael Bianco.[2][3]

Obres principals

  • Le foyer de la danse (1952)
  • Istantanee (1953)
  • Negro spirituals (1960)
  • Jazz play (1961)
  • Renard (1962)
  • Cavalleria rusticana (1963) - Prix Italia 1963
  • Vita di Bohème (1964)
  • Parabole evangeliche (1965)
  • Partita (1970)
  • Hanystók (1977)
  • Jeux (1979)
  • Il noce di Benevento di S. Viganò (1983)
  • Al museo dell'Opera (1989)
  • Dittico contemporaneo (2001)
  • Crown of creation (2004)

Premis

Al 2019 va rebre la Medalla d'Or de l'Orde del Mèrit de la República Hongaresa.[3]

El 2 de març de 2024, el Consell Regional del Piemont li va atorgar un premi a la seva trajectòria «per haver promogut el Piemont al món, amb professionalitat i passió, a través de la cultura de la dansa, amb estima i gratitud».[1]

Llegat

Al 1998 creà la Fondazione Susanna Egri per la Danza, que continuava la tasca iniciada per ella mateixa al 1953 en el Centro di Studio della Danza.[7]

Amb motiu del seus cent anys, s'ha filmat un documental sobre la seva vida, dirigit per Zsuzsanna Back i Gabor Szigmond Papp.[8]

Referències

  1. 1 2 3 Koegler, Horst. Dizionario della danza e del balletto (en italià). Gremese Editore, 1998. ISBN 978-88-7742-262-0.
  2. 1 2 3 4 5 «Ègri, Susanna» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 5 gener 2026].
  3. 1 2 3 4 5 6 Egri, Susanna «Settanta? [Nota biografica, per Alberto Test]» (en italià). Danza e ricerca. Laboratorio di studi, scritture, visioni, 20-07-2023, p. 119–128. DOI: 10.6092/issn.2036-1599/17691. ISSN: 2036-1599.
  4. ↑ Allasia, Claudia. «La signora della danza» (en italià). La Repubblica, 28-04-2009. [Consulta: 5 gener 2026].
  5. ↑ Giovanni A. Cerutti «La svastica allo stadio». Anarchica, 2018.
  6. ↑ Cassine, Franca. «La donna che accese la tv» (en italià). La Stampa, 03-01-2014. [Consulta: 5 gener 2026].
  7. ↑ «Fondazione Egri» (en italià). [Consulta: 6 gener 2026].
  8. ↑ Allasia, Claudia. «Cento anni di Susanna Egri diventano un film» (en italià). Repubblica, 17-11-2025. [Consulta: 6 gener 2026].