Susanna Egri
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1926 Budapest (Hongria) |
| Residència | Torí |
| Religió | Judaisme i catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | coreògrafa, ballarina, ballarina de ballet |
| Família | |
| Pare | Ernest Erbstein |
Susanna Egri (nascuda com a Susanna Erbstein, Budapest, 18 de febrer de 1926), és una ballarina i coreògrafa hongaresa naturalitzada italiana.[1][2][3]
Dins de la coreografia italiana contemporània, representa una de les forces més vibrants i originals per la naturalesa composta del seu estil i temes, que van des del ballet neoclàssic fins a l'expressionisme i el folklore centreeuropeus.[2]
Biografia
Filla del famós esportista Ernő Erbstein —després adoptaria oficialment el cognom Egri—, director tècnic del Grande Torino, que va morir a la tragèdia de Superga,[4] i de Jolanda Hunterer, dedicada a la dansa i professora de ballet, va créixer a Itàlia seguint el seu pare, entrenador de futbol de diversos equips; el 1938, seguint les lleis racials, va deixar Itàlia amb el seu pare i la família[5] i es va traslladar a Budapest, on va començar els estudis sota la tutela de F. Nádasy, de l'Òpera de Budapest, i de S. Berczik.[2][3]
Més tard va perfeccionar les seves habilitats a França i als EUA amb Vera Volkova, Boris Kniaseff, Mary Wigman i Kurt Jooss. Després del seu debut a Budapest el 1946, va tornar a Itàlia, ja com a italiana —casada amb un italià—, on va debutar a l'Excelsior de Milà. Aviat va ser escollida com a primera ballarina de la Companyia de la Biennal de Venècia. Al 1948 Susanna Egri era la prima ballerina absoluta a l'Òpera de Florència.[1][3]
Després es va traslladar a Torí i el novembre de 1949 va començar a treballar per als primers programes experimentals de la televisió italiana: va ser ella qui va interpretar, el 3 de gener de 1954 a la primera emissió oficial de la Rai, la coreografia que ella mateixa va crear i interpretar juntament amb el ballarí estatunidenc Norman Thompson amb la música de la pel·lícula Limelight, de Charlie Chaplin, durant el programa de varietats Sette Note.[6][2][3]
El 1953 va fundar la seva escola de dansa a Torí juntament amb la companyia «Il Balletti di Susanna Egri», que va inaugurar una prolífica temporada artística tant en teatres com a la naixent ràdio i televisió italianes (Le Foyer de la Danse, 1953; Cavalleria Rusticana, 1963). Vicepresidenta del Conseil International de la Danse (UNESCO), el 1999 va crear la Fundació Egri per a la Dansa i va assumir la direcció artística de la Companyia EgriBiancoDanza, assistida pel coreògraf Raphael Bianco.[2][3]
Obres principals
- Le foyer de la danse (1952)
- Istantanee (1953)
- Negro spirituals (1960)
- Jazz play (1961)
- Renard (1962)
- Cavalleria rusticana (1963) - Prix Italia 1963
- Vita di Bohème (1964)
- Parabole evangeliche (1965)
- Partita (1970)
- Hanystók (1977)
- Jeux (1979)
- Il noce di Benevento di S. Viganò (1983)
- Al museo dell'Opera (1989)
- Dittico contemporaneo (2001)
- Crown of creation (2004)
Premis
Al 2019 va rebre la Medalla d'Or de l'Orde del Mèrit de la República Hongaresa.[3]
El 2 de març de 2024, el Consell Regional del Piemont li va atorgar un premi a la seva trajectòria «per haver promogut el Piemont al món, amb professionalitat i passió, a través de la cultura de la dansa, amb estima i gratitud».[1]
Llegat
Al 1998 creà la Fondazione Susanna Egri per la Danza, que continuava la tasca iniciada per ella mateixa al 1953 en el Centro di Studio della Danza.[7]
Amb motiu del seus cent anys, s'ha filmat un documental sobre la seva vida, dirigit per Zsuzsanna Back i Gabor Szigmond Papp.[8]
Referències
- 1 2 3 Koegler, Horst. Dizionario della danza e del balletto (en italià). Gremese Editore, 1998. ISBN 978-88-7742-262-0.
- 1 2 3 4 5 «Ègri, Susanna» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 5 gener 2026].
- 1 2 3 4 5 6 Egri, Susanna «Settanta? [Nota biografica, per Alberto Test]» (en italià). Danza e ricerca. Laboratorio di studi, scritture, visioni, 20-07-2023, p. 119–128. DOI: 10.6092/issn.2036-1599/17691. ISSN: 2036-1599.
- ↑ Allasia, Claudia. «La signora della danza» (en italià). La Repubblica, 28-04-2009. [Consulta: 5 gener 2026].
- ↑ Giovanni A. Cerutti «La svastica allo stadio». Anarchica, 2018.
- ↑ Cassine, Franca. «La donna che accese la tv» (en italià). La Stampa, 03-01-2014. [Consulta: 5 gener 2026].
- ↑ «Fondazione Egri» (en italià). [Consulta: 6 gener 2026].
- ↑ Allasia, Claudia. «Cento anni di Susanna Egri diventano un film» (en italià). Repubblica, 17-11-2025. [Consulta: 6 gener 2026].
