Taifa de Siurana
| ||||
| Tipus | taifa i estat històric | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1148 | |||
| Dissolució | 1153 | |||
| Següent | Comtat de Barcelona | |||
La Taifa de Siurana[1][2] (en àrab: Xibrana[3]) fou el darrer estat musulmà que va existir a l'actual territori de Catalunya.
Extensió
A partir del castell de Siurana, el seu territori s'estenia per diverses línies de torres. Una primera línia defensiva, la formaven les torres a les actuals poblacions de la Morera de Montsant, Albarca, Ulldemolins, Prades, Alforja, la Mussara i l'Albiol, i un segon cercle, major, constituït pel Vilosell, Vimbodí, la Pobla de Cérvoles, Falset, Pradell de la Teixeta, Cabassers, el Lloar, la Palma, la Torre de l'Espanyol i Vinebre. Hi hauria torres també a Alcover, Arbolí, Bellmunt del Priorat, les Borges del Camp, Colldejou, la Figuera, Margalef de Montsant, la Torre de Fontaubella i Vilanova de Prades.[4]
Història
L'ocupació dels territoris de Siurana va començar l'any 1153. Per la banda de la Conca de Barberà, els Cervera van arribar fins a Albarca per Capafonts i la Febró; Albert de Castellvell (fill del baró Guillem II de Castellvell) va envair el priorat des del coll de la Teixeta; Ramon de Ganagot ho va fer pel coll d'Alforja. L'assetjament el va dirigir Bertran de Castellet. La data exacta de la conquesta del castell no és segura: alguns la fixen el 29 d'abril, dia en què el comte de Barcelona va atorgar una carta de població a Bertran de Castellet; d'altres l'han situada el 23 de novembre del mateix any; i d'altres el 12 de juliol de 1154.
Llista de sobirans de Siurana
- Almira Almemoniz, 1153-54.
- Annexió pel comtat de Barcelona.
Referències
- ↑ Anglès i Nicolás, Rosa Maria «Onomàstica de l’Espluga Calba» (PDF). Treballs de l’Oficina d’Onomàstica. IEC, XXXIV, 2025. ISBN 9788499658124. «L’àrea d’influència del taifa de Siurana[..]»
- ↑ «Ascó Sarraí». ascoturisme.cat. Ajuntament d'Ascó, 08-06-2023. [Consulta: 3 agost 2026]. «El districte rural d’Ascó, era subordinat al valiat i més tard taifa de Siurana[..]»
- ↑ Els Castells catalans. R. Dalmau, 1967, p. 452.
- ↑ Pere Balanyà, L'Islam a Catalunya, p. 73-77
