Taifa de Siurana

Plantilla:Infotaula geografia políticaTaifa de Siurana
Imatge
Tipustaifa i estat històric Modifica el valor a Wikidata
Lloc
 41° 15′ 29″ N, 0° 55′ 59″ E / 41.25802°N,0.93319°E / 41.25802; 0.93319
Dades històriques
Creació1148 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1153 Modifica el valor a Wikidata
SegüentComtat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

La Taifa de Siurana[1][2] (en àrab: Xibrana[3]) fou el darrer estat musulmà que va existir a l'actual territori de Catalunya.

Extensió

A partir del castell de Siurana, el seu territori s'estenia per diverses línies de torres. Una primera línia defensiva, la formaven les torres a les actuals poblacions de la Morera de Montsant, Albarca, Ulldemolins, Prades, Alforja, la Mussara i l'Albiol, i un segon cercle, major, constituït pel Vilosell, Vimbodí, la Pobla de Cérvoles, Falset, Pradell de la Teixeta, Cabassers, el Lloar, la Palma, la Torre de l'Espanyol i Vinebre. Hi hauria torres també a Alcover, Arbolí, Bellmunt del Priorat, les Borges del Camp, Colldejou, la Figuera, Margalef de Montsant, la Torre de Fontaubella i Vilanova de Prades.[4]

Història

L'ocupació dels territoris de Siurana va començar l'any 1153. Per la banda de la Conca de Barberà, els Cervera van arribar fins a Albarca per Capafonts i la Febró; Albert de Castellvell (fill del baró Guillem II de Castellvell) va envair el priorat des del coll de la Teixeta; Ramon de Ganagot ho va fer pel coll d'Alforja. L'assetjament el va dirigir Bertran de Castellet. La data exacta de la conquesta del castell no és segura: alguns la fixen el 29 d'abril, dia en què el comte de Barcelona va atorgar una carta de població a Bertran de Castellet; d'altres l'han situada el 23 de novembre del mateix any; i d'altres el 12 de juliol de 1154.

Llista de sobirans de Siurana

Referències

  1. ↑ Anglès i Nicolás, Rosa Maria «Onomàstica de l’Espluga Calba» (PDF). Treballs de l’Oficina d’Onomàstica. IEC, XXXIV, 2025. ISBN 9788499658124. «L’àrea d’influència del taifa de Siurana[..]»
  2. ↑ «Ascó Sarraí». ascoturisme.cat. Ajuntament d'Ascó, 08-06-2023. [Consulta: 3 agost 2026]. «El districte rural d’Ascó, era subordinat al valiat i més tard taifa de Siurana[..]»
  3. ↑ Els Castells catalans. R. Dalmau, 1967, p. 452.
  4. ↑ Pere Balanyà, L'Islam a Catalunya, p. 73-77